El Govern comença a moure fitxa davant les possibles conseqüències econòmiques de la guerra a l'Iran. Amb mesures concretes sobre la taula que encara no han detallat, l'Executiu ha iniciat contactes amb els grups parlamentaris per explorar suports a un futur paquet anticrisi inspirat en el que va desplegar el 2022 després de l'esclat de la guerra a Ucraïna.
Les primeres trucades ja s'han produït. L'encarregat de fer-les és el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ha iniciat una ronda de contactes telefònics amb els portaveus parlamentaris. Aquesta vegada, a més, l'Executiu ha inclòs també Vox a la llista.
Segons confirmen fonts de diversos partits, el ministre està traslladant “la gravetat de la situació geopolítica” i sol·licitant aportacions als grups, en un esquema similar al que el Govern va utilitzar després de la invasió russa d’Ucraïna.
Però no totes les converses s'anticipen senzilles.
En l'agenda de Bolaños hi ha dues trucades especialment incòmodes. La primera és la dirigida a Vox, amb qui la interlocució política és pràcticament inexistent. La segona apunta al Partit Popular. Des de l'entorn d'Alberto Núñez Feijóo no confirmen contactes per ara, tot i que sí que llisquen que, de produir-se, no serà el mateix líder de l'oposició qui atengui la trucada a causa que “és Bolaños és l'encarregat d'aquest assumpte”, assenyalen fonts de l'equip del dirigent popular.
Mentrestant, el Govern accelera també per la via econòmica.
Abans de la compareixença prevista per al pròxim dia 25 al Congrés —en la qual el president del Govern, Pedro Sánchez, fixarà la posició de l'Executiu davant la guerra iniciada per els Estats Units i Israel— el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha reordenat la seva agenda per reunir-se amb els sectors potencialment afectats. Avui ho farà amb representants empresarials i demà, segons preveu el Govern anunciar al llarg del dia, amb la patronal i els sindicats.
L'objectiu és doble: mesurar l'impacte econòmic del conflicte i preparar el terreny polític per a les mesures que l'Executiu pretén portar al Parlament.
Perquè, en última instància, el Govern necessita vots.
Les iniciatives que finalment es presentin hauran de ser convalidades al Congrés, com ja va passar el març de 2022 amb el Reial Decret que va posar en marxa el primer paquet de resposta econòmica i social a la guerra d'Ucraïna. I l'aritmètica parlamentària actual no juga precisament a favor de La Moncloa.
Sintonia sí, consens… ja veurem
“Tots tenim el mateix interès: el benestar dels ciutadans”.
Amb aquest missatge intentava marcar un to conciliador el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, durant una entrevista a La Hora de la 1 de TVE. El Govern busca ara un clima polític que permeti construir majories que avui no té assegurades.
Ara per ara, gairebé tots els partits estan disposats a parlar. Una altra cosa ben diferent serà acordar les mesures.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el Govern d'haver “perdut l'oportunitat d'aprovar mesures reals”. Davant d'aquest retret, el president Pedro Sánchez responia recentment en una entrevista a eldiario.es que “Feijóo i Abascal diuen ‘no a tot’, excepte a la guerra”.
Un intercanvi de retrets que anticipa la dificultat de qualsevol acord parlamentari.
L'Executiu té encara molt recent el precedent de finals de febrer, quan va patir una doble derrota al Congrés. PP, Vox, Junts i UPN van sumar aleshores 177 vots per tombar l'anomenat escut social. El principal punt de fricció va ser la pròrroga de la prohibició de desnonar persones vulnerables sense alternativa habitacional.
També va caure el decret impulsat pel ministre Pablo Bustinduy per limitar pujades abusives de preus en situacions d'emergència. Exactament el tipus d'escenari que ara torna a planar sobre l'economia europea i que hauria permès topar els preus.
Enmig d'aquest pols polític, el Govern intenta obrir una via d'entesa.
Cuerpo ha recordat que “diverses de les mesures que ha proposat el PP ja van ser aprovades anteriorment pel Govern” i ha expressat la seva confiança en “poder articular mesures que concitin el màxim suport possible”.
Els populars, per la seva banda, preparen el seu propi moviment. El grup parlamentari registrarà una proposició no de llei amb les seves pròpies receptes per pal·liar els efectes econòmics derivats del conflicte.
La gran incògnita és el calendari.
Arribarà el Govern a la compareixença de Sánchez del dia 25 amb un pla ja definit?
O el consens tornarà a encallar al Congrés?
No seria la primera vegada.
El 2022, amb la guerra d'Ucraïna com a teló de fons, Sánchez ja va advertir sobre l'abast d'aquelles mesures: “Tindran un cost i exigiran sacrificis”.
La diferència ara és que el Govern confia que, després d'aquella experiència, el país estigui més ben preparat per afrontar una nova crisi.