La resposta dels espanyols a la crisi de Ceuta combina dues exigències que el debat polític sol presentar enfrontades. Una àmplia majoria reclama més control a les fronteres de Ceuta i Melilla, mentre un percentatge encara major considera imprescindible mantenir l'entesa amb el Marroc per garantir la seva seguretat.
Són les principals conclusions del Baròmetre de setembre del Centro de Investigaciones Sociológicas, el primer estudi publicat després de l'entrada massiva de migrants registrada a finals de juliol. El sondeig s'ha elaborat mitjançant 4.042 entrevistes telefòniques realitzades entre l'1 i el 4 de setembre, amb un marge d'error de l'1,6%. El 97,1% dels participants assegura estar informat sobre el que ha passat.
Més seguretat i una relació pragmàtica amb Rabat
El 82,2% dels enquestats creu necessari reforçar les fronteres espanyoles per evitar noves entrades massives a Ceuta i Melilla. El rebuig a aquesta mesura queda reduït al 13,3%, mentre la resta reconeix que manca d'informació suficient o evita respondre.
Aquest suport al control fronterer conviu amb una aposta encara més clara per la cooperació. El 86,3% concedeix molta o bastant importància a l'entesa entre Espanya i el Marroc per assegurar les fronteres. Un 10,1% li atorga poca o cap rellevància.
El suport descendeix lleugerament quan el CIS pregunta per una política d'"amistat i bon veïnatge", tot i que segueix arribant al 73,6% de la població. La diferència entre ambdues respostes dibuixa una relació basada principalment en el pragmatisme. La ciutadania veu necessari conservar els canals amb Rabat, especialment pel seu paper en el control migratori, tot i que una part manté reserves sobre una relació bilateral que ha travessat successives crisis.
La posició sobre la sobirania també apareix nítida. El 77,1% considera que Ceuta i Melilla són territoris tan espanyols com qualsevol altre de la península. Un 14,3% entén que les ciutats presenten una situació ambigua i especial que hauria d'abordar-se mitjançant acords amb el Marroc. Per a la majoria, la col·laboració amb Rabat pot reforçar-se sense obrir cap debat sobre l'espanyolitat d'ambdós territoris.
Un suport gairebé unànime a una major implicació europea
La demanda més compartida es dirigeix cap a Brussel·les. El 89,4% vol que la Unió Europea col·labori més amb Espanya en la gestió de la situació de Ceuta, enfront del 7,2% que considera suficient la resposta comunitària. La dada ofereix un ampli suport social a l'estratègia de traslladar la crisi a l'àmbit europeu i tractar la frontera ceutina com a part de la frontera exterior de la Unió.
El baròmetre també revela una forta percepció d'ingerències internacionals. Un 67,7% creu que existeixen països, dirigents o actors mundials interessats a provocar problemes entre Espanya i el Marroc. Dins d'aquest grup, el 49,1% esmenta els Estats Units o sectors estatunidencs, el 38,1% assenyala el Marroc o una part de la seva societat i el 35,4% apunta a Israel.
Donald Trump apareix citat expressament pel 33,4% dels qui perceben aquestes maniobres, seguit per Benjamin Netanyahu, amb un 15,2%. Rússia reuneix un 10,8% d'esments, la pròpia Unió Europea un 10,1% i Giorgia Meloni un 6,1%. Aquests percentatges admeten respostes múltiples i es calculen únicament sobre els qui creuen que existeixen actors externs generant tensió. Tampoc es poden sumar els esments als Estats Units i Trump, o els referits a Israel i Netanyahu, com si representessin grups diferents.
La formulació del qüestionari obliga a interpretar aquest bloc amb cautela. El CIS pregunta directament si hi ha actors tractant de crear "problemes o malentesos", però deixa fora una valoració sobre la gestió realitzada pel Govern de Pedro Sánchez i tampoc sol·licita atribuir responsabilitats per l'entrada massiva. Els resultats permeten mesurar les preferències sobre fronteres, diplomàcia i suport europeu, però no ofereixen una aprovació o un rebuig directe a l'actuació de l'Executiu.
La crisi conserva una enorme notorietat pública, encara que el seu pes disminueix quan els ciutadans responen espontàniament sobre els principals problemes del país. La preocupació per la immigració ha baixat del 23,4% al 19,7%, mentre la categoria específica sobre el Marroc i les fronteres de Ceuta i Melilla amb prou feines apareix en el 4,8% de les respostes. L'habitatge continua dominant l'agenda ciutadana amb un 37,5%, seguida per la situació econòmica, amb un 21,6%.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
