Mentre la ultradreta de VOX consolida espai electoral amb un discurs basat en la confrontació entre un “nosaltres” —presentat com a víctima— i un “ells” —on el migrant és assenyalat com a culpable—, el Govern de Pedro Sánchez donarà aquest dimarts llum verda a la regularització de prop de 500.000 persones.
La mesura té el seu origen en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) recolzada per més de 700.000 signatures i serà aprovada mitjançant reial decret, evitant així el seu pas per una majoria parlamentària sempre incerta. Els equips tècnics de l'Executiu ultimen durant el cap de setmana els ajustos finals del text.
El Consell d'Estat —el suprem òrgan consultiu del Govern les funcions principals del qual inclouen dictaminar sobre assumptes sotmesos per l'Executiu— ha avalat el plantejament, tot i que introdueix matisos que el Govern incorporarà per millorar-ne l'aplicació i la seguretat jurídica.
Dels antecedents penals a la protecció internacional
Més enllà de la regularització extraordinària —un mecanisme utilitzat anteriorment per governs tant del PP com del PSOE—, la legislació vigent contempla també la Protecció Internacional per a aquells que acreditin risc al seu país d'origen.
En aquest punt, el Consell d'Estat aclareix que no es podrà accedir simultàniament a ambdues vies. En cas de concurrència, el permís d'asil es mantindrà vigent fins que es resolgui favorablement l'autorització de residència i treball.
Un dels focus clau és en l'acreditació d'antecedents penals. L'esborrany inicial permetia substituir la certificació oficial per una declaració responsable en cas de dificultat per a obtenir-la. Tanmateix, l'òrgan consultiu eleva el llistó: exigeix una acreditació rigorosa i adverteix que, “en absència d'aquesta documentació, el procediment quedarà suspès”.
També introdueix precisió sobre el concepte de vulnerabilitat, que haurà de quedar clarament definit. En principi, se circumscriu a persones arribades a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 i que acreditin almenys cinc mesos en situació administrativa irregular.
Govern enfront de PP i VOX: xoc polític i batalla pel relat migratori
La regularització forma part de la tradició política recent a Espanya. José María Aznar va impulsar processos que van afectar prop de 500.000 persones, i José Luis Rodríguez Zapatero va ampliar aquesta xifra fins a les 700.000. Ni es va produir aleshores un col·lapse del sistema ni va emergir una amenaça vinculada al terrorisme derivada d'aquestes decisions.
Tanmateix, el context polític actual dibuixa un bloc clarament enfrontat. El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha elevat el to en fòrums europeus, advertint que la mesura podria “exportar un problema migratori” al conjunt de la Unió Europea, en línia amb el discurs que ve sostenint VOX.
En paral·lel, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat la seva intenció de recórrer el procés, denunciant una regularització “sense control” i alertant del seu impacte en els serveis públics.
El posicionament presenta, no obstant això, contradiccions. Mentre la Comunitat de Madrid continua externalitzant serveis sanitaris —amb contractes rellevants adjudicats a grups privats com Quirónsalud—, s'adverteix d'un suposat risc de col·lapse. Al mateix temps, es manté una política d'acollida favorable cap a determinats col·lectius, com els ciutadans veneçolans, en contrast amb el rebuig general a la regularització.
La convergència entre PP i VOX en matèria migratòria s'ha explicitat en iniciatives recents. El passat mes de març, la comissió mixta de Seguretat Nacional va aprovar amb els seus vots una ponència per estudiar la possible relació entre migració i terrorisme, consolidant un marc discursiu compartit.
Una setmana marcada per la migració
L'absència de Pedro Sánchez, de viatge oficial a la Xina, reduirà el voltatge immediat de la sessió de control al Congrés. Tanmateix, el debat migratori es consolida com a eix central de l'agenda política aquesta pròxima setmana.
El Govern busca marcar perfil i fixar posició en un terreny on ja no només es debat gestió, sinó relat. I on cada moviment comença a mesurar-se, sense dissimulació, en clau electoral.