El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha tret a consulta pública prèvia el projecte de reial decret de modificació de la normativa sobre creació, reconeixement i autorització d'universitats i centres universitaris, amb uns requisits que seran els mateixos que els inclosos en la norma aprovada l'any passat i després tombada pel Tribunal Suprem, segons han informat a Europa Press fonts del departament.
L'equip que dirigeix Diana Morant ha iniciat així els tràmits per a tornar a aprovar una regulació que endureix les condicions per a la creació d'universitats, després que l'alt tribunal anul·lés el text anterior per "falta de justificació en la seva tramitació urgent".
Consulta pública oberta fins al 30 d'octubre de 2026
El període de participació pública del nou reial decret sobre creació, reconeixement i autorització d'universitats queda obert des del 15 d'octubre fins al 30 d'octubre de 2026, en un tràmit que, segons el document difós pel Ministeri, busca recollir l'opinió de ciutadans, organitzacions i associacions abans de l'elaboració de la norma.
En la seva sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va anul·lar el reial decret sobre universitats en estimar un recurs de la comunitat autònoma de les Illes Balears i va imposar les costes a l'Administració General de l'Estat en quantia de 6.000 euros.
El tribunal va concloure que l'acord de la tramitació urgent del procediment d'elaboració i aprovació "no està degudament justificat" i va afegir que el seu efecte, en ometre el tràmit de consulta prèvia, "mancava de l'empara legalment exigida".
El Govern defensa que hi ha un risc per a la qualitat del sistema universitari
En el document publicat per a impulsar la nova consulta prèvia, el Govern sosté que "existeix el risc que es consolidin models universitaris que no responguin de forma suficient als estàndards de qualitat docent i investigadora que històricament han caracteritzat la universitat espanyola", i que la situen, afegeix, a l'altura de l'Europa més desenvolupada.
L'Executiu adverteix que aquesta situació podria afectar no només les institucions de nova creació, sinó també el prestigi, la credibilitat i la competitivitat internacional del sistema universitari en el seu conjunt, incloent tant les universitats públiques com les universitats privades ja consolidades, a més de la confiança d'estudiants, famílies i ocupadors en els títols universitaris espanyols.
Per això, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats considera "necessari" revisar la regulació vigent en matèria de creació, reconeixement i autorització d'universitats i centres universitaris, continguda en el Reial Decret 640/2021, de 27 de juliol, "amb la finalitat de reforçar les garanties exigibles als nous projectes universitaris i assegurar uns estàndards homogenis de qualitat en tot el sistema universitari".
El departament que dirigeix Diana Morant afegeix que l'experiència acumulada des de l'entrada en vigor d'aquesta norma "ha posat de manifest la conveniència d'actualitzar determinats requisits i procediments per a adequar-los a la realitat actual del sistema universitari i a les transformacions que aquest ha experimentat en els últims anys".
Els requisits que l'Executiu vol tornar a aprovar
Segons el plantejament del Govern, "la necessitat de la intervenció normativa és apressant", perquè el sistema universitari espanyol es troba en un procés de ràpida expansió i transformació, marcat per l'augment d'iniciatives de creació d'universitats, el creixement sostingut de l'ensenyament virtual i la major rellevància de garantir una activitat investigadora suficient com a tret definitori de la institució universitària.
El Ministeri sosté a més que aquesta evolució avança "a un ritme superior al de la capacitat de resposta del marc regulador vigent", els instruments del qual, subratlla, han mostrat limitacions per a assegurar de forma efectiva estàndards homogenis de qualitat en tot el territori.
En aquest context, el Govern afirma que l'aprovació de la norma "no admet demora", ja que, al seu judici, si es manté el règim actual podrien continuar reconeixent-se i autoritzant-se projectes universitaris que no acreditin suficientment els requisits acadèmics, docents, investigadors i de sostenibilitat institucional que han de caracteritzar una universitat.
Entre els canvis que el reial decret ja aprovat fa un any i ara anul·lat pel Suprem incloïa, figuraven els següents:
- L'exigència d'una massa crítica de 4.500 estudiants per a les universitats.
- El reforç de les garanties de solvència econòmica, mitjançant un aval bancari o un altre instrument legal similar que acreditava la disponibilitat de recursos suficients.
- Un informe d'avaluació preceptiu i vinculant elaborat per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) o per les agències autonòmiques equivalents, a més de l'informe de la Conferència General de Política Universitària.
- Que el reconeixement de les universitats en línia hagués de ser aprovat per les Corts Generals i comptar amb un informe vinculant de l'ANECA.
- L'obligació d'incorporar en la memòria del projecte el compromís de disposar, als tres anys de funcionament, d'un nombre de places d'allotjament equivalent al 10% dels estudiants.
- L'exigència de dedicar el 5% del pressupost a impulsar la investigació i que el 50% del professorat fos doctor, amb un 60% d'aquests doctors amb una avaluació positiva i almenys un sexenni d'investigació.
El Govern defensa que una actuació normativa immediata permetrà anticipar-se a aquests riscos, reforçar la credibilitat del sistema i garantir que el seu creixement futur es produeixi sobre bases sòlides de qualitat acadèmica, investigadora i institucional.
