“Dóna nàusees veure'l assegut al banc blau. Ha tapat una presumpta agressió sexual, una violació. Quin feminisme fastigós”.
Amb aquesta duresa ha arrencat la sessió de control al Govern al Congrés dels Diputats. La frase, pronunciada per Miguel Tellado, ha marcat el to d'un matí marcat per la dimissió del cap operatiu de la Policia Nacional i per un creuament d'acusacions que ha elevat la tensió política des del primer minut.
Minuts abans, als passadissos de la Cambra Baixa i davant els periodistes, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, tractava de tancar files: “No sabíem res; si ho haguéssim sabut, se li hauria demanat el seu cessament immediat”.
Són les primeres explicacions públiques del màxim responsable polític del cos, que —segons ha precisat— va sol·licitar informació sobre la denúncia quan va tenir coneixement de la seva existència, ahir mateix. Marlaska sosté que l'indicador més sòlid que no hi va haver informació prèvia és que l'advocat de l'agent de la Policia, presumpta víctima, ha afirmat que la denúncia es va mantenir en reserva fins ahir a la tarda.
La dimissió, en les últimes hores, del director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional, José Ángel González, es produeix després que un jutjat de Madrid l'hagi citat a declarar el pròxim 17 de març, després d'admetre a tràmit una querella contra ell per un presumpte delicte d'agressió sexual. L'última crisi política ha sorprès el president del Govern, Pedro Sánchez, en viatge oficial a l'Índia. Però ni la seva absència ni la d'altres set ministres ha rebaixat la tensió en l'hemicicle.
A més de Miguel Tellado, Ester Muñoz i Jaime de Olano, altres diputats del Partit Popular van elevar la pressió amb un missatge clar: “Marlaska, dimissió”. La portaveu nacional, Muñoz, va anar més enllà en barrejar aquest episodi amb altres polèmiques i deixar anar que l’Executiu conviu amb un fiscal general “que en comptes de perseguir delictes, els cometia”, en al·lusió a la Fiscalia General de l’Estat.
Amb el pas del matí, el to del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es va endurir. “Diguin fora d'aquesta cambra que jo coneixia els fets i no vaig actuar, i llavors ens veurem en altres instàncies. Són acusacions de tal gravetat que no permetré calúmnies”, va advertir des de la tribuna, en resposta a la diputada popular Miriam Guardiola, qui va sostenir que “no pot estar al capdavant del Ministeri”.
La declaració més política de Marlaska va arribar en referir-se a aquesta petició de dimissió, amb una frase rotunda: només dimitirà “si la víctima m’ho demana”.
Ni indicis ni proves: la Moncloa defensa la gestió i reconeix l'"enorme enfadament" per les acusacions de l'oposició
Fonts del Palau de la Moncloa recolzen sense matisos la versió del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. “Ens assabentem per la premsa i vam trigar una hora i mitja a reaccionar”, asseguren a l'entorn del titular d'Interior. I contraataquen: “Els qui sí que han conegut casos que afectaven el seu partit i no van actuar van ser els del Partit Popular”.
En privat reconeixen un “monumental empipament” per la dimensió política que ha adquirit l'assumpte. Consideren “greu” l'acusació que l'Executiu estigués al corrent i optés per mirar cap a una altra banda. “S'estan dient coses sense indicis ni proves”, lamenten, abans de llançar una pregunta que resumeix la seva posició: “De veritat algú creu que aquest Govern ho sabia i no va fer res?”.
Des de la Moncloa insisteixen en un element que consideren clau: la denúncia es va presentar directament en un jutjat, no en una comissaria. Eixa via processal —subratllen— impedia que el Ministeri de l'Interior tinguera coneixement previ dels fets fins que van transcendir públicament. Amb eixe argument, l'Executiu intenta blindar el seu relat i traslladar la idea que no hi va haver omissió, sinó absència d'informació.