La llista del Front Ampli per Madrid pren forma amb un repartiment entre les seves principals organitzacions. Emilio Delgado i Tesh Sidi ocuparan els dos primers llocs, Toni Valero el tercer i Verónica Martínez Barbero el quart, mentre el cinquè queda reservat per a Más Madrid. La reordenació dona entrada als referents electorals d'Izquierda Unida i Movimiento Sumar en una candidatura que haurà de competir amb la d'Irene Montero pel vot a l'esquerra del PSOE.
El moviment va més enllà de la sortida de Mónica García, que aquest dimarts ha confirmat que no concorrerà al Congrés i centrarà la seva candidatura en les autonòmiques madrilenyes de 2027. La ministra ha donat suport a Sidi per substituir-la com a número dos. El repartiment previst combina el lideratge territorial de Más Madrid amb la presència dels seus socis estatals, tot i que les candidatures encara s'han de presentar davant les juntes electorals i podrien produir-se més moviments abans del tancament del termini.
Una llista per a tres partits
L'ordre té conseqüències directes per al pes de cada organització en el futur grup parlamentari. Amb dos diputats per Madrid, ambdós correspondrien a Más Madrid; un tercer incorporaria a Izquierda Unida i el quart donaria representació a Movimiento Sumar. La posició de Barbero queda així lligada a la capacitat de la coalició per assolir aquest quart escó, mentre Más Madrid tornaria a entrar en el repartiment amb el cinquè. Són escenaris de representació, subjectes al resultat de les urnes.
Per a Valero i Barbero, la candidatura suposaria també un canvi de circumscripció. El dirigent d'IU va ser elegit diputat per Màlaga el 2023 i la portaveu parlamentària de Sumar, per Pontevedra. Madrid reparteix enguany 38 escons, enfront dels onze de Màlaga i els set de Pontevedra. Aquesta diferència ofereix més possibilitats de representació a les candidatures mitjanes, tot i que obliga igualment a reunir els vots necessaris per a cada lloc.
Más Madrid conserva la capçalera amb Delgado i Sidi, però comparteix des del tercer lloc la representació amb els seus aliats. La seva implantació autonòmica explica bona part de la seva capacitat negociadora, tot i que la força d'un partit en les eleccions madrilenyes no es trasllada automàticament a unes generals. Canvien els candidats, els adversaris i les prioritats de l'elector. El Front Ampli necessitarà atraure tant els qui es reconeixen en Más Madrid com els votants d'IU, Sumar i del conjunt de l'espai.
Sidi aporta continuïtat amb la legislatura que acaba i un perfil centrat en els drets humans i la transformació digital. Valero representa una organització amb estructura i trajectòria pròpies; Barbero arriba amb l'experiència de la portaveu parlamentària i de la seva etapa al capdavant de la Direcció General de Treball. Els quatre van participar en el llançament de dissabte al costat d'Ada Colau, amb intervencions que van anticipar una campanya centrada en habitatge, salaris i serveis públics.
Els llocs depenen dels vots
La referència de 2023 ajuda a mesurar el desafiament. Sumar va obtenir sis diputats per Madrid dins d'una candidatura que també incloïa Podem. Aquella representació pertanyia a una aliança més àmplia que l'actual i no constitueix un sòl assegurat per al Front Ampli. La nova papereta haurà de disputar suports a Montero, retenir els votants de les seves organitzacions i mobilitzar els qui s'han distanciat de l'esquerra alternativa.
Madrid permet una competència que resulta molt més difícil en províncies petites. Els seus 38 diputats ofereixen un repartiment més proporcional i faciliten l'entrada de forces amb percentatges modestos. Però el llindar legal del 3% no equival a tenir un escó garantit, i cada diputat addicional depèn de la relació entre els vots de totes les candidatures. La divisió pot canviar l'últim seient fins i tot quan ambdues llistes aconsegueixen representació.
Els antecedents madrilenys mostren també que la unitat ha d'acompanyar-se de capacitat per recuperar suports. El novembre de 2019, Unides Podem va obtenir cinc diputats i Más País-Equo, dos; el 2023, Sumar va reunir aquest espai en una mateixa candidatura i va aconseguir sis. La suma d'organitzacions facilita concentrar el vot, però el resultat depèn de quants electors aconsegueixi reunir el projecte, de la participació i de la força dels seus competidors.
Fora de Madrid, el marge és més estret. Àlaba elegeix quatre diputats; Navarra, cinc; Guipúscoa, sis, i Biscaia, vuit. El 2016, Units Podem va aconseguir sis representants a Euskadi i dos a Navarra, enfront de l'únic escó que Sumar va obtenir entre tots dos territoris el 2023, per Biscaia. Aquest retrocés combina pèrdua de suport i canvis en la competència política. Recuperar representació exigeix estudiar cada província, perquè un escó addicional pot disputar-se a partits diferents i tenir efectes diferents sobre la majoria que finalment pugui formar Govern.
La ruptura amb Podem continua en campanya
El precedent de les autonòmiques basques de 2024 continua pesant sobre la discussió. Sumar va aconseguir un diputat i Podem va quedar fora del Parlament, després de concórrer per separat; a Galícia, cap havia aconseguit representació uns mesos abans. Són eleccions diferents de les generals, però il·lustren el risc de competir per un electorat debilitat mentre altres forces consoliden la seva implantació. La divisió de les candidatures s'afegeix a dificultats prèvies de lideratge, organització i connexió amb els votants.
Podem ha confirmat entretant que tindrà la seva pròpia llista a Madrid, amb Irene Montero com a número u i Tito Morano com a segon. Pablo Fernández va rebutjar aquest dilluns la possibilitat d'integrar candidats del seu partit com a independents en les candidatures d'Aragó i les Balears. També va tornar a responsabilitzar el Front Ampli del fracàs dels acords territorials i li va retreure el seu pacte amb el PSOE per al Senat, mentre la coalició de Colau manté que la negociació havia de permetre una aliança conjunta.
El dissabte, al Parc Lineal del Manzanares, aquesta ruptura estava present tant en les intervencions com en els grups. Colau va reconèixer la decepció per no haver reunit totes les organitzacions i Delgado va demanar canviar el focus. "Es va acabar el temps d'unir els partits. Comença el temps d'unir la gent", va afirmar el candidat madrileny. El repartiment de la llista concreta ara l'equilibri entre els socis que sí que van arribar a un acord, mentre continua pendent la tasca de convèncer els electors que reclamaven una candidatura més àmplia.
L'habitatge va ser el principal terreny triat per a aquesta campanya. Colau va reclamar més ambició al PSOE, Delgado va defensar els lloguers indefinits i una major inversió en habitatge públic, i Bustinduy va cridar a mobilitzar la classe treballadora. Les llistes hauran de presentar-se entre el 21 i el 26 d'octubre. Fins a aquest tancament, les organitzacions conserven marge per completar noms i ajustar candidatures.
