El Partit Popular portarà al Congrés la seva ofensiva contra l'aplicació de la Llei de Nets després de diversos dies marcats per les acusacions d'Alberto Núñez Feijóo contra el Govern. Gènova prepara una bateria d'iniciatives de fiscalització per exigir explicacions sobre el procés de nacionalització de descendents d'espanyols a l'exterior, que els populars situen ja en el centre del seu discurs contra Pedro Sánchez.
El PP demanarà la compareixença urgent del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en el ple del Congrés. Vol que informi sobre el funcionament dels registres civils consulars, el sistema de cita prèvia, els terminis de resolució i el nombre de sol·licituds rebudes, aprovades, denegades i pendents. També reclamarà dades desglossades per oficina consular i per països.
L'ofensiva arriba després que Feijóo acusés l'Executiu de voler “fabricar nous votants” amb una suposada “enginyeria electoral”. La frase va agitar el debat perquè el mateix líder del PP va defensar el 2022, durant un acte a Buenos Aires, una llei per reconèixer la nacionalitat als nets d'espanyols a l'exterior. El seu programa electoral del 2023 també recollia aquest compromís.
Gènova intenta ara col·locar el focus en les garanties del procediment. El partit sosté que dona suport a la nacionalitat per a descendents d'espanyols, però qüestiona la forma en què el Govern està tramitant els expedients. Els populars parlen de falta de transparència, saturació consular i dubtes sobre els criteris aplicats per resoldre sol·licituds.
Grup Palco, Ineco i els dubtes del PP sobre Exteriors
El PP també vol recaptar un informe de l'Advocacia General de l'Estat sobre l'externalització de serveis de suport en consolats. En concret, exigeix còpia dels tres expedients complets de contractació de Grup Palco, empresa pública vinculada a Cuba, per un import total de 1.602.217 euros per reforçar el Consolat d'Espanya a l'Havana. També demanarà l'expedient de contractació d'Ineco per a tasques de suport en la tramitació de nacionalitats.
Els populars plantegen a més una vintena de preguntes parlamentàries per conèixer quins criteris se segueixen per ordenar els expedients. Volen saber si es resolen per data de cita prèvia, per obertura formal de l'expedient, per documentació completa, per oficina consular o per un altre criteri. També preguntaran pels mitjans humans, materials i pressupostaris desplegats per Exteriors en els consolats amb major volum de sol·licituds.
El moviment arriba el mateix dia en què Isabel Díaz Ayuso ha elevat encara més el to contra la Llei de Nets. La presidenta madrilenya ha preguntat si Sánchez pretén “nacionalitzar socialistes” i ha demanat “observadors ja” per vigilar el procés. També ha anunciat que acudirà a la Unió Europea o als tribunals si ho considera necessari.
L'ofensiva encaixa en una setmana en què el PP ha endurit el seu discurs electoral. José María Aznar ha demanat una “majoria nacional” per desallotjar Sánchez. La Llei de Nets queda ara dins d'aquesta mateixa batalla política, encara que Génova insisteix que la seva demanda “no va de vots”, sinó de garanties legals i serveis públics de qualitat.
El Govern defensa que la mesura repara descendents d'espanyols que van perdre el seu vincle jurídic amb Espanya per l'exili i l'emigració. El PP, que abans va donar suport a una via similar, intenta ara separar aquest principi de l'aplicació concreta que està fent Exteriors. La batalla continuarà al Congrés amb Albares com a primer assenyalat.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
