Des d'aquest dimarts 6 d'octubre ja es pot sol·licitar el vot per correu per les eleccions generals del 29 de novembre. El termini s'ha obert amb la publicació de la convocatòria electoral al Butlletí Oficial de l'Estat i gairebé al mateix temps que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, demanava que a ningú "se li ocorri votar per correu". El líder de la ultradreta Vox, Santiago Abascal, també ha instat a votar presencialment mentre sembra dubtes sobre la neteja del procés. Cap dels dos ha aportat proves d'una manipulació del vot per correspondència.
La discussió afecta una forma de votar utilitzada per 2.471.935 persones a les generals del 2023, segons els vots admesos per Correus. Aquesta vegada, a més, el mateix PP ha ofert missatges diferents. El seu portaveu nacional, Borja Sémper, ha qualificat el sistema de "garantista" i ha animat a votar també per correu, desmarcant-se de l'advertència d'Ayuso.
Com demanar-lo i quan lliurar el vot
Pot sol·licitar-lo qui prevegi que estarà fora de la localitat on li correspon votar o que no podrà acudir a la seva mesa electoral. Hi ha dues vies. La presencial es realitza a qualsevol oficina de Correus, acreditant la identitat amb DNI, passaport o permís de conduir originals. La petició també pot fer-se a la web de vot per correu de Correus amb DNI electrònic o un certificat digital vàlid. L'últim dia per sol·licitar-lo és el dijous 19 de novembre. El tràmit per internet serveix per demanar la documentació; el vot s'entregarà després en una oficina postal.
L'Oficina del Cens Electoral comprovarà la sol·licitud i enviarà les paperetes, els sobres i el certificat censal a l'adreça que indiqui l'elector, que pot ser diferent del seu domicili habitual. Correus assenyala que aquest enviament començarà a partir del 9 de novembre. La documentació s'entrega prèvia identificació del seu destinatari. Si una malaltia o discapacitat impedeix demanar el vot personalment, la llei permet que el sol·liciti una altra persona amb certificat mèdic i autorització notarial o consular.
Una vegada rebudes les paperetes, cal introduir l'elegida per al Congrés en el seu sobre i emplenar, si es vol votar també al Senat, la papereta corresponent. Els sobres de votació tancats es col·loquen al costat del certificat censal dins del sobre dirigit a la mesa electoral. Aquest últim es lliura a Correus com a enviament certificat, sense pagar franqueig i acreditant la identitat. Deixar-lo en una bústia ordinària no completa el tràmit. Si l'elector no pot acudir a l'oficina, pot autoritzar una altra persona amb la documentació exigida per Correus.
La data límit de lliurament és el dimecres 25 de novembre, segons la pàgina i la nota oficial de Correus per al 29N. Algunes guies publicades després de la convocatòria indiquen el dia 26; per a evitar que el vot es quedi fora de termini, convé atendre la data que comunica l'operador encarregat de recollir-lo.
Hi ha una conseqüència que mereix decidir-se abans de presentar la sol·licitud. Quan l'Oficina del Cens Electoral l'accepta i anota l'elector com a votant per correu, ja no podrà votar presencialment el 29 de novembre, encara que finalment no lliuri el seu sobre a Correus. Els qui resideixin a Espanya, però es trobin temporalment a l'estranger han de seguir el procediment específic per a votar des de fora; la sol·licitud per internet descrita aquí no està habilitada per a aquest cas.
Què passa amb el sobre fins al recompte
El vot passa per Correus, l'Oficina del Cens Electoral i la mesa electoral, amb controls en cada fase. El cens comprova que la persona pot votar i impedeix que figuri després com a votant presencial. Correus registra i custodia els enviaments certificats. Des del 2023 s'exigeix, a més, identificar qui lliura el vot a l'oficina; una resolució de la Junta Electoral Central admet l'aplicació MiDNI per a fer-ho personalment. La directora d'Operacions de Correus, Olga García, ha explicat que els sobres viatgen amb traçabilitat i mesures de custòdia fins als col·legis electorals.
El dia de les eleccions, Correos portarà els vots a les seves meses. En acabar la votació presencial, la mesa comprovarà el certificat de cada elector i introduirà a l'urna el sobre de votació sense obrir-lo. Aquestes paperetes es barrejaran amb les altres i es comptaran en el mateix escrutini, davant dels membres de la mesa i els interventors de les candidatures. El sistema electoral està supervisat per les juntes electorals; la Junta Electoral Central compta, entre els seus membres, amb vuit magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig.
