Des de fa temps, el Congreso de los Diputados ha deixat de ser únicament un espai de control democràtic per a convertir-se també en un escenari on el soroll competeix amb la informació. Activistes reconvertits en suposats reporters —com Vito Quiles o Bertrand Ndongo— han fet de l'enfrontament, la provocació i la brama la seva principal eina de visibilitat.
No és un fenomen anecdòtic. És un model de negoci. Milers de seguidors, vídeos virals i una estratègia clara: tensar els límits del sistema per convertir cada incident en contingut. El problema no és només d'estil; és de naturalesa. Perquè no tot el que sosté un micròfon exerceix el periodisme, igual que no tot el que vesteix un uniforme representa la llei.
El periodisme és un ofici. Exigeix mètode, contrast, responsabilitat i límits. Reduir-lo a un canal de confrontació permanent no només degrada la professió: erosiona directament el funcionament de les institucions.
Suma i segueix: més d'una dotzena d'expedients en tramitació
El volum d'expedients oberts reflecteix que la situació ha deixat de ser tolerable fins i tot per als estàndards flexibles amb els quals tradicionalment ha operat la Cambra. Segons fonts de la Mesa, hi ha “més d'una desena de denúncies en diferents fases de tramitació”, amb especial concentració en perfils reincidents.
En el cas de Vito Quiles, consten almenys mitja dotzena d'expedients. Si se sumen els vinculats a Bertrand Ndongo, la xifra total supera àmpliament la desena. Cada denúncia es tramita de manera independent, però la seva acumulació permet elevar el nivell de les sancions. En almenys un d'aquests expedients, Quiles va presentar recurs acollint-se al que preveu el reglament, tot i que ho va fer fora de termini; malgrat això, el lletrat el va admetre, una decisió que, segons fonts parlamentàries, no s'ajustaria al procediment establert.
La darrera queixa formal l'ha presentada aquest mateix matí el grup parlamentari Sumar després que Ndongo anomenés "idiota" la diputada Aina Vidal a la sala de premsa i, posteriorment, intentés impedir-li pujar en un taxi a la zona exterior del Congrés.
Demà mateix, el Consell Consultiu —integrat per representants polítics i professionals de la informació— es reunirà per cinquena vegada, per instrucció de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, després de l'última denúncia registrada contra Vito Quiles, en aquest cas impulsada per Podemos a finals d'abril. Una reunió que servirà per obrir via a un nou expedient.
Les denúncies registrades es troben ja, en molts casos, en mans de la Secretaría General, on un lletrat analitza els fets i elabora un informe amb propostes de sanció. La decisió final correspon a la Mesa, que pot ordenar la seva aplicació immediata tan bon punt rebi l'esmentat informe.
A la Presidència del Congrés assumeixen que “la reiteració de conductes pot justificar mesures més severes”. Entre elles, la retirada d'acreditació com a pas previ a l'expulsió efectiva del circuit informatiu parlamentari, cosa que consideren possible “almenys durant el que resta de legislatura”. La idea és que, una vegada expulsats, no puguin tornar en un llarg període de temps, expliquen les mateixes fonts.
Un reglament nou davant d'una impunitat persistent
La reforma del reglament aprovada el setembre de 2025 va néixer precisament per evitar aquest tipus de situacions. Per primera vegada, s'establia un marc sancionador clar per a persones acreditades com a periodistes que obstaculitzin l'activitat parlamentària o alterin el funcionament ordinari dels mitjans.
El text recull fins a 17 tipus d'infraccions classificades per gravetat. Entre les més severes s'inclouen les faltes de respecte, els comportaments intimidatoris, els enfrontaments dins del recinte o la gravació encoberta en espais reservats. Supòsits que, lluny de ser teòrics, ja s'han produït. Alguns dels episodis han succeït en les últimes hores.
La intenció del reglament era clara: acotar la impunitat. La realitat, tanmateix, ha anat per darrere de la norma.
Perquè mentre els expedients s'acumulen als despatxos, al carrer la dinàmica amb prou feines canvia. Setmana rere setmana, alguns d'aquests perfils continuen sobrepassant els límits de seguretat a l'exterior del Congrés, amb una permissivitat per part de la policia que contrasta amb la rigidesa que s'aplica a la resta de professionals.
El resultat és una anomalia difícil de sostenir: un reglament dissenyat per ordenar que encara no ha aconseguit imposar-se sobre els qui viuen, precisament, de desafiar-lo.
I aquí és on la Mesa del Congrés es juga alguna cosa més que la resolució d'uns expedients. Es juga marcar una línia clara entre informació i agitació. Entre periodisme i espectacle.
Perquè si aquesta frontera desapareix, el que es degrada no és només una professió. És el mateix espai democràtic que pretén.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.