No és la primera vegada que els esdeveniments històrics o les catàstrofes obliguen a reajustar els plans i condicionen l’agenda política. Ha tornat a succeir aquesta setmana i a La Moncloa ja han pres les decisions per a donar una resposta política que el president del Govern, Pedro Sánchez, està anticipant.
Des de la seva arribada a La Moncloa el 2018, Sánchez ha afrontat una successió d’esdeveniments extraordinaris que han condicionat l’acció del seu Executiu: la pandèmia el 2020, la borrasca ‘Filomena’ el 2021, l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, el pas de la DANA per la província de València o l’apagada històrica del 2025. A aquesta llista se sumen ara, malgrat les múltiples advertències dels bombers any rere any, els incendis actius a Madrid, Àvila, Toledo i Castelló, que han obligat a l’evacuació —de moment— de 120.000 persones, l’equivalent a tota la població de Cadis fora de casa seva.
Una vegada més, es tracta d’un esdeveniment —sense entrar en el fons de la qüestió— que no estava en les previsions i que ha obligat administracions de diferent signe polític a posar-se mans a la feina.
Dimarts que ve, el Govern celebrarà l’últim Consell de Ministres abans de l’aturada estival i el cap de l’Executiu sortirà a fer un balanç de la legislatura, que va tancar aquesta setmana amb l’últim ple del Congrés dels Diputats.
Ajudes per als afectats i un Pacte d’Estat
El president Sánchez ja ha avançat aquest matí, des del lloc de comandament de Navaluenga, a Àvila, que dimarts el Consell de Ministres declararà les zones afectades com a greument danyades. L’Executiu estudia també altres ajudes per als centenars de milers d’afectats.
Així ho confirmen fonts de La Moncloa, que ja treballen en la que serà l’última intervenció de Sánchez, a tall de balanç, abans de l’aturada estival.
El president ha fet al llarg de la setmana diverses crides a totes les forces polítiques per a assolir un “gran pacte d’Estat contra l’emergència climàtica”. Aquest serà un dels missatges centrals de la seva intervenció. “L’emergència climàtica mata”, va dir Sánchez, una frase que s’ha convertit en el nucli de l’argumentari en què treballa el seu equip de comunicació.
“Dada mata relat”, diuen a La Moncloa
El Congrés ja ha finalitzat la seva activitat parlamentària, obrint pas al silenci a l’hemicicle i reduint notablement els decibels que han marcat el curs polític.
Malgrat la debilitat parlamentària i de no comptar amb uns pressupostos propis —els prorrogats ja són els més longeus de la història—, el Govern està decidit a seguir amb el full de ruta previst després de l’aturada estival. Sánchez pretén, així, inundar dimarts la seva compareixença de dades per a “matar el relat”, fals segons La Moncloa, dels qui asseguren que el Govern està paralitzat. “Res d’això”, sentencien.
I és que, malgrat derrotes com la recent caiguda dels objectius d’estabilitat, primer pas per a l’elaboració dels pressupostos; la negativa del Congrés, el mes d’abril passat, al text que pretenia prorrogar els lloguers, impulsat per Sumar i rebutjat amb els vots de PP, Vox i Junts; o el rebuig a topar els preus davant situacions d’emergència com la DANA de València, el Govern assegura haver aprovat més de 70 lleis durant aquesta legislatura, encara que prop del 60% són reials decrets.
Es tracta d’una fórmula cada vegada més recurrent que obliga a apurar fins a l’últim minut per a comprovar si el ja publicat en el BOE compta finalment amb el suport de la majoria parlamentària.
L’estratègia de La Moncloa passa, per tant, per contraposar la debilitat parlamentària a la capacitat de gestió i d’aprovació normativa. L’objectiu polític de dimarts serà demostrar que una cosa no implica necessàriament l’altra.
Objectiu pressupostos, sense descartar eleccions
Malgrat la sensació cada vegada més punyent que la legislatura es mou pels marges, el Govern sosté el rumb en les mateixes coordenades i manté els pressupostos com a principal objectiu.
El context no és senzill. Junts va trencar relacions amb el Govern la passada tardor i només un possible retorn de Puigdemont —el Tribunal Constitucional abordarà el 22 de setembre el primer recurs d’un condemnat pel procés per a aplicar la llei d’amnistia— podria reconstruir els ponts. O no.
El PNB continua reclamant un canvi d’escenari i la falta d’avanços en les transferències pendents a Euskadi no ajuda a reforçar la confiança d’un soci prioritari que ha anat elevant el to. De moment, la reunió prevista entre Sánchez i el lehendakari, Imanol Pradales, també ha quedat posposada per a l’inici del nou i últim curs abans de les eleccions.
També Podemos actua des de fa mesos com un grup d’oposició, encara que reconeix que, si es plantegen avanços socials, votarà a favor. Al mateix temps, insisteix a subratllar que la legislatura “està ja esgotada”.
Amb tot, i sota la pressió de les causes judicials obertes i d’una oposició que només ha rebaixat una mica el to per les conseqüències dels devastadors incendis, el Govern insisteix a treballar en uns comptes públics que acumulen tres pròrrogues després d’incompliments permanents i fora del dictat de la Constitució.
Des del Ministeri d’Hisenda insisteixen que “seguiran endavant” amb la tramitació dels pressupostos, argumentant que l’Advocacia de l’Estat avala continuar amb el procediment encara que els objectius d’estabilitat hagin decaigut dues vegades al Congrés.
I aquesta és, en aquest moment, l’última bala política de Pedro Sánchez: ocupar el temps i fixar el relat entorn de la necessitat d’uns comptes públics que, aquesta vegada, pretén presentar en temps i forma. Aprovar-les ja és una altra qüestió.
Si finalment el projecte és rebutjat, és més que probable que durant el primer trimestre de l’any, i quan millor li convingui, Sánchez premi el botó electoral i avanci la crida a les urnes uns mesos, de manera prèvia als comicis municipals i autonòmics. És la idea que, en privat, sostenen diversos ministres que ja anticipen que “la tornada al setembre serà d’altíssim voltatge”.
Perquè dimarts no serà únicament un balanç del que s’ha fet. Serà també el primer moviment polític de cara al curs decisiu. Sánchez afronta l’estiu amb un objectiu molt concret: arribar al setembre amb la capacitat de demostrar que la legislatura continua tenint recorregut i que el Govern conserva marge de maniobra. L’aprovació dels pressupostos serà la prova de foc. Si no la supera, el calendari electoral podria convertir-se en la següent decisió estratègica.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.