Les relacions estan trencades. A dia d'avui no hi ha interlocució entre el Govern de Pedro Sánchez i Junts.
“Quin argument democràtic li queda per no convocar eleccions?”. És la frase que Miriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, va dirigir a Pedro Sánchez dimecres passat durant la sessió de control al Govern, en una nova mostra —fidel a l'estil dels de Puigdemont— que, per ara, res no ha canviat.
Tanmateix, i malgrat assumir que no compten amb els set vots independentistes per a les pròximes votacions, a l'Executiu “no temen” una moció de censura que en diferents moments ha planat sobre el debat polític.
Cal recordar que els mateixos vots que el novembre de 2023 van permetre la investidura de Pedro Sánchez podrien avui provocar la seva caiguda. Però la formació catalana no contempla "regalar" aquest escenari al PP d' Alberto Núñez Feijóo.
La mateixa Nogueras sosté que el PSOE “incompleix sistemàticament la seva paraula” i que Sánchez “no és de fiar”, cosa que, a parer seu, explica la ruptura total de les relacions. Tot i així, tampoc un eventual Govern del PP amb VOX encaixa en els interessos estratègics de Junts.
Recompondre després de l'estiu
Fonts de la màxima solvència del PSOE consultades per ElConstitucional situen un canvi de rumb a partir del pròxim curs polític —l'últim de la legislatura—, amb la sentència del TJUE sobre l'amnistia i el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la taula. Ambdues resolucions, asseguren, podrien avalar la tornada de Carles Puigdemont a Espanya en línia amb el criteri europeu.
Amb Puigdemont de retorn, expliquen aquestes fonts, l'escenari seria “completament diferent”. L'expresident recuperaria el seu estatus institucional, amb els recursos i la projecció política necessaris per operar des de Catalunya, culminant així l'objectiu que persegueix des de la seva sortida a Brussel·les l'octubre de 2017.
En aquest context, el Govern preveu propiciar una trobada cara a cara entre Sánchez i Puigdemont per restablir les relacions amb Junts, avui trencades. A la Moncloa confien a més en poder capitalitzar políticament les decisions adoptades: la llei d'amnistia, clau per facilitar el retorn, o els avenços en matèria lingüística, una de les principals exigències de Junts.
A partir d'aquí, l'Executiu espera que la relació torni a una lògica de pragmatisme i que la formació independentista abandoni el bloqueig sistemàtic que, en aquests moments, s'està traduint en derrotes parlamentàries per al Govern.
De moment, Junts torna a ser decisiu
Abans que la cortesia parlamentària redueixi l'activitat al Congrés pel cicle electoral andalús —durant les dues primeres setmanes de maig no hi haurà ple—, la Cambra tornarà a evidenciar una realitat: les dretes sumen més. Almenys de moment.
El ple derogarà previsiblement aquest dimarts el decret llei impulsat per Sumar que permet prorrogar dos anys els contractes de lloguer que vencen entre el 21 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027, a més de limitar al 2 % les actualitzacions anuals de renda. Junts ha reiterat el seu rebuig, alineant-se amb PP i VOX, que ni tan sols han obert la porta a negociar el text.
Fonts del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 confirmen que serà el ministre Pablo Bustinduy qui defensi el decret.
A aquesta previsible derrota s'hi suma la incertesa sobre la iniciativa d'ERC per crear un consorci d'inversions per a Catalunya, pactat amb el Govern de Salvador Illa. Els suports per iniciar la seva tramitació no estan garantits. L'organisme, dissenyat per activar projectes i assegurar que l'execució de la inversió estatal a Catalunya superi el 90 %, tampoc compta amb el vistiplau de Junts.
Així, una vegada més, Junts estreny però no ofega. No facilita, però tampoc tomba. Un equilibri inestable que avui bloqueja el Govern, però que a La Moncloa donen per transitori: l'aposta estratègica passa per l'estiu judicial. Si es compleix el guió que manegen les fonts consultades, la política tornarà a moure's a la tardor. I amb ella, les majories.