Un micròfon ocult detectat al costat de seus judicials eleva la preocupació per possibles maniobres d'espionatge. No sempre són dispositius sofisticats. De vegades, els sistemes d'enregistrament més eficaços són també els més discrets. Micròfons ocults de la mida d'una moneda, integrats en una taula, sota una cadira o fins i tot camuflats en endolls, carregadors o elements decoratius. Dispositius dissenyats per passar desapercebuts.
La seguretat institucional ja no es protegeix únicament dins dels despatxos. També en restaurants, cafeteries o espais on jutges, fiscals i alts càrrecs mantenen converses informals lluny del focus públic. La troballa d'un micròfon ocult a escassos metres de l'Audiència Nacional ha activat els protocols de contravigilància i ha reobert una preocupació creixent en els entorns de seguretat: la captació d'informació sensible fora dels canals oficials.
Durant una revisió discreta de l'entorn proper a l'Audiència Nacional, com tantes altres, un agent de les unitats de seguretat va detectar alguna cosa inusual en un bar proper. No buscava un dispositiu concret però va trobar el que va acabar convertint-se en una possible alerta que calia tenir en compte. Es tractava d'una comprovació rutinària en un entorn considerat sensible, un d'aquests controls silenciosos que es realitzen sense aixecar sospites.
Fonts policials consultades per 'El Constitucional.es' expliquen que aquest tipus d'actuacions formen part dels protocols habituals en entorns on es gestiona informació important per al país. “Això és habitual. En tots els centres oficials i, per descomptat, a l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem o fins i tot en zones properes al Congrés dels Diputats, es realitzen tasques de contravigilància molt discretes per part de la Policia”, expliquen.
L'objectiu, assenyalen aquestes mateixes fonts, és doble. D'una banda, detectar possibles seguiments o activitats sospitoses, tant d'origen criminal com de possibles serveis d'intel·ligència estrangers. D'altra banda, localitzar dispositius d'enregistrament, ja siguin micròfons o càmeres ocultes, col·locats amb la intenció de captar converses sensibles.
Augmenta l'alerta després de la troballa
Arran d'aquest fet, la vigilància en zones on la informació que es gestiona pot ser catalogada com a delicada ha augmentat. “La por a nous intents d'espionatge institucional sempre existeix, però més encara quan succeeix un fet així” assenyalen des de l'àmbit policial.
Alguns d'aquests micròfons poden activar-se per so, gravar durant hores o transmetre la conversa en temps real a través de xarxes mòbils. Altres emmagatzemen la informació per ser recollida posteriorment, reduint així el risc de detecció.
La tecnologia actual ha reduït la seva mida i ha augmentat la seva autonomia. Un dispositiu pot romandre actiu durant dies o fins i tot setmanes, depenent del model. Alguns utilitzen targetes SIM, altres funcionen mitjançant Wi-Fi i alguns ni tan sols necessiten connexió, ja que emmagatzemen l'àudio internament.
Ens posem en contacte amb experts en seguretat i contravigilància perquè ens expliquin més d'aquests dispositius. Ens expliquen que molts d'aquests aparells són fàcils d'adquirir i relativament econòmics. Segons aquests especialistes, un micròfon ocult de petita mida, com el trobat en aquest bar, pot costar de mitjana entre 30 i 80 euros, amb autonomia de diverses hores i fins i tot activació per so. La seva instal·lació amb prou feines requereix uns segons, cosa que augmenta la dificultat de detecció en entorns quotidians.
Restaurants i trobades informals sota vigilància
Més enllà del dispositiu, el que preocupa els investigadors és l'entorn. Restaurants propers a seus judicials, hotels o llocs habituals de reunió s'han convertit en espais on les converses informals poden contenir informació rellevant sobre causes obertes o decisions sensibles. “Cal tenir en compte que hi ha dos escenaris”, expliquen des de l'
àmbit policial, “Un, quan és la mateixa Policia la que instal·la dispositius dins d'una investigació i sempre amb autorització judicial. I un altre, quan tercers col·loquen micròfons o càmeres per espiar converses a les quals no haurien de tenir accés”.
La troballa d'aquest micròfon va activar la vigilància discreta de l'establiment durant setmanes. Qui entrava. Qui sortia. Quines reunions es produïen. Una feina silenciosa que poques vegades transcendeix, però que forma part dels protocols habituals quan es detecta un risc en entorns institucionals.
El local, a més, no era un restaurant qualsevol. Situat al carrer Gènova de Madrid, a escassos metres de l'Audiència Nacional, s'havia convertit en un punt habitual per a trobades informals entre professionals de l'àmbit judicial. Converses sense protocol, impressions compartides i reunions discretes lluny dels despatxos.
La investigació també va posar el focus en l'entorn empresarial de l'establiment. Segons documentació mercantil pública, a la qual hem pogut accedir, l'empresari José Ángel Prieto Holgado apareix vinculat a diferents societats registrades al Butlletí Oficial del Registre Mercantil, amb activitat en sectors financers i energètics. Aquest context va elevar la preocupació entre els investigadors, especialment per la coincidència temporal entre l'obertura del local i l'avenç d'investigacions relacionades amb el sector dels hidrocarburs.
Les unitats especialitzades van començar a reforçar les revisions tècniques a l'entorn. Escombrades electròniques, inspeccions discretes del mobiliari, anàlisi de freqüències i control de possibles dispositius actius formen part d'un treball silenciós que poques vegades transcendeix, però que s'intensifica quan es detecten possibles intents de captació d'informació sensible.
"Aquestes tasques de contravigilància són desenvolupades principalment per les unitats d'informació de la Policia Nacional", ens expliquen fonts policials. "La Brigada d'Informació o la Comissaria General d'Informació són les encarregades de realitzar aquest tipus de controls, tant en seus institucionals com en espais propers on puguin produir-se reunions sensibles".
Fonts coneixedores dels fets ens expliquen que després de la troballa, s'elabora un informe i s'inicia l'anàlisi corresponent. A partir d'aquell moment, correspon determinar si hi ha responsabilitat penal o si el dispositiu estava vinculat a alguna investigació judicial en curs
La contravigilància guanya pes
Aquest episodi ha reactivat la preocupació en els entorns de seguretat. No tant pel dispositiu en si, sinó pel que implica: la possibilitat de captar informació sensible fora dels canals oficials. La contravigilància, tradicionalment reservada a escenaris d'alt risc, guanya pes en un context on la informació s'ha convertit en un actiu estratègic.
Restaurants propers a tribunals, hotels on se celebren reunions discretes o espais habituals de trobada passen a formar part del mapa de seguretat. La protecció institucional ja no es limita als edificis oficials, sinó també als llocs on es produeixen converses informals.
La investigació continua oberta. Sense conclusions, però amb moltes preguntes sense contestar.
Qui va col·locar el dispositiu? Quines converses podien estar sent enregistrades? Es tracta d'un fet aïllat o d'alguna cosa més àmplia?
Hi ha respostes que tarden a arribar. Encara no ho sabem tot.
