La exdirectora del Centro Nacional de Inteligencia, Paz Esteban, ha reconegut aquest divendres davant una jutgessa de Barcelona que el CNI va intervenir el 2020 el telèfon de l'exdirigent d'ERC Sergi Sabrià. Segons la seva declaració, l'espionatge es va realitzar dins de les condicions i el termini autoritzats pel magistrat del Tribunal Suprem encarregat de supervisar les actuacions dels serveis secrets.
La resposta deixa obertes les dues preguntes que han portat de nou Esteban al jutjat. El mòbil de Sabrià també hauria estat infectat amb Pegasus durant el 2018 i el 2019, però l'antiga cap del CNI ha evitat aclarir qui va estar darrere d'aquestes intrusions i qui va decidir vigilar el polític republicà. Per a això ha invocat el deure de reserva que protegeix les activitats del Centre.
Esteban ha declarat per videoconferència com a investigada davant el Jutjat d'Instrucció número 23 de Barcelona. Es tracta de la seva quarta compareixença judicial relacionada amb Pegasus i de la sisena causa oberta contra ella pel suposat espionatge a dirigents independentistes i altres persones vinculades a aquest entorn. L'exdirectora del CNI manté intacta la seva presumpció d'innocència.
El permís judicial només arriba al 2020
El Consell de Ministres havia autoritzat Paz Esteban a revelar únicament determinats aspectes classificats. Aquesta desclassificació li ha permès confirmar la intervenció del 2020 i el corresponent aval judicial, però li impedeix, segons la seva defensa, oferir dades sobre els mètodes emprats, els responsables de l'operació o la resta d'atacs denunciats.
La legislació obliga el director del CNI a sol·licitar permís a un magistrat del Suprem abans d'adoptar mesures que afectin el secret de les comunicacions. La petició ha d'identificar la persona afectada, explicar la finalitat de la vigilància i fixar-ne la durada. Les actuacions i les mateixes resolucions judicials queden classificades com a secretes.
Sabrià sosté que el seu telèfon va ser atacat en tres moments diferents. La intervenció reconeguda pel CNI es va produir quan presidia el grup d'ERC al Parlament i va coincidir amb la posada en marxa de la taula de diàleg entre el Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat. L'exdirigent republicà relaciona ambdós esdeveniments, tot i que aquesta connexió haurà d'acreditar-se dins de la investigació judicial.
Dues intrusions continuen sense autor conegut
La declaració d'Esteban separa la vigilància autoritzada pel Suprem de les infeccions anteriors, sobre les quals el CNI no reconeix responsabilitat. Les anàlisis forenses aportades pels denunciants sí que van detectar rastres compatibles amb Pegasus en el dispositiu, però encara no s'ha determinat qui va contractar l'eina ni des de quin organisme es va ordenar utilitzar-la.
El programa creat per l'empresa israeliana NSO Group permet accedir al contingut d'un telèfon, consultar missatges i correus, activar el micròfon i extreure arxius sense coneixement del seu propietari. La companyia ha defensat històricament que únicament ven aquesta tecnologia a governs i organismes estatals.
Citizen Lab va destapar l'abril del 2022 que almenys 65 persones relacionades amb l'independentisme català havien estat objectiu o víctimes de Pegasus i Candiru. El laboratori canadenc va poder certificar tècnicament els atacs, tot i que no va atribuir en tots els casos la seva autoria a una administració concreta.
Paz Esteban ja va admetre aquell any davant la Comissió de Secrets Oficials del Congrés que el CNI havia vigilat 18 dirigents independentistes amb autorització judicial, entre ells el llavors president de la Generalitat Pere Aragonès. El Defensor del Poble va revisar aquests expedients i va concloure que les actuacions examinades havien respectat la Constitució i la llei.
Sis causes obertes pel cas Pegasus
A més de la querella de Sabrià, Esteban està investigada en procediments relacionats amb l'espionatge a Aragonès, els dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, l'eurodiputat Jordi Solé, l'advocat Andreu Van den Eynde i els exresponsables de l'ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie.
Una altra causa examina els atacs denunciats per empresaris i desenvolupadors tecnològics vinculats a l'entorn de Tsunami Democràtic. Els diferents procediments continuen repartits entre diversos jutjats de Barcelona i cap ha arribat encara a judici.
L'avanç de les investigacions està condicionat per la informació classificada i per les dificultats per obtenir dades d'NSO Group i de les autoritats israelianes. Paz Esteban va ser cessada com a directora del CNI el maig del 2022, poques setmanes després que sortís a la llum l'espionatge i es conegués que els telèfons de Pedro Sánchez i diversos ministres també havien estat infectats.
La causa de Sergi Sabrià continua ara al Jutjat d'Instrucció número 23 de Barcelona, que haurà de decidir les pròximes diligències després d'incorporar la declaració realitzada aquest divendres per l'exdirectora del CNI.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
