El Govern d'Espanya, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, ret homenatge als 307 espanyols desapareguts o assassinats durant la dictadura argentina (1976-1983) en un acte celebrat aquest dijous a la seu de l'Instituto Cervantes a Madrid. La iniciativa compta amb la col·laboració d'aquesta institució i s'emmarca en les polítiques de memòria democràtica impulsades per l'Executiu.
El reconeixement té el seu origen en la declaració institucional aprovada pel Govern el passat 24 de març, coincidint amb el Día Nacional de la Memoria por la Verdad y la Justicia en Argentina. Aquest gest posa el focus en les víctimes espanyoles d'un règim que va utilitzar la repressió sistemàtica, les desaparicions forçades i la tortura com a instruments de control polític.
Molts dels homenatjats eren emigrants o descendents d'exiliats del franquisme, cosa que afegeix una dimensió especialment simbòlica a l'acte. Després de fugir de la dictadura espanyola, aquestes persones van tornar a patir la persecució sota un altre règim autoritari, cosa que subratlla el caràcter transnacional de la repressió al segle XX.
L'acte compta amb la participació de destacades figures institucionals com l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, el ministre Ángel Víctor Torres i el director de l'Instituto Cervantes, Luis García Montero. La cerimònia serà conduïda pel periodista Xabier Fortes.
En l'àmbit cultural, l'homenatge comptarà amb la presència d'artistes com Ana Belén, Juan Diego Botto i Miguel Ríos, així com del cantautor Pedro Pastor. A més, se celebrarà un debat amb l'exfiscal general de l'Estat Dolores Delgado i l'antropòleg forense Luis Fondebrider.
L'esdeveniment, d'accés lliure fins a completar l'aforament i amb retransmissió en línia, cerca no només preservar la memòria de les víctimes, sinó també acompanyar les seves famílies i reforçar el compromís amb els principis de veritat, justícia i reparació. Així mateix, posa l'accent en la cooperació internacional i en la lluita contra la impunitat, en un moment en què la recuperació de la memòria històrica continua sent una demanda vigent.
