El PP d'Alberto Núñez Feijóo i la ultradreta Vox han tancat aquest dilluns un acord per a coordinar les seves candidatures al Senat en les eleccions del 29 de novembre. Els populars renuncien a presentar-se a Girona, Tarragona i Guipúscoa i accepten incorporar sota les seves pròpies sigles candidats proposats pel partit de Santiago Abascal en altres territoris. El pacte afecta 23 províncies i persegueix concentrar el vot de les dretes enfront de l'aliança de les forces progressistes.
L'entesa permet a la ultradreta Vox buscar representació a través de candidatures del PP allà on retira les seves. Feijóo ofereix així a la ultradreta espai en les seves llistes i una negociació compartida sobre el poder institucional que ambdós partits aspiren a aconseguir. El seu secretari general, Miguel Tellado, ha presentat la col·laboració com "una molt bona notícia per a Espanya" i ha atribuït "sentit d'Estat" a les dues formacions.
"Ningú es dilueix, ningú renuncia a les seves pròpies sigles", ha sostingut Tellado. El contingut de l'acord estableix, però, que el PP cedeix a Vox l'elecció de part dels seus aspirants al Senat. Els candidats que proposi la ultradreta figuraran com a "independents", una denominació que permetrà incloure'ls en la candidatura popular encara que la seva designació procedeixi del partit d'Abascal.
Feijóo ha recolzat el pacte en les seves xarxes socials, on ha promès actuar amb "altura de mires i responsabilitat". "La reacció rabiosa dels qui volen impedir-ho demostra que anem pel camí adequat", ha escrit el president del PP després de l'anunci.
Hay una mayoría de españoles que quiere cambio. Y haremos todo lo que esperan de nosotros. Vamos a lograrlo con altura de miras y responsabilidad.
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) October 26, 2026
La reacción rabiosa de quienes quieren impedirlo demuestra que vamos en el camino adecuado.
El repartiment de les candidatures
Vox renuncia a presentar candidatura pròpia a Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, València, Castelló i les Balears. Com a contrapartida, el PP incorpora aspirants proposats per la ultradreta, situats en el segon o tercer lloc de les seves candidatures. La retirada permet reduir la competència entre ambdós partits mentre Abascal conserva la possibilitat d'obtenir senadors a través de les sigles populars.
El repartiment té una particularitat en els arxipèlags, on la circumscripció electoral és l'illa. A Gran Canària, Tenerife i Mallorca, que elegeixen tres senadors cadascuna, la fórmula pactada combina dos candidats del PP i un de proposat per Vox. A les illes que elegeixen un únic representant, la ultradreta es retira. A més, a les tres illes majors cada elector pot marcar un màxim de dos noms, un detall important per entendre com hauran de coordinar els seus suports.
Per la seva banda, el PP deixa de concórrer a Girona, Tarragona i Guipúscoa, sense una incorporació equivalent de candidats populars a les llistes de Vox. Feijóo accepta retirar-se de territoris on les seves opcions de representació eren reduïdes. L'intercanvi permet a Abascal aconseguir candidats dins de les llistes populars a canvi d'una cessió del PP que té un cost electoral limitat.
La tercera part de l'acord afecta a altres 14 províncies, on Vox presentarà un únic candidat. Són Sevilla, Huelva, Astúries, Badajoz, Àlaba, Navarra, Càceres, Osca, Saragossa, Alacant, Granada, Conca, Pontevedra i Jaén. En totes elles, el PP mantindrà els seus tres aspirants. Tellado ha explicat que els votants de Vox podran marcar el seu candidat i, a més, dos de populars.
🔴 URGENTE SENADO | Actualización tras escuchar la comparecencia del Secretario General del PP, Miguel Tellado:
— VOX 🇪🇸 (@vox_es) October 26, 2026
Celebramos que haya un punto de encuentro para evitar el asalto de la extrema izquierda al Senado, donde el Partido Popular retirará las candidaturas de Gerona,… https://t.co/lD9VefWAq3
L'estratègia aprofita que el vot al Senat permet combinar candidats de diferents partits. A les províncies peninsulars s'elegeixen quatre senadors i cada elector pot assenyalar fins a tres noms. El repartiment habitual de tres escons per a la primera força i un per a la segona pot canviar si els suports es distribueixen d'una altra manera. PP i Vox intenten aprofitar aquesta possibilitat per sumar més representants entre tots dos i disputar a les esquerres els escons restants.
El resultat dependrà de quants vots rebi cada aspirant. La coordinació pot millorar les seves opcions, però cap repartiment queda assegurat pel pacte, i aparèixer en segon o tercer lloc tampoc garanteix una acta. Al Senat surten elegits els candidats més votats, a diferència de les llistes tancades del Congrés.
El Tribunal Constitucional, en l'horitzó
L'acord respon a la coalició Senat de Progrés, impulsada pel PSOE, el Frente Amplio i altres forces territorials per reduir la fragmentació del vot d'esquerres. La ultradreta ha descrit aquesta aliança electoral com un intent d'"assaltar les institucions". El seu secretari general, Ignacio Garriga, ha justificat l'acostament al PP per la voluntat compartida d'"expulsar l'organització criminal de Sánchez de totes les institucions". Amb aquest llenguatge presenta com una amenaça una coalició que concorrerà a les urnes, mentre negocia la seva pròpia coordinació electoral amb els populars.
Per al PP, l'ambició passa per conservar el control de la Cambra Alta i assolir juntament amb Vox una majoria de tres cinquenes parts. Aquest llindar té conseqüències que van més enllà de l'aprovació d'iniciatives parlamentàries. El Senat proposa quatre dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional i necessita aquesta majoria reforçada per elegir-los.
Si ambdós partits reuneixen els suports suficients, podrien acordar aquests quatre noms sense necessitar els vots del PSOE, entre els candidats presentats per les assemblees autonòmiques i seguint el procediment previst. La renovació podria alterar l'equilibri del tribunal encarregat de resoldre sobre la constitucionalitat de les lleis. El pacte concedeix, per tant, a la ultradreta una possible capacitat de negociació sobre aquests nomenaments.
La mateixa majoria permet al Senat elegir deu dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial quan correspongui la seva renovació. Els altres deu els elegeix el Congrés. Per això, el resultat de la Cambra Alta condicionarà una part rellevant dels nomenaments institucionals, amb Vox com a interlocutor del PP per reunir els vots necessaris.
L'entesa anunciada tampoc garanteix a la ultradreta un grup parlamentari propi, per a la constitució del qual calen almenys deu senadors. Tellado ha evitat comprometre una compensació addicional per assegurar aquest objectiu. Els noms dels candidats proposats per Vox hauran de concretar-se en les candidatures que ambdós partits tenen de termini per registrar fins a la mitjanit d'aquest dilluns.
