La Diputació Permanent del Congrés, l'únic òrgan parlamentari que roman actiu després de la dissolució de les Corts, es reunirà aquest dimecres per debatre i votar fins a set decrets llei aprovats pel Govern en l'últim mes. Aquests textos, reservats per la legislació per a assumptes d'urgència justificada, entren en vigor amb la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), encara que han de sotmetre's a votació en el Congrés en un termini de 30 dies per decidir si es convaliden o es deroguen.
Com la Cambra va quedar dissolta en convocar-se les eleccions, aquesta validació recau ara en la Diputació Permanent, l'òrgan que substitueix el Ple i que permet al Govern i als seus socis tirar endavant els decrets sense necessitat de comptar amb Junts. L'òrgan té 69 membres i, en aquest repartiment, PSOE, Sumar, ERC, Bildu i Podemos, aquest últim en representació del Grup Mixt, sumen 34 vots, enfront dels 34 de PP, Vox i Junts, per la qual cosa el vot del PNV resulta decisiu per aconseguir una majoria de 35.
Ceuta, la DANA Adam i la tragèdia ferroviària d'Urda
Segons l'ordre del dia recollit per Europa Press, la sessió arrancarà amb el decret de mesures urgents de suport financer a Ceuta després de l'entrada massiva d'immigrants de finals de juliol, una norma que preveu subvencions directes per import de 45,32 milions d'euros per finançar actuacions derivades d'aquella crisi.
També se sotmetrà a votació el decret de resposta als danys causats per les inundacions i altres successos registrats entre els dies 17 i 19 d'octubre de 2026 a conseqüència de la DANA Adam. Aquest text incorpora mesures en matèria agrària, reparació de danys hidràulics i actuacions en la zona marítim-terrestre, a més de suports per al comerç, el turisme i l'hostaleria.
La Diputació Permanent debatrà, a més, els dos decrets llei aprovats pel Consell de Ministres tras la tragèdia ferroviària d'Urda (Toledo), un centrat en les ajudes a les víctimes i un altre orientat a reforçar la seguretat operacional en el transport ferroviari i la protecció social del personal del sector.
El primer fixa ajudes per defunció i lesions que oscil·len entre els 2.404 i els 84.141 euros, i incorpora mesures de protecció dels consumidors, entre elles la limitació de preus abusius que es produeixen en situacions d'emergència per part d'alguns operadors de transports. El segon modifica la regulació sobre els temps de conducció de trens, els coeficients reductors de l'edat de jubilació de determinades categories ferroviàries i la supervisió de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, segons va explicar la setmana passada el ja exministre de Transports Óscar Puente en la mateixa Diputació Permanent.
Els decrets socials de precampanya
A més de les mesures vinculades a emergències, l'òrgan parlamentari debatrà tres decrets socials aprovats pel Govern de coalició en les setmanes prèvies a l'inici de la campanya electoral dels comicis del 29 de novembre.
Un d'ells amplia l'acció protectora de la Seguretat Social i incorpora el trastorn menopàusic i les lesions derivades de la violència de gènere com a supòsits d'incapacitat temporal. També modifica les prestacions per cura de menors amb malalties greus, els requisits d'accés a la pensió de viduïtat per a parelles de fet amb fills en comú i les pensions d'orfandat en casos de violència contra la dona.
Un altre decret contempla mesures per al reconeixement i la protecció de les famílies monoparentals, amb una categoria especial per a determinats supòsits, com les famílies amb dos o més fills, amb un fill i rendes baixes o amb un fill amb discapacitat. A més, amplia la cobertura dels avançaments del Fons de Garantia del Pagament d'Aliments.
L'últim decret llei està destinat al desplegament de la reforma del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, fixa quanties mensuals mínimes de protecció de 90 euros per a la dependència moderada, 260 euros per a la severa i 660 euros per a la gran dependència, i regula suplements de crèdit per finançar el nivell acordat de protecció el 2027.
El precedent de la setmana passada
El passat dijous ja es van votar els dos decrets relatius a polítiques d'habitatge, i un d'ells va tirar endavant gràcies al suport del PNV, mentre que l'altre va acabar derogat en sumar els nacionalistes bascos els seus vots als de PP, Vox i Junts. Aquest precedent torna a situar el partit nacionalista basc com a peça clau en una sessió en què cada votació pot decidir el futur immediat de les mesures impulsades per l'Executiu.
Contacte