El Govern va tancar dijous amb més marge per actuar a Ceuta. L'Audiència Nacional va aixecar el fre sobre el campament del port, la Comissió Europea va confirmar el seu suport financer i operatiu i José Manuel Albares va obrir una via d'entesa amb els presidents de les dues ciutats autònomes. La resposta d'Alberto Núñez Feijóo va passar per redoblar la seva ofensiva exterior contra Pedro Sánchez i convertir les institucions europees en una prolongació del pols polític espanyol.
El principal avanç va arribar des dels tribunals. L'Audiència Nacional va rebutjar la petició del Sindicat Unificat de Policia per suspendre de manera urgent la instal·lació de carpes al moll de Ponent. El Ministeri de Transports podrà utilitzar temporalment 16.000 metres quadrats del recinte portuari i reactivar l'operatiu previst per traslladar-hi unes 1.800 persones que romanen en assentaments molt més precaris.
La resolució judicial corregeix l'aturada acordada tot just un dia abans, quan els magistrats van reclamar al Ministeri de Transports tota la documentació de l'operació. Després d'examinar-la, la Sala va concloure que mancava de justificació mantenir la suspensió immediata. L'ordre ministerial compta a més amb un informe favorable de Ports de l'Estat i obliga a Interior a aportar els mitjans necessaris per reforçar la seguretat.
El procediment continua obert i l'Audiència podrà estudiar més endavant una mesura cautelar ordinària, després d'escoltar el Ministeri. El Govern va celebrar la rapidesa de la decisió i va defensar que els terrenys triats reuneixen millors condicions per atendre els migrants, garantir el treball policial i recuperar els espais públics ocupats durant les últimes setmanes.
Més de 423 milions i una resposta coordinada amb Europa
El desbloqueig del campament va arribar un dia després que el Congrés convalidés el paquet de 309 milions aprovat per l'Executiu per a Ceuta. La iniciativa va rebre el suport del PP i el rebuig exclusiu de la ultradreta Vox. Inclou 118 milions per a atenció humanitària, 90 milions per a seguretat, 80 milions per donar suport a l'economia i l'ocupació i altres 21 milions destinats als serveis essencials de la ciutat.
A aquesta inversió se sumen els 114,7 milions d'ajuda d'emergència concedits per la Comissió Europea. Entre ambdues partides, la resposta econòmica mobilitzada supera els 423 milions d'euros.
Fernando Grande-Marlaska i Elma Saiz van abordar aquest dijous la seva aplicació amb el comissari europeu d'Interior i Migració, Magnus Brunner. El ministre de l'Interior va demanar impulsar canvis legislatius que permetin accelerar els procediments de retorn i de protecció internacional quan es produeixin crisis excepcionals com l'entrada massiva de finals de juliol.
El plantejament connecta amb el nou marc de resposta a emergències migratòries anunciat per Ursula von der Leyen. L'Executiu defensa que Espanya ja ha retornat a més del 90% de les persones que van entrar a Ceuta durant les primeres hores de la crisi, una proporció que Interior considera inèdita a la Unió Europea.
El finançament comunitari permetrà reforçar els espigons de Benzú i El Tarajal i construir dos nous centres d'atenció temporal, un a Ceuta i un altre a Melilla, amb 1.600 places en total. Frontex ha prorrogat fins a desembre l'Operació Minerva i Europol ha desplegat a la ciutat un representant especialitzat en tràfic de migrants per vigilar les xarxes socials i perseguir les organitzacions que van promoure les entrades irregulars.
Marlaska també va negar davant Brunner que s'estiguin produint moviments de migrants des de Ceuta cap a la Península i va demanar a la Comissió que desmenteixi aquesta possibilitat entre els socis europeus. El Govern pretén evitar que aquest argument, utilitzat per diverses formacions conservadores del continent, acabi provocant noves restriccions dins de l'espai Schengen.
L'estratègia europea va sumar un altre moviment polític. Albares va parlar amb Juan Jesús Vivas i Juan José Imbroda abans de presentar formalment a Brussel·les el paquet per reforçar l'encaix comunitari de Ceuta i Melilla. El ministre va trobar “sintonia” en ambdós presidents, tots dos del PP, malgrat els xocs mantinguts durant les últimes setmanes.
Exteriors vol que les ciutats autònomes tinguin una presència permanent en el Comitè de les Regions, culminin la seva entrada a la Unió Duanera respectant les seves particularitats fiscals i comptin amb una presència estable de Frontex. El pla afegeix finançament específica per la seva ubicació geogràfica i per la pressió que suporta la frontera sud europea.
L'acostament amb Vivas ofereix una oportunitat per rebaixar la tensió institucional després dels seus retrets a Sánchez. El desacord més delicat continua centrat en els menors. El Ministeri de Joventut i Infància va remetre el 28 d'agost una proposta per traslladar a la Península 500 nens i adolescents vulnerables, amb les despeses cobertes per l'Estat i mantenint Ceuta la seva tutela jurídica. La ciutat encara té pendent autoritzar el dispositiu.
El Govern va atendre durant el dijous altres dos fronts. La ministra Mónica García va rebutjar que l'hospital de Ceuta es trobi col·lapsat, va situar la seva ocupació al voltant del 53% i va assegurar que només l'1,8% dels migrants ha requerit ingrés. Moncloa també va anunciar una investigació sobre les denúncies d'agressions i humiliacions atribuïdes a alguns militars desplegats a la ciutat, mentre Defensa va traslladar al Gómez Ulla dos soldats ferits després de ser atacats.
Feijóo trasllada el xoc a l'escenari europeu
Mentre els ministres negociaven amb Brunner els retorns, el finançament i la protecció de la frontera, Feijóo es va reunir amb el mateix comissari al Congrés. El líder del PP va tornar a qualificar el que va passar com un atac contra la integritat territorial espanyola i va reclamar la devolució immediata de totes les persones que van entrar irregularment, sempre dins de la legislació nacional i europea.
“Ni tres mesos com li ha dit als espanyols ni sis com ha dit a Europa. Això s'ha de resoldre de forma immediata”, va sostenir Feijóo. També va demanar que la Unió Europea pressioni el Marroc perquè accepti les devolucions i va acusar l'Executiu de fracassar en totes les fases de la crisi. “No en donen ni una. Ni abans ni durant ni després de la invasió”, va afirmar, poques hores abans que l'Audiència Nacional permetés seguir endavant amb el campament que donava per paralitzat.
L'ofensiva va tenir el seu principal aparador a Estrasburg. El Parlament Europeu va aprovar per 339 vots a favor, 225 en contra i 16 abstencions una resolució promoguda pel Partit Popular Europeu. El text va rebre el suport dels liberals de Renew i dels grups de dreta radical i ultradreta, mentre socialdemòcrates, verds i l'esquerra van votar en contra.
La resolució, que no té efectes vinculants, utilitza els termes “invasió” i “guerra híbrida”, critica la gestió del Govern espanyol i atribueix a la regularització extraordinària un suposat efecte d’atracció. També exigeix al Marroc que respecti la sobirania espanyola, compleixi les seves obligacions de control fronterer i cooperi en la readmissió dels qui no tinguin dret a romandre en territori comunitari.
El PP va aconseguir així elevar la pressió política sobre Sánchez, encara que diversos punts del document coincideixen amb les mesures que l’Executiu ja està impulsant. La resolució reclama l’ús dels 114,7 milions concedits per Brussel·les, una major presència de les agències europees i procediments més àgils per als retorns, les mateixes qüestions tractades hores després per Marlaska, Saiz i Brunner.
La diferència més profunda continua situada en l’atenció als menors. Feijóo manté el seu rebuig que siguin traslladats temporalment a la Península, una posició compartida amb els ultres de Vox que condiciona la capacitat de Vivas per acceptar la proposta del Govern. Les 500 places ofertes pel Ministeri de Joventut i Infància continuen preparades a l’espera d’una autorització de Ceuta.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
