L'optimisme s'ha instal·lat entre els socialistes. Fonts de Ferraz i de La Moncloa mostren satisfacció davant els primers compassos d'una precampanya que consideren amb "vents a favor" i que esperen que es reflecteixi en les pròximes enquestes electorals.
L'agitació dels partits després de l'anunci d'una convocatòria electoral no suposa, de facto, una reactivació de les bases, ni tan sols quan es té tot l'aparell del Govern i del partit treballant a ple rendiment. No obstant això, aquesta vegada, dirigents de la cúpula socialista creuen que Sánchez ha aconseguit "fer ballar" un electorat que feia temps que no sentia la il·lusió de donar la batalla. "Ara comencen a veure opcions", assenyala un destacat membre del socialisme basc, territori on aspiren a ser la primera força política.
La lectura diària dels 'trackings'
Els trackings interns són enquestes contínues que realitzen els partits i els equips de campanya per mesurar l'evolució de l'opinió pública gairebé en temps real. Cada dia ofereixen una foto fixa que, sumada a les anteriors, permet veure la tendència.
Els models que manegen ja en el PSOE i en el Frente Amplio constaten un canvi de tendència a favor del bloc progressista. Amb tot, PP i Vox continuen sumant una majoria absoluta.
"Aspirem a revalidar el Govern de progrés", apunten fonts de l'equip que treballa amb Ada Colau. No obstant això, la mateixa candidata reconeix en una entrevista en elDiario.es que "no hi haurà un Govern progressista només amb un bon resultat del PSOE".
Mentrestant, l'equip de campanya de Pedro Sánchez treballa per ampliar les possibilitats que el PSOE sigui el partit més votat el 29 de novembre. Amb aquest propòsit, en les pròximes setmanes el candidat socialista oferirà múltiples entrevistes en diferents formats per "col·locar el missatge" en tots els escenaris possibles, expliquen en el seu equip.
Necessiten reactivar un vot que, segons diversos estudis, estava desmobilitzat. Ara creuen que també estan canviant els percentatges d'abstenció. "La gent anirà a votar", insisteixen en l'entorn de Sánchez.
Feijóo, l'antagonista perfecte de Sánchez
En el moment d'escriure aquestes línies no resulta arriscat dir que Alberto Núñez Feijóo serà el vencedor de les pròximes eleccions.
El que està per veure és el marge de la victòria, el pes de la ultradreta i el repartiment d'escons que determinarà l'aritmètica per formar el futur Govern.
Tot i que a Gènova asseguren que la cosa "va bé" i resten credibilitat als sondejos interns dels socialistes, les ensopegades de Feijóo donen ales a Sánchez. En el primer acte de precampanya, el líder del PP va parlar d'"un Govern que demanarà sacrificis" a la ciutadania, un marc que va permetre al PSOE entrar de ple en la batalla.
La reforma de les pensions, que segons la portaveu nacional Ester Muñoz "petaran", o la reobertura del debat sobre l'avortament són altres assumptes que han situat els populars en debats complexos, atès el nombre de persones a les quals afecten: 10 milions de pensionistes i la meitat de la població, si parlem de les dones.
Anàlisi: una campanya per a disputar l'ànim, no només els vots
L'optimisme socialista és, alhora, un diagnòstic i una eina. Com a diagnòstic, es recolza en dades internes que ningú ha contrastat fora de Ferraz. Com a eina, busca una cosa prèvia al vot: convèncer els seus que la partida no està perduda. Per a un electorat desmobilitzat, la percepció de competitivitat pot ser la diferència entre quedar-se a casa i anar a votar.
Però el mateix PSOE reconeix el límit. Guanyar en vots no equival a governar, i l'advertència de Colau ho deixa clar: la victòria depèn de la suma del bloc, no d'un partit. Aquí hi ha l'asimetria política del moment.
Feijóo parteix amb avantatge en escons, però el seu sostre depèn de Vox, i per això cada ensopegada en pensions o avortament resulta tan útil als socialistes: no busquen convèncer la dreta, sinó recordar a l'esquerra per què ha de mobilitzar-se.