El Frente Amplio arriba al cap de setmana sense tancar la seva candidatura per a les eleccions generals del 29 de novembre. Ada Colau manté el major suport intern per encapçalar el projecte, però les converses segueixen pendents de resoldre la incorporació de Podemos i el repartiment de les llistes, especialment la de Madrid. A aquesta hora de divendres, no s'espera que el lideratge quedi anunciat durant el cap de setmana, segons ens confirmen fonts internes a 'ElConstitucional.es'.
L'exalcaldessa de Barcelona conserva un paper important en l'acostament entre organitzacions que fa anys que acumulen diferències. Segons hem pogut saber en aquest diari, Colau, Irene Montero i Gabriel Rufián mantenen contactes continus, en una negociació que combina converses entre les direccions i relacions personals entre els seus protagonistes. Aquests contactes encara s'han de traduir en acords sobre les candidatures, el procediment per elegir-les i el funcionament de l'aliança.
Movimiento Sumar ha intervingut aquest divendres amb una crida a "asseure's a dialogar i cooperar amb discreció i generositat". El partit reclama un projecte on càpiga tothom i les decisions s'adoptin conjuntament, després de diversos dies en què les propostes públiques sobre noms i llocs han elevat la tensió entre els socis. Queda una setmana per registrar les coalicions electorals.
Madrid concentra la disputa amb el bloqueig de Más Madrid
La llista de Madrid continua sent el principal obstacle per a l'acord. Más Madrid proposa que Colau sigui la candidata a la Presidència del Govern des de Barcelona i que Mónica García encapçali la papereta de la capital. L'organització reclama, a més, quatre dels cinc primers llocs d'aquesta llista, una pretensió difícil d'encaixar amb la presència de la resta de forces i una eventual incorporació de Podemos.
Más Madrid sosté que la seva implantació a la regió ha de tenir un pes decisiu en la candidatura. Els seus socis qüestionen que aquest argument justifiqui un repartiment semblant. La disputa afecta els pocs llocs amb possibilitats de convertir-se en escons, en un moment en què les enquestes anticipen una representació bastant menor que l'obtinguda per la candidatura conjunta de Sumar el 2023.
Barcelona forma part de la proposta de Más Madrid per a Colau, tot i que la circumscripció per la qual concorreria l'exalcaldessa continua oberta. En les converses també s'ha plantejat que encapçali Madrid, una opció recolzada des d'IU que topa amb les pretensions de la formació de García. Tampoc està resolt on se situaria Montero si finalment hi hagués una candidatura comuna. Segons hem pogut saber a 'ElConstitucional.es', Irene Montero també podria anar a les llistes de Barcelona per evitar el xoc amb els de Mónica García.
Colau ha vinculat la seva disposició a liderar al fet que existeixi una aliança àmplia, amb Podemos i organitzacions territorials com Compromís, Chunta Aragonesista o Més. "Si hi som totes, jo també hi seré", va afirmar aquest dijous. La seva condició obliga a resoldre la relació amb els morats abans de presentar una candidatura que aspiri a representar el conjunt de l'espai.
Antonio Maíllo ha qualificat Colau com una candidata “magnífica” i ha defensat la incorporació de Podemos. "Espero que Podemos estigui al Front Ampli. Treballaré per aconseguir la major aliança possible", va assegurar el coordinador federal d'IU. L'organització ha obert, al seu torn, les seves primàries internes, a les quals s'ha presentat Toni Valero amb el suport de Maíllo.
Movimiento Sumar ha escollit Verónica Martínez Barbero com el seu referent dins de la coalició, amb un suport del 98%. Aquesta elecció, igual que el procés d'IU, correspon a la representació de cada organització i deixa pendent el lideratge compartit. El comunicat d'aquest divendres reclama recuperar la discussió sobre habitatge, cost de la vida, salari mínim i canvi climàtic, assumptes que els partits volen portar a la campanya mentre continuen negociant les seves llistes.
Podemos activa les primàries i Rufián manté la incògnita
Podemos ha posat en marxa la web per participar en les seves primàries obertes, amb votacions previstes per al 14 i el 15 d'octubre. La formació manté Irene Montero com la seva proposta i planteja que la ciutadania pugui escollir entre els diferents projectes. El calendari situa la votació immediatament abans de l'últim dia per comunicar les coalicions.
Montero ha insistit que "Podemos serà a la llista que surti d'aquestes primàries obertes". Belarra ha defensat el mateix procediment i ha convidat els candidats de les altres organitzacions a participar-hi. “Jo penso que la candidata de la meva organització és la millor, que és Irene Montero, però el mètode que proposa Podemos és primàries obertes, que pugui decidir la gent”, va explicar aquest dijous.
El procediment és una de les qüestions centrals de la negociació. Podemos també ha obert la possibilitat de pactar una llista i sotmetre-la després a ratificació en primàries, una via recollida aquesta setmana per aquest mitjà que permetria acostar les posicions. Aquesta opció segueix pendent d'un acord sobre la candidatura i les condicions de la consulta.
La relació entre Colau i Montero facilita les converses, encara que ambdues mantenen els seus plantejaments públics. Colau exigeix amplitud i Podemos insisteix en el mètode d'elecció. L'entesa entre les dues dirigents necessita el suport de les organitzacions, a més d'una solució per a les llistes de Madrid i Barcelona, on es concentren bona part de les expectatives de representació.
A aquesta negociació se suma la incògnita de Gabriel Rufián. El portaveu republicà ha reiterat que vol representar ERC, però "acompanyat d'altres forces d'esquerres i antifeixistes, perquè això sols no es guanya". El seu plantejament obre el debat sobre una candidatura catalana més àmplia, mentre la direcció d'Oriol Junqueras manté que vol que torni a encapçalar la llista republicana.
ERC contempla alternatives per si les converses acaben sense acord. Jordi Albert, portaveu adjunt al Parlament i pròxim a Junqueras, ha començat a recollir avals per formar part de la candidatura, encara que aquest moviment encara no suposa la seva designació com a cap de llista. Rufián tampoc ha anunciat que abandoni ERC ni que hagi de concórrer sota una altra marca.
Belarra ha tornat a oferir-li col·laboració. "Ens encantaria fer equip amb Gabriel", va afirmar, alhora que va expressar el seu respecte per ERC i els seus debats interns. Montero celebrarà aquest dissabte un acte a Getafe sota el lema “Pau, casa i feina”, la convocatòria del qual ha compartit Rufián. El gest manté visible la seva proximitat política, sense confirmar una aliança electoral.
Les enquestes eleven el cost de la divisió
Els sondejos expliquen part de la pressió per assolir un acord. La mitjana de DatosRTVE, amb dades fins al 5 d'octubre, situa a Sumar en el 6,3% i a Podemos en el 3,4%, amb deu i tres diputats, respectivament. Ambdós percentatges sumen un 9,7%, però aquesta suma correspon a les estimacions de dues candidatures separades i no permet saber com respondria l'electorat davant una coalició.
L'enquesta de 40dB. publicada aquest divendres sí compara ambdós escenaris. Per separat, l'espai de Sumar obté un 5,3% i Podemos un 2,3%, amb entre set i nou escons en total. Amb Podemos integrat, una candidatura del Front Ampli assoliria el 9,5% i entre quinze i dinou diputats. L'estudi es va realitzar mitjançant 800 entrevistes els dies 7 i 8 d'octubre.
La candidatura conjunta millora l'estimació en aquest sondeig, encara que continua lluny dels 31 diputats i el 12,3% que va aconseguir Sumar amb Podemos dins el 2023. La mateixa enquesta manté una majoria absoluta de PP i la ultradreta Vox fins i tot en l'escenari d'unitat. El repte de l'espai inclou recuperar votants, mobilitzar els qui s'han allunyat i presentar un projecte capaç de disputar suports durant la campanya.
El repartiment provincial dels escons afegeix una altra dificultat. En les circumscripcions petites, dividir els suports pot deixar sense representació a ambdues candidatures, fins i tot quan la seva suma tindria opcions d'obtenir un diputat. A Madrid i Barcelona hi ha més escons en joc i més marge per entrar, cosa que augmenta la seva importància en les negociacions. Una aliança àmplia també necessita acords a les províncies on cada lloc resulta més difícil d'aconseguir.
Les converses avancen a diferents velocitats. Canàries i Balears treballen en candidatures amb identitat pròpia, mentre Compromís busca encapçalar una aliança valenciana i la Chunta defensa una proposta d'obediència aragonesa. La discussió afecta tant als noms de les paperetes com a l'autonomia dels futurs diputats. A Andalusia, Adelante Andalucía manté la seva intenció de concórrer per separat.
El Senat ha obert una altra negociació, que pot incloure al PSOE. La iniciativa Senadors i Senadores per la Democràcia impulsa candidatures progressistes compartides, i els socialistes estudien acords en diferents territoris per intentar evitar una nova majoria absoluta de la dreta a la Cambra Alta. Per ara, aquestes converses segueixen pendents de concretar-se.
El calendari deixa dos terminis diferents. Les coalicions s'han de comunicar a la Junta Electoral abans que acabi el 16 d'octubre, mentre les candidatures completes podran presentar-se entre el 21 i el 26. El Frente Amplio manté previst el seu acte de presentació per al dia 17.
