Santiago Abascal ha tornat a posar en dubte la netedat de les eleccions sense aportar proves de frau. El president de la ultradreta Vox ha utilitzat aquest dimarts un míting a Ponferrada, Lleó, per acusar Pedro Sánchez de preparar "trampes" per conservar el poder i presentar el litigi sobre el vot dels nacionalitzats per l'anomenada llei de nets com una maniobra electoral del Govern.
"És capaç de robar-nos les eleccions i és capaç de robar la voluntat al poble espanyol", ha afirmat davant els seus seguidors a la Plaza Mayor. Abascal ha assegurat que Sánchez està disposat a governar contra la voluntat dels ciutadans i ha promès que el seu partit vigilarà que el procés sigui "net" i "transparent", mentre anunciava una campanya marcada per les irregularitats que atribueix per endavant al PSOE.
🔴 @Santi_ABASCAL alerta sobre los intentos de Sánchez de robar las elecciones:
— VOX 🇪🇸 (@vox_es) October 20, 2026
“Les hemos pillado con las manos en la masa. Les hemos llevado ante el Tribunal Supremo y lo hemos paralizado.
Ahora quieren continuar con esta trampa, metiendo a 180.000 personas en el censo… pic.twitter.com/LOtb84yjgA
El dirigent ultra ha acompanyat aquestes acusacions amb una crida a desconfiar de les enquestes i dels titulars. "Vull demanar-vos que no confieu en cap enquesta, que no us cregueu cap titular i que el dia 29 de novembre no hi hagi ningú que es quedi a casa seva", ha reclamat en el seu primer acte d'aquesta precampanya a Castella i Lleó.
El cens, sota sospita
Abascal ha acusat el PSOE d'intentar introduir 180.000 persones en el cens que, segons sosté, no haurien de participar en aquests comicis. "Pedro Sánchez pretén substituir un poble que odia donant el vot en les eleccions a persones que mai han viscut a Espanya", ha arribat a afirmar, vinculant el reconeixement de la nacionalitat a un suposat propòsit de reemplaçar l'electorat.
La coneguda com a 'llei de nets' forma part de la Llei de Memòria Democràtica de 2022. Permet accedir a la nacionalitat espanyola a determinats descendents d'espanyols nascuts a l'estranger, entre ells els de qui van patir l'exili. Els afectats per la controvèrsia electoral són ciutadans als quals ja s'ha reconegut aquesta nacionalitat.
La xifra comunicada al Suprem és de 163.020 inscrits en el cens exterior, tancat a 1 d'agost per a aquestes eleccions. El tribunal va mantenir el passat 12 d'octubre la suspensió cautelar del seu vot, amb una excepció per a aquells que acreditin individualment els requisits d'exili exigits. La disputa gira entorn de la interpretació de la llei i de la instrucció que desenvolupa la seva aplicació; la resolució és cautelar i el litigi continua obert.
El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha recorregut aquesta suspensió davant el Constitucional i ha sol·licitat mesures urgentíssimes per protegir l'exercici del sufragi. Abascal ha presentat la intervenció del tribunal de garanties com una altra "trampa" i ha acusat el Govern de dominar-lo "amb l'ajuda del Partit Popular", al qual retreu haver facilitat aquesta situació.
Contra els immigrants i sindicats
L'altre eix del míting ha estat la promesa d'aplicar la "prioritat nacional" si la ultradreta Vox resulta decisiva per formar Govern. En resposta als sacrificis anunciats per Alberto Núñez Feijóo, Abascal ha assenyalat expressament els immigrants i les organitzacions sindicals. "Si el pròxim Govern depèn de Vox, els sacrificis no seran per a la gent humil, sinó per als que han vingut en pastera, els sindicats...", ha proclamat. També ha situat entre els seus objectius els partits polítics i els qui descriu com a privilegiats.
El discurs ha inclòs una advertència sobre França i alguns llocs d'Itàlia, la situació dels quals ha atribuït a una suposada "coalició de l'extrema esquerra i l'islamisme". En el mateix acte, Carlos Pollán, vicepresident primer de la Junta de Castella i Lleó i conseller de Desregulació, ha defensat que la prioritat nacional guiï tota l'activitat de la seva formació i ha utilitzat la imatge de l'assalt a les fronteres per presentar els estrangers com a competidors dels espanyols en els serveis i les ajudes socials.
Els retrets al PP han conviscut amb la possibilitat d'una entesa entre ambdues formacions per al Senat, la fórmula de la qual seguia pendent de concretar-se aquest dimarts. "El PP ha tingut moltes debilitats durant aquests anys. Esperem arreglar això també", ha afirmat Abascal. Les converses arriben després de l'acord del PSOE amb els partits del Frente Amplio per concórrer junts a la Cambra Alta.
A Lleó, la ultradreta Vox torna a apostar per Pablo Calvo per recuperar el diputat perdut el 2023. Llavors va obtenir prop de 35.000 vots, però va quedar fora del Congrés, mentre PP i PSOE es van repartir els quatre escons provincials, dos cadascun. Lleó tornarà a triar quatre representants el 29N. Després de Ponferrada, l'agenda d'Abascal inclou actes a la Corunya, Avilés, Burgos i Eivissa.
