Aquest mateix divendres, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publica com a Lloc de Memòria Democràtica del pazo de Meirás, un edifici construït a finals del segle XIX a Sada (A Coruña), la qual va ser una residència d'estiu del dictador espanyol, Francisco Franco. La resolució tramitada en relació amb la Llei de Memòria Democràtica, destaca que Meirás, conegut també com a ‘Torres de Meirás’, constitueix "un dels espais més significatius", per comprendre la història contemporània de Galícia i d'Espanya.
La publicació oficial recorda que la dictadura franquista va convertir aquest immoble, el qual va ordenar construir Emilia Pardo Bazán i on va escriure part de la seva obra, "en un dels seus principals símbols de poder" de la dictadura. Segons el BOE, aquell immoble va ser un "lloc essencial" per a la memòria democràtica durant la Guerra Civil. Per això, recorda que el març de 1938 es va crear la ‘Junta Pro-Pazo del Caudillo’ per comprar aquest immoble i entregar-lo a Franco.
La compra, es va formalitzar el 3 d'agost de 1938, es va finançar mitjançant aportacions forçoses d'ajuntaments, funcionaris i particulars, i els terrenys es van ampliar mitjançant expropiacions realitzades sobre propietats veïnes. L'immoble es va entregar a Franco el desembre de 1938. Tres anys després es va simular una escriptura de compravenda per poder registrar el Pazo al seu nom, però dècades després, els tribunals van declarar aquesta operació fraudulenta, després d'acreditar que la Junta ja havia adquirit la propietat i l'havia donat com a cap d'Estat.
L'immoble va ser utilitzat per la propaganda del règim per projectar la imatge pública del dictador i escenificar l'adhesió popular al franquisme, com a residència oficial. Per això, el Pazo, "va passar a ser un dels espais més representatius de l'exercici del poder durant la dictadura", conclou el BOE.
El Ministerio de Política Territorial i Memòria Democràtica, en una nota informativa, indica que la declaració fixa que qualsevol ús de l'immoble haurà de ser compatible amb la preservació de la memòria, la defensa dels drets humans, el reconeixement i la reparació moral de les víctimes, a més de la defensa dels principis de justícia, veritat i reparació. També reconeix la rellevància d'Emilia Pardo Bazán com a figura essencial de la literatura espanyola i pionera en la reivindicació dels drets de les dones. I finalment assenyala que l'Estat impulsarà en aquest lloc recursos audiovisuals i digitals explicatius, a més de promoure la instal·lació de plaques, panells o distintius memorials interpretatius i desenvoluparà mecanismes institucionals per integrar Meirás en circuits internacionals relacionats amb experiències de construcció de memòria democràtica.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
