El vídeo de Pedro Sánchez davant el 'Guernica' ha obert un altre enfrontament amb el PP en la precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre. El secretari general dels populars, Miguel Tellado, ha acusat el president de servir-se del Museu Reina Sofia per a gravar un anunci electoral, mentre Cayetana Álvarez de Toledo ha elevat el to des d'un acte a Toledo. "Fins i tot el mateix Picasso es regiraria en la seva tomba", ha afirmat la candidata número dos del PP per Madrid.
Tellado, també director de campanya d'Alberto Núñez Feijóo, ha respost directament a la publicació de Sánchez a X. "Cal tenir barra", ha escrit, abans d'assegurar que li havien obert el museu exclusivament per a ell i "per a engrandir el seu ego". El seu retret se centra en les instal·lacions triades per a la gravació i en l'ús polític d'una obra que forma part del patrimoni públic.
Hay que tener cara.
— Miguel Tellado (@Mtelladof) October 24, 2026
Le han abierto el Reina Sofía solo para él, para agrandar su ego. Una vez más, Sánchez abusa de los recursos que son de todos y se apropia del Guernica para grabar un spot publicitario en precampaña electoral.
El 29N se acabará el privilegio como forma de… https://t.co/NtmSnL56OZ
"Una vegada més, Sánchez abusa dels recursos que són de tots i s'apropia del Guernica per a gravar un espot publicitari en precampanya electoral", sosté el dirigent popular. Ha tancat el seu missatge amb una referència a les urnes, on assegura que "s'acabarà el privilegi com a forma de fer política". L'obertura exclusiva que denuncia ha de distingir-se del que mostren les imatges del president passejant tot sol pel museu, que per si mateixes no permeten conèixer les condicions de la gravació.
Álvarez de Toledo ha presentat el vídeo com una instrumentalització del quadre de Picasso. "Avui Pedro Sánchez aquest mateix matí ha publicat un vídeo apropiant-se del 'Guernica'. Embruta tot el que toca", ha declarat. Després ha acusat el candidat socialista de fer un "ús espuri" de la pintura "a favor d'un guerracivilista i un immoral".
La diputada ha afegit un retret històric. A Sánchez, ha dit, se li havia oblidat "donar les gràcies a Leopoldo Calvo Sotelo, de la UCD", sota el Govern del qual va arribar el quadre a Espanya el setembre de 1981. Amb aquest record, la dirigent popular ha reivindicat el paper de l'Executiu de la Transició enfront del significat que el president atribueix ara a l'obra.
El 'No a la guerra' entra en la disputa del 29N
Sánchez ha triat un dels símbols més recognoscibles de l'horror de la guerra per a defensar la seva política exterior i recuperar el "No a la guerra". En el vídeo difós aquest dissabte, el president sosté que el quadre representa "què succeeix quan la barbàrie s'imposa a la raó" i reivindica que Espanya ha mantingut els mateixos principis davant els conflictes internacionals, "sense dobles rasers".
El candidat socialista enllaça aquest missatge amb el seu rebuig a elevar la despesa militar al 5% del PIB a costa de l'Estat del benestar i amb la denúncia del genocidi del poble palestí a Gaza. "Quan uns apostaven per les bombes, nosaltres vam dir no a la guerra", afirma, abans de defensar que "cap vida val menys que una altra" i que mirar cap a un altre costat no hauria de ser una opció.
A cinc setmanes de les eleccions, el vídeo permet a Sánchez reivindicar una posició internacional amb la qual busca mobilitzar l'electorat progressista. La resposta del PP situa la discussió en l'ús de recursos públics i de símbols compartits, sense desenvolupar una rèplica als seus arguments sobre els conflictes. És una controvèrsia amb dos plans diferents, el contingut del missatge i les condicions en què un president que aspira a la reelecció utilitza un museu públic per difondre'l.
La història del quadre reuneix precisament el seu significat antibel·licista i el seu vincle amb la democràcia espanyola. Picasso el va pintar el 1937, després del bombardeig de Gernika, i va condicionar el seu retorn des del MoMA de Nova York a la recuperació de les llibertats a Espanya. Va arribar a Madrid el 10 de setembre de 1981, durant el Govern de Calvo-Sotelo, després d'unes negociacions en què van participar Javier Tusell i el diplomàtic Rafael Fernández Quintanilla. Es va exposar primer al Casón del Buen Retiro i va passar al Reina Sofía el 1992.
