Amb un perfil marcadament europeista, defensor de la legalitat internacional i alineat amb la reactivació d'una esquerra global, Pedro Sánchez reforça la seva aposta pel multilateralisme enfront de l'unilateralisme de determinats líders, als quals ha confrontat sense embuts. Moncloa reforça així el perfil internacional del líder de l'Executiu.
Però, què hi ha darrere d'aquesta estratègia?
A la Moncloa, l'equip més pròxim al president —experts en diplomàcia i tècnics coneixedors de la realitat europea— continua afinant aquest full de ruta i assessorant personalment per sostenir el que ja denominen el “efecte exterior”: el seu principal actiu polític en els últims mesos.
Una fórmula per contrarestar el desgast intern. Després d'un període marcat per la fragilitat de l'aritmètica parlamentària —amb la ruptura de Junts per Catalunya el passat mes d'octubre i la pressió de Podem exercint una oposició cada vegada més explícita—, i pels casos de corrupció que van afectar figures com José Luis Ábalos i Santos Cerdán, l'Executiu ha vist erosionada la seva posició en la majoria de les enquestes (amb l'excepció del CIS).
Aquest posicionament global de Sánchez no és només retòric. El president l'ha plasmat en una extensa anàlisi publicada a 'Le Monde Diplomatique', on adverteix dels riscos de l'actual deriva geopolítica. “Quan les potències grans o emergents trenquen les normes a favor seu, o quan els líders d'altres països guarden silenci davant d'aquestes agressions, l'ordre internacional comença a erosionar-se”, escriu, en una crítica directa a figures com Donald Trump, Vladímir Putin o Benjamin Netanyahu.
A aquest posicionament per escrit s'hi suma una agenda internacional en expansió. La pròxima parada serà Barcelona, on Sánchez liderarà els dies 17 i 18 d'abril una cimera de líders progressistes juntament amb el Partit Socialista Europeu. La trobada, que arriba després del parèntesi de Setmana Santa, busca coordinar respostes davant l'avanç de l'autoritarisme, l'extrema dreta i el deteriorament del multilateralisme, segons fonts de Ferraz.
Segons confirmen fonts de l'organització, hi assistiran els presidents Luiz Inácio Lula da Silva, Cyril Ramaphosa, Yamandú Orsi i Gustavo Petro. També està prevista la presència del president del Consell Europeu, António Costa, i de la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera.
El cap de l'Executiu es projecta així com un referent global enfront de l'onada ultraconservadora que recorre Occident.
El protagonisme internacional no aclareix tots els fronts oberts
Els efectes negatius de la guerra obliguen el Govern a ajornar objectius interns i a dissenyar respostes amb un elevat cost econòmic. De moment, un primer decret ja convalidat i en vigor mobilitza 5.000 milions d’euros “per amortir l’increment dels preus”.
Fonts de l'equip del ministre d'Economia i vicepresident primer, Carlos Cuerpo, assenyalen que “s'està fent un seguiment d'un doble impacte: l'econòmic derivat de la guerra a l'Orient Mitjà i el de l'efectivitat de les mesures ja implantades. "És aviat per parlar de noves mesures", tot i que no les descarten.
Una de les conseqüències directes d'aquest context és l'absència de Pressupostos. La portaveu del Govern i ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va assegurar que l'Executiu manté el seu compromís de presentar-los, però va evitar concretar terminis: “No em vull pillar els dits amb les dates; ens vam comprometre que fos en el primer trimestre, però vull recordar que ha esclatat una guerra”.
I mentre el focus es desplaça al tauler internacional i al front econòmic, la política domèstica segueix el seu curs. Les eleccions andaluses continuen dibuixant un escenari advers per al PSOE. Segons la mitjana d'enquestes, el PP retindria la majoria absoluta, sense que l'impuls exterior de Sánchez aconsegueixi, per ara, traduir-se en una millora substancial en el terreny autonòmic.
Aquí és on emergeix el límit de l'estratègia: l'“efecte exterior” projecta lideratge, reforça la imatge i amplia el perímetre polític del president en l'escenari global. Però no opera amb la mateixa eficàcia en tots els fronts. La política internacional pot consolidar relat i posicionament, però no substitueix l'aritmètica parlamentària, ni corregeix per si sola el desgast intern, ni garanteix victòries en clau territorial.
En altres paraules, l'impuls exterior suma —i molt—, però no compensa tots els dèficits. Perquè en política, com en els mercats, no tots els actius rendeixen igual en tots els escenaris.