El Govern portarà aquest dimarts al Consell de Ministres la seva primera bateria de mesures per atendre les persones i els territoris colpejats pels grans incendis. La resposta inclourà la declaració de les àrees afectades com a zones greument danyades per una emergència de protecció civil i una prestació extraordinària per als treballadors que no puguin acudir al seu lloc de feina.
L'Executiu també aprovarà la creació d'un Panell Científic d'Acció davant el Canvi Climàtic. La reunió arriba amb més de 100.000 persones evacuades o confinades entre Madrid, Àvila, Toledo i Castelló i després que el foc hagi cremat més de 172.000 hectàrees a tot Espanya des de començaments d'any.
Pedro Sánchez va avançar bona part de les mesures aquest dilluns. Al matí va presentar la Xarxa Nacional de Refugis Climàtics a Madrid i a la tarda es va desplaçar fins al lloc de comandament de l'incendi de La Vall d'Uixó. Des de Castelló va assegurar que encara queden "hores difícils" i va tornar a reclamar un pacte d'Estat davant l'emergència climàtica.
La declaració obre les ajudes per als afectats
El Consell de Ministres declararà les àrees danyades com a zones afectades greument per una emergència de protecció civil, la denominació oficial de l'antiga zona catastròfica. Sánchez va anunciar inicialment la mesura durant la seva visita de diumenge al lloc de comandament de Navaluenga, a Àvila, i va tornar a confirmar-la aquest dilluns des de Castelló.
L'acord haurà de delimitar els municipis inclosos. Madrid, Àvila i Toledo ja han estat citats expressament pel Govern, mentre l'extensió definitiva apareixerà recollida en el text aprovat aquest dimarts. La declaració permetrà passar de la resposta immediata a la reparació d'habitatges, negocis, explotacions i infraestructures.
La Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil contempla ajudes per als danys soferts en habitatges habituals i estris de primera necessitat, compensacions als ajuntaments per les seves actuacions d'emergència i subvencions per a establiments industrials, mercantils i de serveis. També permet atendre els perjudicis soferts per agricultors, ramaders i propietaris forestals.
El paquet pot incorporar a més línies de crèdit de l'Institut de Crèdit Oficial, reduccions fiscals i exempcions en impostos com l'IBI o el d'Activitats Econòmiques per als immobles i negocis afectats. Els autònoms i les empreses poden accedir igualment a moratòries en les seves cotitzacions a la Seguretat Social quan acreditin danys.
Les quanties encara dependran de l'avaluació realitzada sobre el terreny. Els incendis continuen actius en diversos punts i els tècnics no podran tancar una valoració definitiva fins que avanci l'extinció. La declaració aprovada aquest dimarts establirà el marc jurídic per tramitar les ajudes i concretar-les posteriorment.
Una prestació per als qui no poden treballar
El Ministeri de Treball ha preparat una mesura específica per als empleats que han quedat fora de casa seva, han perdut el seu habitatge o no poden desplaçar-se fins al seu lloc. La nova prestació extraordinària cobrirà el salari i les cotitzacions mentre es mantinguin les circumstàncies que impedeixen treballar.
La protecció també arribarà als qui tinguin el seu centre de treball operatiu però no puguin arribar-hi pel tancament de carreteres, la suspensió del transport o la interrupció de serveis bàsics. L'objectiu és evitar que els veïns desallotjats hagin de triar entre atendre l'emergència familiar i acudir a la seva feina.
L'Estat assumirà el 100% del salari i de les cotitzacions durant aquest període, de manera que les empreses tampoc hagin de suportar un cost provocat per una catàstrofe aliena a la seva activitat. La mesura va ser negociada durant el cap de setmana amb sindicats, patronals i responsables de les comunitats afectades.
El decret ampliarà a més en cinc dies el permís dels treballadors que hagin perdut un familiar a conseqüència dels incendis. La prestació cobrirà per ara les emergències actuals, tot i que el departament de Yolanda Díaz pretenia incorporar-la de manera permanent a la legislació per respondre a futures catàstrofes climàtiques.
La normativa laboral ja reconeix permisos de fins a quatre dies quan una persona no pot acudir a la feina per restriccions de mobilitat o riscos greus derivats d'una catàstrofe. La nova prestació atén situacions diferents, com la pèrdua de l'habitatge o un desallotjament prolongat, que havien deixat nombrosos afectats sense una cobertura econòmica prou clara.
Refugis climàtics i assessorament científic
Sánchez va acompanyar les mesures immediates amb una agenda d'adaptació enfront de l'augment de les temperatures. El president va anunciar deu milions d'euros per a crear nous refugis climàtics, inclosos centres educatius, i nou milions més destinats a infraestructures verdes i projectes de renaturalització urbana.
La xarxa pretén oferir espais públics segurs durant els episodis de calor extrema. L'Administració General de l'Estat ja disposa de 180 refugis que obren cada estiu entre el 15 de maig i el 30 de setembre. El mapa elaborat per Transició Ecològica reuneix al voltant de 1.100 instal·lacions repartides pel país.
"Volem garantir que l'edat, els recursos econòmics o la falta de zones verdes no siguin una barrera enfront de la crisi climàtica", va defensar Sánchez. El Govern va anunciar a més al juny 200 milions d'euros amb càrrec al Fons Nacional d'Eficiència Energètica per a millorar la climatització i rehabilitació de col·legis.
El Consell de Ministres aprovarà també la creació del Panell Científic d'Acció enfront del Canvi Climàtic. El nou òrgan estarà format per investigadors i tindrà com a funcions anticipar riscos, avaluar les polítiques públiques i traslladar recomanacions a l'Executiu.
"Enfront d'una emergència d'aquesta magnitud serveixen les dades, l'evidència i la ciència", va afirmar el president durant la presentació de la xarxa. La Moncloa vincula ambdues mesures al Pacte d'Estat enfront de l'Emergència Climàtica proposat per Sánchez el setembre de 2025.
Més de 172.000 hectàrees cremades
Les mesures arriben després d'una de les setmanes més greus registrades a Espanya des que existeixen dades comparables. Els incendis han calcinat 172.396 hectàrees entre l'1 de gener i el 27 de juliol, sis vegades més que les 29.817 registrades durant el mateix període de 2025, segons l'últim balanç recollit per Europa Press.
Els fronts de Madrid i Àvila han arribat a formar en alguns moments un únic gran incendi. Les primeres estimacions situen en unes 25.000 les hectàrees afectades a la Serra Oest madrilenya i en prop de 50.000 les cremades a la província avilesa. Toledo també roman dins de l'emergència d'interès nacional declarada per Interior.
A Castelló, l'incendi de la Vall d'Uixó ha obligat a evacuar més de 16.000 persones de municipis pròxims a la Serra d'Espadà. El foc havia arrasat al voltant de 7.200 hectàrees i assolit un perímetre de 67 quilòmetres al tancament d'aquest dilluns.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va afirmar que hi ha "control sobre l'emergència", tot i que va reconèixer que els equips avancen "a poc a poc" a causa de la meteorologia. Prop de 3.000 professionals i al voltant d'un miler de mitjans terrestres i aeris treballen en els sectors més complicats de Madrid i Àvila.
Interior manté suspesa la collita amb maquinària agrícola a Madrid, Àvila i Toledo mentre continuï l'emergència nacional. L'ordre busca impedir nous focus en unes jornades marcades per la sequedat del terreny, les temperatures elevades i una humitat molt baixa.
Sánchez insisteix en el pacte d'Estat
El president va tornar a reclamar aquest dilluns el suport dels partits, els agents socials i les administracions al pacte enfront de l'emergència climàtica. "Això sí que és una prioritat nacional", va defensar Sánchez, que va demanar reforçar la prevenció, millorar la coordinació i accelerar la reconstrucció després de cada catàstrofe.
El PP ha evitat tancar per complet la porta a la negociació, tot i que reclama que el Govern prengui com a punt de partida les 50 mesures presentades per Alberto Núñez Feijóo després dels incendis de 2025. Cuca Gamarra va eludir confirmar si els populars s'asseuran a la futura taula i va exigir que l'acord inclogui recursos econòmics i actuacions concretes sobre el territori.
Altres dirigents populars han endurit el discurs. La portaveu parlamentària Ester Muñoz va acusar l'Executiu d'utilitzar el canvi climàtic com un "mantra", mentre Isabel Díaz Ayuso va rebutjar que s'atribueixin tots els incendis a l'emergència climàtica.
La vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, va respondre que la prevenció i la gestió forestal corresponen principalment a les comunitats autònomes i els va demanar executar els seus plans durant tot l'any. També va carregar contra els governs compartits amb la ultradreta Vox, a la qual acusa de qüestionar l'evidència científica i debilitar les polítiques ambientals.
L'onada de calor complica l'operatiu
El Consell de Ministres es reunirà en l'última jornada abans que empitjorin de nou les condicions meteorològiques. AEMET ha activat un avís especial per una onada de calor que començarà aquest dimecres 29 de juliol i es prolongarà, almenys, fins al diumenge 2 d'agost.
El perill d'incendi assolirà valors extrems per les altes temperatures, el vent de component sud i la caiguda generalitzada de la humitat. Els termòmetres poden superar els 40 graus a la vall de l'Ebre, les depressions del nord-est i bona part de l'interior de la meitat sud peninsular.
Marlaska ha definit aquest dimarts com una jornada decisiva per estabilitzar els principals fronts abans d'aquest empitjorament. Els operatius continuaran treballant a Madrid, Àvila, Toledo i Castelló mentre el Consell de Ministres aprova les primeres mesures per als afectats. Interior reunirà dimecres les comunitats autònomes per revisar l'emergència i coordinar les següents actuacions.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
