L'exjutge Baltasar Garzón ha carregat contra la decisió de l'Audiència Nacional d'imputar l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra, una situació que, a parer seu, ha provocat una autèntica "mort civil" per a l'excap de l'Executiu i el seu entorn familiar abans que conclogui la investigació judicial.
Durant la presentació del seu nou llibre, "La democracia amenazada", Garzón va defensar que la resolució es troba encara en fase d'instrucció i va recordar que ni tan sols els investigats han prestat declaració. Per això, va criticar que alguns sectors hagin presentat els fets com si es tractés d'una sentència ferma.
L'exmagistrat va reclamar una major prudència en el tractament públic del cas i va advertir que els indicis coneguts fins ara poden confirmar-se o quedar descartats conforme avanci la investigació. "No es pot parlar de corrupció de moment perquè no sabem el que passarà", va sostenir.
D'aquesta manera, Garzón va aprofitar per plantejar una reforma institucional que reguli les activitats dels expresidents una vegada abandonen el càrrec. Segons va explicar, s'hauria d'establir amb claredat quines funcions poden exercir quan actuen recolzats per la rellevància pública derivada d'haver ocupat la prefectura del Govern.
Més enllà del cas Zapatero, l'exjutge va comparar la resposta política als actuals escàndols que afecten el PSOE amb la gestió que, en la seva opinió, va fer el PP de la trama Gürtel. Va assegurar que els socialistes han pres mesures quan han aparegut casos de presumpta corrupció, mentre que els populars mai van assumir plenament les condemnes derivades de Gürtel.
Garzón va recordar a més el seu paper com a instructor inicial d'aquella causa i va retreure al Partit Popular que continuï denunciant la corrupció dels seus adversaris sense reconèixer, segons va dir, les responsabilitats pròpies acreditades pels tribunals. "Assumeix el teu també", va reclamar.
En clau política, va qualificar de "pura aparença" els moviments d'Alberto Núñez Feijóo per explorar una eventual moció de censura contra Pedro Sánchez. A parer seu, no existeix una majoria alternativa viable i l'estratègia del líder popular respon més a un joc polític que a una possibilitat real de canvi de Govern.
Finalment, Garzón va mostrar la seva preocupació davant un hipotètic Executiu format per PP i Vox després de les pròximes eleccions generals. Va alertar que l'entrada de l'extrema dreta al Govern suposaria un risc per a drets ja consolidats i va defensar que "el silenci i la indiferència no són una opció" davant els desafiaments que, a parer seu, afronta la democràcia espanyola.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
