El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha publicat aquest dimarts el Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, pel qual queden dissolts el Congrés dels Diputats i el Senat i es convoquen eleccions generals per al pròxim diumenge 29 de novembre. La norma, signada pel Rei Felip VI i el president del Govern, Pedro Sánchez, formalitza l'avançament electoral anunciat dilluns i activa el calendari que conduirà a la formació de les noves Corts.
El decret estableix que les Cambres elegides el 23 de juliol de 2023 queden oficialment dissoltes i fixa també les principals dates del procés electoral. La campanya tindrà una durada de quinze dies: començarà a les 00:00 hores del divendres 13 de novembre i finalitzarà a les 24:00 hores del divendres 27 de novembre, mentre que les noves Corts es reuniran en sessió constitutiva el 23 de desembre a les deu del matí.
La publicació del decret obre així formalment el camí cap a unes eleccions generals anticipades que se celebraran en plena tramitació d'algunes de les principals mesures que l'Executiu pretenia tirar endavant abans que acabés la legislatura. Entre elles es troben els decrets d'habitatge rebutjats pel Congrés el passat divendres i que el Govern pretén tornar a aprovar aquest dimarts.
El decret electoral fixa el calendari fins a la constitució de les noves Corts
El Reial Decret 806/2026 aplica l'article 115 de la Constitució i l'article 42.1 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General per formalitzar la dissolució d'ambdues Cambres i la convocatòria electoral. La norma determina, a més, la distribució de diputats i senadors que correspon a cada circumscripció.
En el cas del Congrés, Madrid elegirà 38 diputats; Barcelona, 32; València, 16; Alacant i Sevilla, 12 cadascuna; i Màlaga, 11. La resta d'escons es distribueixen entre les diferents circumscripcions conforme a l'annex incorporat al decret. Ceuta i Melilla elegiran un diputat cadascuna.
Per al Senat, la norma manté el sistema previst en la Llei Orgànica del Règim Electoral General: quatre senadors en cada circumscripció provincial, tres a Gran Canària, Mallorca i Tenerife i un en les restants circumscripcions insulars, mentre que Ceuta i Melilla elegiran dos senadors cadascuna.
El calendari electoral queda, per tant, definit des de la publicació del decret. Després de la votació del 29 de novembre, les noves Cambres hauran de constituir-se el 23 de desembre. El reial decret estableix que les eleccions es regiran per la legislació electoral vigent i que va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOE.
L'habitatge es converteix en la primera batalla parlamentària després de la dissolució
La convocatòria electoral no suposa, però, que l'Executiu deixi de desenvolupar la seva activitat ni que totes les decisions legislatives quedin paralitzades. La dissolució de les Corts modifica l'òrgan que pot exercir determinades funcions del Congrés i col·loca la Diputació Permanent en el centre de la primera batalla política després de l'avançament electoral.
El Govern preveu aprovar aquest dimarts novament dos reials decrets llei d'habitatge després que el Ple del Congrés rebutgés divendres passat els textos impulsats per l'Executiu. La intenció és introduir modificacions tècniques i mantenir les principals proteccions pactades entre PSOE i Sumar per intentar que les mesures puguin ser convalidades ara per la Diputació Permanent. Fonts del Govern havien confirmat que el Consell de Ministres abordaria novament els decrets després de l'avançament electoral.
El canvi resulta rellevant perquè, amb les Corts ja dissoltes, la convalidació dels decrets llei correspon a la Diputació Permanent. El mateix Congrés explica que aquest òrgan actua com a substitut del Ple quan les Corts han estat dissoltes i assumeix, entre altres funcions, la convalidació o derogació dels reials decrets llei.
La Diputació Permanent de la XV Legislatura està integrada per 69 membres, inclosa la presidenta del Congrés. La seva composició és diferent de la del Ple i redueix especialment el pes d'algunes formacions que van ser determinants en la votació dels decrets d'habitatge de divendres. L'òrgan compta amb 27 representants del PP, 24 del PSOE, sis de Vox, sis de Sumar i un d'ERC, Junts, EH Bildu, PNB i Grup Mixt.
Amb aquesta composició, Junts deixa de tenir el mateix pes que tenia en el Ple, mentre que el PNB adquireix una posició decisiva per a la majoria que l'Executiu necessita per a tirar endavant almenys part de les mesures. Segons les posicions traslladades fins ara, els nacionalistes bascos s'inclinen per donar suport al primer paquet, tot i que mantenen peticions de garanties per als petits propietaris i no han tancat definitivament la seva posició.
L'aritmètica deixa així un escenari diferent al del passat divendres. PSOE i Sumar sumen 30 representants en la Diputació Permanent, als quals s'incorporen els representants d'ERC, EH Bildu i Podemos fins a assolir 34 suports. El PNV disposa del vot que permetria assolir els 35 enfront dels 34 que sumarien PP, Vox i Junts si mantenen les seves posicions anteriors.
El marge, per tant, seria especialment estret. Una abstenció podria modificar el resultat i el segon decret, relatiu a la renovació de contractes de lloguer, afronta un escenari diferent al primer a causa de les posicions que va mantenir el PNV durant la votació en el Ple.
Un calendari electoral que culminarà el 23 de desembre
El decret publicat aquest dimarts completa el calendari dels pròxims mesos. La campanya electoral començarà oficialment el 13 de novembre i acabarà a mitjanit del 27 de novembre, dos dies abans que els ciutadans acudeixin a les urnes.
El 29 de novembre s'elegiran de nou els diputats i senadors que integraran les Corts Generals. Una vegada celebrats els comicis, les noves Cambres es reuniran per primera vegada el 23 de desembre a les deu del matí per a celebrar les seves sessions constitutives.
Fins aleshores, la Diputació Permanent serà l'òrgan parlamentari encarregat d'assumir les funcions que la Constitució i el Reglament del Congrés li atribueixen durant la dissolució. La seva primera gran decisió quedarà vinculada precisament a les mesures d'habitatge que el Govern pretén recuperar després del seu rebuig en el Ple.
El Reial Decret 806/2026 queda així com la norma que formalitza el final de l'actual legislatura i fixa el camí cap a les eleccions generals del 29N, mentre l'Executiu intenta utilitzar el nou escenari parlamentari per a tornar a portar a votació les seves mesures d'habitatge abans que els ciutadans tornin a les urnes.
