Les eleccions generals del 29 de novembre encara són lluny i Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal ja han posat sota sospita el vot per correu. La presidenta de la Comunitat de Madrid va demanar als ciutadans que "ni se'ls ocorri" utilitzar-lo i, un dia després, va tornar a recomanar-los que votessin en urna. El líder de la ultradreta Vox també ha cridat a fer-ho presencialment perquè, segons va dir, no es fia del que pugui fer el president del Govern, Pedro Sánchez. Cap ha presentat proves que s'estigui preparant un frau electoral.
L'ofensiva ha obert una contradicció visible en el Partit Popular (PP). El seu portaveu nacional, Borja Sémper, defensa que el sistema és "garantista" i anima a votar tant presencialment com per correu. La portaveu popular al Congrés, Ester Muñoz, diu en canvi que comprèn les sospites d'Ayuso i assenyala els antics directius de Correus propers a Sánchez. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, no ha desautoritzat públicament la dirigent madrilenya.
La discussió afecta un dret que van exercir gairebé 2,5 milions de persones en les generals de 2023. Entre elles hi va haver electors de tots els partits. L'advertència d'Ayuso pot afectar especialment els qui estaran fora de la seva localitat el 29N o no podran acudir a la seva mesa i necessiten recórrer a Correus per votar.
Ayuso insisteix i la ultradreta Vox porta les sospites més lluny
Ayuso va vincular els seus recels a una possible "adulteració" del cens i a les suposades "trampes" de Sánchez. Aquest dimarts, després que Génova recolzés públicament el vot per correu, va mantenir la seva recomanació d'acudir a l'urna i va anomenar el president "triler" i "tramposo". Abascal ha insinuat que el Govern podria manipular les eleccions. La portaveu de Vox al Congrés, Pepa Rodríguez de Millán, va afegir acusacions sobre les primàries del PSOE i va recordar casos de presumpta compra de vots en algunes localitats. Cap d'aquests arguments acredita una operació per alterar els resultats del 29N.
També s'estan barrejant dos assumptes diferents. Ayuso i Vox qüestionen el creixement del cens per les nacionalitzacions vinculades a l'anomenada "llei de nets" i per les regularitzacions d'estrangers. Per votar en unes eleccions generals cal tenir nacionalitat espanyola i figurar en el cens electoral. Obtenir un permís de residència, per si sol, no concedeix aquest dret. El PP ha acudit a la Junta Electoral Central per plantejar els seus dubtes sobre el cens, una via prevista per demanar explicacions i resolucions. La formació d'un cens i la custòdia dels vots enviats per correu són procediments diferents.
El president del Govern ha respost demanant "absoluta tranquil·litat". Sánchez va recordar aquest dimarts que el vot per correu fa anys que s'utilitza amb garanties i va suggerir que els qui ara el qüestionen potser no veuen "tan evident" la seva victòria. El ministre de Transports, Óscar Puente, va ser més dur. Va considerar que cal ser "molt malvat o ignorant" per sembrar dubtes sobre la netedat d'aquest procediment i va retreure al PP que governi nombroses institucions gràcies al mateix sistema electoral que alguns dels seus dirigents posen en qüestió.
La comparació amb Donald Trump i el 'trumpisme' és evident. Abans de les eleccions estatunidenques del 2020, el llavors president va atacar repetidament el vot postal i va anticipar que podia servir per falsejar el resultat. La comissió del Congrés dels Estats Units que va investigar l'assalt al Capitoli va documentar aquella campanya de descrèdit. A Espanya, el portaveu socialista Patxi López ha qualificat les declaracions d'Ayuso d'"antidemocràtiques" i ha reclamat a Feijóo que les desautoritzi. La similitud política està a sembrar desconfiança abans que es voti, encara que les regles i les institucions electorals dels dos països siguin diferents.
El PP defensa el sistema i alhora alimenta els dubtes
Sémper ha demanat votar el PP "per terra, mar i aire, en persona i per correu". També ha dit que confia "plenament" en el sistema electoral. La seva defensa xoca amb la insistència d'Ayuso, encara que el portaveu s'ha resistit a reconèixer que la presidenta madrilenya estigui qüestionant la netedat de les eleccions. Muñoz ha anat un pas més enllà en afirmar que entén que hi hagi ciutadans amb dubtes pel pas de determinats directius per Correus. Les sospites sobre aquestes persones no són proves de manipulació de les paperetes.
La directora d'Operacions de Correos, Olga García, ha detallat els controls de l'enviament. Cada sol·licitud passa per l'Oficina del Cens Electoral, que comprova la inscripció de l'elector. La documentació s'entrega identificant el destinatari i el vot es diposita en una oficina postal també prèvia identificació. Els sobres certificats queden registrats i viatgen sota custòdia, amb codis de seguiment, precintes i mesures de seguretat. Correos els porta a les meses el dia de les eleccions.
Allí es comprova el certificat censal abans d'introduir en l'urna el sobre de votació, que roman tancat. La seva papereta es barreja amb les dipositades presencialment i es compta en el mateix escrutini, davant els membres de la mesa i els interventors. A més, qui hagi sol·licitat el vot per correu i figuri anotat com a tal en el cens ja no podrà votar una altra vegada en persona. La supervisió correspon a l'administració electoral; la Junta Electoral Central està integrada, entre altres membres, per vuit magistrats del Tribunal Suprem.
El termini per sol·licitar el vot per correu està obert fins al 19 de novembre i Correos fixa el 25 de novembre com a últim dia per entregar-lo a les seves oficines. Aquest diari ha publicat una guia amb els tràmits i el recorregut de cada papereta. Mentre Ayuso segueix demanant votar en urna, el propi portaveu nacional del seu partit sol·licita als electors del PP que utilitzin també Correos.
