El Govern ha dedicat aquesta setmana a donar explicacions al Congrés dels Diputats sobre la gestió de la crisi migratòria de Ceuta, després de l'entrada massiva de persones a la ciutat autònoma entre els dies 30 i 31 de juliol. La ronda de compareixences es tancarà el pròxim 3 de setembre, quan el president del Govern, Pedro Sánchez, acudirà a la Cambra Baixa per explicar l'actuació de l'Executiu davant una crisi que ha situat diversos ministeris sota el focus polític.
La primera a comparèixer va ser la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va defensar l'actuació de les Forces Armades, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i va reivindicar l'espanyolitat de Ceuta i Melilla: “Ceuta i Melilla són Espanya. Són espanyolíssimes i representen la millor Espanya”. També va donar suport a l'actuació del CNI, que, segons va explicar, va monitoritzar la situació amb 25 agents des de diferents perspectives, entre elles les màfies, el terrorisme gihadista i la immigració irregular, i va assegurar que el servei d'intel·ligència “va realitzar la tasca que els és exigible i va donar la informació requerida”.
Dijous va ser el torn de Félix Bolaños, Mónica García i Ángel Víctor Torres. El ministre de Presidència va traslladar un missatge de confiança a la ciutadania ceutina i va assegurar que l'Estat treballa per recuperar la normalitat. En matèria judicial, va explicar que l'Institut de Medicina Legal de Ceuta va incrementar un 300% la seva capacitat i va realitzar 82 autòpsies i nou identificacions, mentre que el personal funcionari i la Fiscalia van ser reforçats. Bolaños va recordar a més que els procediments de retorn i reagrupament familiar han de desenvolupar-se amb totes les garanties legals.
La ministra de Sanitat, Mónica García, va negar que el sistema sanitari hagués col·lapsat i va situar en un nivell “moderat” el risc de transmissió de malalties entre els migrants per les condicions en què han romàs, enfront d'un risc “baix” per a la població ceutina. García va defensar que allotjar, vacunar, vigilar i atendre aquestes persones permet reduir els riscos i va rebutjar presentar els migrants com una amenaça sanitària: “Presentar tota una població com una amenaça sanitària és injust, no és real i és mentida”.
Com a responsable del comandament únic per a la gestió de la crisi, Ángel Víctor Torres va detallar les mesures adoptades després de la declaració de la situació d'interès per a la Seguretat Nacional. El ministre va xifrar en 1.827 els migrants majors d'edat que ja poden dormir sota sostre, gràcies a l'ampliació del Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) i a l'habilitació de nous espais. Torres va situar a més entre els objectius de l'Executiu el retorn dels qui encara romanen a Ceuta, però sempre dins dels “marges de la llei” i de l'ordenament jurídic internacional, amb especial protecció de l'“interès superior del menor”.
El divendres, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va defensar l'actuació de l'Executiu i va assegurar que el Govern i els seus ministeris han treballat “sense descans” juntament amb la població de Ceuta. Marlaska va qualificar el que va ocórrer com “un atac a la integritat territorial d'Espanya”, diferenciat dels fluxos migratoris habituals, i va reclamar “calma i un cessament de qualsevol tipus de violència”. També va xifrar en 5.000 els migrants que encara romanen a la ciutat, va assenyalar que les entrades es van frenar l'1 d'agost i va qualificar de “sostinguda i eficaç” la col·laboració amb el Marroc per facilitar els retorns. Així mateix, va recordar que des del 30 de juliol la Policia Nacional ha posat a disposició de 1.500 menors d'edat a Ceuta.
El titular d'Exteriors, José Manuel Albares, va centrar la seva compareixença en la relació amb el Marroc i en la defensa de la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla. El ministre va assegurar que “ni hi ha hagut ni hi ha ni hi haurà mai cap tipus de conversa al respecte” amb Rabat i va subratllar que ambdues ciutats formen part d'Espanya i de la Unió Europea: “Ceuta i Melilla són Espanya i són Unió Europea, són part de la nostra integritat territorial i de la nostra sobirania”. Al mateix temps, va defensar que mantenir el diàleg diplomàtic amb el Marroc és “indispensable” i va assegurar que els canals de comunicació romanen oberts de forma permanent per contenir la crisi i evitar que torni a produir-se una situació similar.
L'última a comparèixer va ser la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, que va situar la resposta humanitària en el centre de l'actuació del seu departament. Saiz va assegurar que la prioritat ha estat oferir una “resposta humanitària bàsica” i “no deixar ningú enrere”, amb la distribució de 93.650 kits d'alimentació, 1.396 kits d'higiene femenina i 2.150 kits d'higiene masculina. També va condemnar els atacs i amenaces contra els voluntaris de Creu Roja i va reivindicar la “solidaritat i humanitat” dels veïns i associacions ceutís. La ministra va assegurar, a més, que Espanya va sol·licitar ajuda a la Unió Europea i els fons EMAS “des del primer moment”.
Amb aquestes compareixences, el Govern ha defensat davant el Congrés la resposta desplegada des dels diferents àmbits —seguretat, Defensa, Justícia, Sanitat, gestió territorial, política exterior i atenció humanitària— davant la crisi de Ceuta. El pròxim 3 de setembre, serà Pedro Sánchez qui prengui el relleu dels seus ministres i comparegui a la Cambra Baixa per oferir la seva pròpia explicació sobre la gestió de la crisi.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
