El Govern ha confirmat aquest dimarts als sindicats que aprovarà la pujada salarial del 4,5% prevista per als empleats públics el 2027. El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, dirigit per Óscar López, ha ratificat que complirà l'acord, encara que segueix sense concretar quan portarà al Consell de Ministres la norma necessària per a fer-ho efectiu.
CCOO, UGT i CSIF han traslladat aquest compromís després de la reunió de la Comissió de Seguiment de l'Acord Marc per la Millora de l'Ocupació Pública i el Servei a la Ciutadania. Les centrals han valorat la confirmació, però reclamen que l'aprovació es produeixi abans de les eleccions generals del 29 de novembre per a evitar retards i donar seguretat a les plantilles.
La pujada forma part del calendari salarial negociat el 2025 per al conjunt de les administracions públiques. L'increment de 2027 continua pendent d'aprovació normativa, mentre que les revaloritzacions corresponents a 2025 i 2026 ja van quedar regulades mitjançant un reial decret llei.
Els sindicats reclamen una data
UGT Serveis Públics ha demanat que l'Executiu tanqui com més aviat millor el calendari. La seva secretària general, Isabel Araque, ha recordat que l'acord està "tancat i pactat en tots els seus punts des de novembre de 2025". El sindicat reclama l'aprovació abans del 24 de novembre, data que assenyala com l'última reunió del Consell de Ministres prèvia al 29N.
CCOO exigeix un reial decret llei que permeti aplicar l'augment des de gener de 2027, mentre CSIF també demana resoldre-ho abans dels comicis per a evitar demores. La reclamació compartida és que el compromís salarial es tradueixi en una norma abans que el Govern entri en funcions.
La pròrroga dels Pressupostos obliga a donar cobertura legal a l'actualització de les retribucions. Existeix un precedent recent, el Reial Decret llei 14/2025, aprovat el 2 de desembre i publicat al BOE l'endemà, que va regular les pujades de 2025 i 2026 i va ser posteriorment convalidat pel Congrés.
Araque ha defensat que el Consell de Ministres i la Diputació Permanent disposen dels mecanismes necessaris per a tirar endavant la mesura, també si l'Executiu està en funcions. En cas de recórrer al decret llei, correspondria al Govern aprovar-lo i a la Diputació Permanent pronunciar-se sobre la seva convalidació mentre les Corts romanguin dissoltes.
Les pujades i els pagaments pendents
El pacte salarial abasta el període 2025–2028. Contempla un 2,5% per al 2025, un 1,5% fix per al 2026 i un possible mig punt addicional lligat a l'IPC, seguit del 4,5% compromès per al 2027 i del 2% per al 2028.
El complement del 2026 té unes condicions ja recollides al BOE. S'aplicarà un 0,5% addicional i consolidable si la variació de l'IPC d'aquest any és igual o superior a l'1,5%. Una vegada que l'Institut Nacional d'Estadística publiqui les dades corresponents, el Consell de Ministres haurà d'aprovar la seva aplicació mitjançant un acord que també es publicarà al butlletí oficial.
Aquest mig punt tindria efectes retroactius des de l'1 de gener de 2026 i s'abonaria en el primer trimestre de 2027. Per tant, en els primers mesos de l'any vinent poden coincidir el pagament dels endarreriments d'aquesta revisió i la pujada del 4,5% corresponent al nou exercici, cadascuna amb el seu període de referència.
Les centrals també reclamen complir els compromisos laborals pendents, entre ells la revisió de la taxa de reposició, les indemnitzacions per residència i per raó de servei i les condicions del personal destinat a l'exterior. UGT ha recordat a més el pacte assolit al juny per actualitzar les indemnitzacions d'uns 11.200 empleats de l'Administració General de l'Estat a les Balears i el compromís de concretar abans de desembre les corresponents a Ceuta, Melilla, Canàries i la Vall d'Aran.
