Els carrers mantenen el pols per l'habitatge malgrat els decrets del Govern: Sol planta cara a les amenaces ultres i les protestes s'estenen per tot el país

El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts dos decrets d'habitatge i, en caure la nit, les tendes seguien a la Puerta del Sol. Milers de persones van acudir a la plaça madrilenya després de la crida del Sindicat d'Inquilines per protegir l'acampada davant les amenaces difoses per grups d'extrema dreta. Molts van tornar després a casa seva; centenars de manifestants van romandre allà per passar la quarta nit.

La protesta havia començat dissabte, després del desnonament de Maricarmen Abascal, de 87 anys. Ella ha acceptat un acord per tornar al seu habitatge, però el seu cas ha donat pas a una mobilització que ja s'estén per altres ciutats. A l'assemblea celebrada aquest dimarts a Sol, el sindicat va demanar mantenir l'acampada almenys fins divendres, va reclamar a les organitzacions sindicals que treballin cap a una vaga general i va cridar a sortir de nou al carrer durant el cap de setmana.

Contingut relacionat

Sol manté el pols després dels decrets del Govern i reclama una vaga general per l'habitatge: "Això va més enllà de Maricarmen"

L'aprovació dels decrets és un avanç que els col·lectius atribueixen a la pressió ciutadana. També els preocupa que el Govern hagi repartit les mesures en dos textos que hauran de superar per separat la votació del Congrés. Per això volen llegir la redacció completa abans de valorar fins on arriben les proteccions anunciades.

Dos decrets d'habitatge pendents del seu suport al Congrés

El primer reuneix la major part del paquet. Inclou l'ampliació fins al 2030 de la protecció enfront dels desnonaments de llars vulnerables, una pròrroga de dos anys per a contractes de lloguer vigents que acabin abans del 31 de desembre de 2028, mesures sobre lloguers de temporada i per habitacions i restriccions a la compra especulativa d'habitatges fins al 2028. També incorpora incentius fiscals i actuacions per impulsar l'habitatge públic. L'abast concret de diverses mesures, inclosa la restricció a les compres especulatives, s'haurà de comprovar en el text oficial.

El segon decret conté la renovació automàtica dels contractes de lloguer, amb excepcions per a determinats supòsits de necessitat del propietari. Va ser l'últim gran escull d'una negociació que PSOE i Sumar van prolongar fins al migdia de dimarts. El ministre Pablo Bustinduy va admetre que Sumar volia portar aquesta mesura juntament amb la resta i que tampoc comparteix algunes bonificacions fiscals ni els límits temporals pactats. Així i tot, va defensar l'acord i va demanar als grups parlamentaris que el convalidin.

Contingut relacionat

Sumar avisa del cost de tombar els decrets d'habitatge del Govern: "Qui s'oposi al clam social tindrà un destí molt delicat"

Està prevista la publicació d'ambdós textos al BOE aquest dimecres. La seva redacció permetrà comprovar des de quan regeix cada mesura. El Govern ha sol·licitat un ple extraordinari per votar-los divendres, però encara busca els suports necessaris. Junts i Podemos no han aclarit el seu vot. La formació de Míriam Nogueras reclama més protecció per als petits propietaris i manté oberta la negociació; Podemos critica la divisió del paquet. La separació deixa especialment exposat el decret de la renovació automàtica, que suscita més resistència entre possibles socis parlamentaris.

La distància entre administracions també va quedar a la vista en l'especial sobre habitatge emès ahir a la nit per RTVE. El conseller madrileny Jorge Rodrigo va sostenir que els decrets havien donat "la puntilla" al mercat del lloguer. La ministra Isabel Rodríguez li va respondre que, si la Comunitat de Madrid deixés les seves competències en mans del Govern central, convocaria un altre Consell de Ministres per congelar els lloguers a la regió. Rodríguez va reconèixer a més que ha de ser prudent sobre el resultat de la votació de divendres.

Sol resiste entre amenaces ultres de violència i l'ultimàtum d'Ayuso

L'assemblea de la Puerta del Sol havia deixat clara a la tarda la decisió de continuar. "Això ja va més enllà de la Maricarmen o un decret", van dir els manifestants. La seva portaveu Valeria Racu va demanar conèixer la lletra petita de les normes i va recordar que darrere de molts desallotjaments hi ha anys de pujades, burofaxos i incertesa que rares vegada apareixen en les imatges d'un llançament judicial.

Hores després, els missatges d'extrema dreta van canviar el ritme de la plaça. Daniel Esteve, responsable de Desokupa, va insinuar a les xarxes que hi hauria una "festa" durant la nit, mentre Pedro Chaparro, de la formació neonazi Democracia Nacional, va encoratjar a fer fora "a puntades de peu" els acampats.

El Sindicat d'Inquilines va cridar llavors a envoltar i protegir les tendes. Milers de persones van respondre a la convocatòria. Es va registrar un episodi de tensió al carrer de l'Arenal quan dos joves que portaven banderes van intentar accedir a Sol i van acabar marxant amb presència policial. No es va produir l'assalt col·lectiu que temien els organitzadors.

A aquesta amenaça s'hi suma la del Govern d'Isabel Díaz Ayuso, que ha donat 48 hores a la Delegació del Govern per retirar el campament i ha advertit de possibles accions judicials. L'alcalde José Luis Martínez-Almeida també n'ha reclamat el desallotjament. La Delegació, per la seva banda, ha defensat el dret de reunió i ha assenyalat que la Policia continuarà vetllant per la seguretat a la plaça. La disputa arriba mentre els qui dormen allà preparen noves mobilitzacions i esperen la votació del Congrés.

El clam social per l'habitatge s'estén de Barcelona a Andalusia i Bilbao

Barcelona es va incorporar aquest dimarts a les acampades. Unes 150 persones es van reunir a la plaça Catalunya, van instal·lar al voltant d'una vintena de tendes i van decidir en assemblea continuar durant la nit. La iniciativa reuneix activistes de diferents col·lectius i arriba després de la protesta convocada dilluns pel Sindicat de Llogateres amb motiu de la visita de Pedro Sánchez a la ciutat.

A Andalusia, Sevilla, Màlaga i Cadis van acordar mantenir les seves acampades després de conèixer l'acord del Govern. Les tendes segueixen a les Setas de la Encarnación, a la plaça de la Constitució malaguenya i a la plaça del Palillero gaditana. A Còrdova, en canvi, l'acampada es va aixecar dimarts i els convocants han anunciat una manifestació per diumenge. Almeria va reunir unes 300 persones a la Puerta de Purchena. Són decisions diferents preses a cada plaça, tot i que comparteixen l'exigència de mesures duradores davant els desnonaments i l'encariment del lloguer.

L'esplanada del Teatre Arriaga de Bilbao també va acollir tendes des de la nit de dilluns. Els seus participants preparen més mobilitzacions, mentre a Donostia unes 200 persones es van concentrar dimarts sense plantejar una acampada. A Palma, l'assemblea de la plaça d'Espanya va decidir mantenir el campament com a lloc d'organització. A última hora de dimarts, més de 300 persones van participar en una assemblea a Las Palmas de Gran Canaria que va acordar acampar davant la Delegació del Govern.

També s'havien instal·lat tendes a Múrcia, Santander i Santiago de Compostel·la, tot i que la situació de cada protesta ha evolucionat de forma diferent; a Santiago, la Policia va desallotjar l'interior de l'estació intermodal on s'havien situat inicialment. Ourense, Lleó i Zamora es compten entre les ciutats que han acollit concentracions. Les noves convocatòries del Sindicat d'Inquilines per a tot Espanya, previstes per al cap de setmana, portaran la mobilització més enllà de les places on avui romanen les tendes.