“La idea és continuar fins i tot donant-nos per assabentats”. Així respon la Moncloa a l'últim missatge traslladat pel PNB, que considera esgotada l'actual etapa política i situa la pròxima tardor com a horitzó per resoldre la situació de la legislatura. L'Executiu assumeix l'avís llançat pels nacionalistes bascos, però manté la seva intenció d'esgotar el mandat i preservar una de les seves aliances parlamentàries i institucionals més rellevants.
Fonts del PNB descriuen el moment polític com una situació “endimoniada” i consideren que el calendari judicial i l'escassa producció legislativa dificulten la continuïtat de l'Executiu. Els jeltzales entenen que l'actual cicle polític es troba esgotat i han situat a finals d'octubre la data per aclarir el futur de la legislatura.
El PNB és, a més, un dels socis als quals més escolta el Govern d'Espanya i, en particular, Pedro Sánchez. L'interès no respon únicament als cinc diputats nacionalistes al Congrés. Socialistes i jeltzales governen en coalició a Euskadi i mantenen acords en bona part de les principals institucions basques: el Govern autonòmic, les diputacions forals i nombrosos ajuntaments, incloses les capitals.
El missatge de la Moncloa s'entén millor si s'observa el moviment paral·lel que arriba des d'Euskadi. El lehendakari, Imanol Pradales, reclama a l'Executiu central que la reunió bilateral prevista abans de l'estiu tingui continguts concrets amb l'objectiu de tancar els compromisos pendents i culminar el desenvolupament de l'Estatut de Gernika.
De fet, el mandatari basc va condicionar aquesta setmana aquesta trobada a avenços tangibles. “Si no hi ha continguts concrets, no hi haurà bilateral”, va reiterar al Parlament Basc.
I aquest doble missatge —demanar un horitzó per al final de la legislatura mentre s'exigeixen els compromisos pendents— té una explicació política.
La majoria dels socis parlamentaris, no només el PNB, es mostren incòmodes davant l'agenda judicial que envolta el Govern i, especialment, per la falta d'avenços legislatius. No obstant això, cap està disposat a facilitar l'arribada d'un Executiu format pel Partit Popular i Vox, conscients que una eventual majoria suficient d'ambdues formacions els situaria en els marges de la pròxima legislatura.
A més, l'agenda basca i, en particular, el desenvolupament pendent de l'Estatut de Gernika quedarien paralitzats amb un Govern de PP i Vox a la Moncloa.
Per això, a l'Executiu confien a continuar oferint incentius polítics al PNB per mantenir la legislatura. A la Moncloa asseguren comprendre part del diagnosi dels nacionalistes bascos, encara que mantenen l'objectiu de superar l'estiu i, almenys, intentar culminar la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat.
Sobre les transferències pendents —sent la gestió econòmica de la Seguretat Social la qüestió més sensible per al Govern central i una de les principals prioritats de l'Executiu basc— la Moncloa insisteix en la seva “plena disposició al diàleg”, encara que per ara evita concretar terminis o continguts.
També Junts eleva el to, però sense fer passos efectius
La portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha assegurat que el president del Govern, Pedro Sánchez, “ha de marxar o regalarà el Govern a l'extrema dreta”.
En una entrevista a El País, la dirigent independentista va advertir que el president serà l'“únic responsable” si Vox arriba al poder, ja que, sosté, encara té l'opció d'apartar-se, com va fer recentment el primer ministre britànic, Keir Starmer.
Les seves paraules arriben la mateixa setmana en què va prosperar la moció del Partit Popular que instava Pedro Sánchez a plantejar-se una qüestió de confiança. La iniciativa va tirar endavant amb 178 vots favorables, inclosos els de Junts i Vox, enfront de 171 vots en contra.
No obstant això, la situació continua sent ambigua. Malgrat que socis com el PNB o Junts han endurit notablement el seu discurs i verbalitzen cada vegada amb menys matisos el desgast de la legislatura, cap contempla per ara donar suport a una moció de censura impulsada pel PP.
Al mateix temps, ambdues formacions continuen facilitant la governabilitat en votacions rellevants. En els últims mesos han donat suport a la convalidació d'una dotzena de decrets llei —principal eina legislativa del Govern que donaria per debatre— i també han donat suport, juntament amb els partits del bloc progressista, iniciatives com la llei que castiga les teràpies de conversió o la tramitació del traspàs de l'AP-9 a Galícia.
La paradoxa per al Govern resulta evident: els seus socis eleven la pressió política i verbalitzen el desgast de la legislatura, però cap està disposat, almenys per ara, a assumir el cost de precipitar unes eleccions que podrien obrir la porta a una majoria de PP i Vox. Aquesta contradicció explica tant la duresa creixent del discurs com la continuïtat dels suports parlamentaris i manté Pedro Sánchez, de moment, amb marge per resistir.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.