El Tribunal d'Apel·lació de París ha absolt aquest dijous l'històric dirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, àlies 'Josu Ternera', en l'últim judici que tenia pendent a França. La cort no considera provat que pertanyés a l'organització terrorista entre desembre de 2002 i maig de 2005, període en què romania fugit d'Espanya.
La resolució tanca el front judicial francès obert contra Ternera des de la seva detenció el 2019 als Alps, després de gairebé 17 anys en la clandestinitat. La sentència, tot i que suposa una victòria per a la seva defensa en aquesta causa concreta, deixa lliure el camí perquè pugui ser lliurat a Espanya, on l'Audiència Nacional el reclama per diverses causes pendents.
La principal reclamació espanyola està vinculada a l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987. ETA va assassinar-hi 11 persones, sis de les quals menors d'edat, i va deixar 88 ferits. La Fiscalia espanyola li atribueix responsabilitat com a suposat integrant de la direcció de la banda que va decidir col·locar el cotxe bomba. Ternera nega la seva participació.
Una sentència per falta de proves
El judici francès se centrava a determinar si Urrutikoetxea va seguir integrat a ETA entre 2002 i 2005, després de fugir d'Espanya quan era parlamentari basc. Les principals proves eren restes d'ADN i empremtes trobades en dos pisos francs d'ETA a Lourdes i Villeneuve-sur-Lot, utilitzats també per l'aleshores cap militar de la banda, Peio Eskisabel, i pel seu lloctinent, José Manuel Ugartemendía.
La Fiscalia francesa havia demanat cinc anys de presó amb suspensió de la pena i la prohibició de romandre en sòl francès. El tribunal ha anat més lluny i ha dictat l'absolució en entendre que aquestes proves no bastaven per acreditar la seva pertinença a l'organització terrorista en aquest període.
Ternera ja havia estat condemnat en rebel·lia el 2010 per aquesta mateixa causa, però després de la seva detenció a França va recórrer i va aconseguir ser jutjat de nou amb la seva presència. Des de llavors, els seus advocats havien encadenat recursos i procediments que van anar endarrerint el seu lliurament a Espanya.
Les causes que l'esperen a l'Audiència Nacional
La justícia francesa ja va autoritzar al juny el seu lliurament a Espanya per una euroordre cursada pel jutge Santiago Pedraz, que el reclama per la seva presumpta responsabilitat com a dirigent d'ETA durant els anys en què va romandre fugit. Aquest lliurament estava condicionat al fet que acabés l'últim procediment obert a França, just el que s'ha resolt ara amb absolució.
A més de l'atemptat de Saragossa, l'Audiència Nacional també el reclama pel suposat finançament d'ETA a través de les herriko tabernas. El 2022 es va admetre una altra querella contra ell per l'atemptat de la T-4 de Barajas el 2006, que va matar dues persones i va trencar l'última treva de la banda.
França va rebutjar al seu dia altres sol·licituds espanyoles, entre elles la que pretenia jutjar-lo per l'assassinat el 1980 de Luis María Hergueta, directiu de Michelin, i una altra causa per crims de lesa humanitat. La clau ara està en les euroordres ja acceptades i en els terminis per a executar el lliurament.
L'exdirigent etarra, de 75 anys, viu actualment al País Basc francès sota control judicial. Els seus advocats encara poden intentar guanyar temps per vies processals, però el tancament de l'última causa francesa canvia l'escenari. L'Audiència Nacional espera el seu lliurament per a prendre-li declaració per les causes que continuen obertes a Espanya.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
