Aquest dimarts, 20 d'octubre, es compleixen quinze anys des que ETA va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada. El comunicat del 2011 va marcar el final de dècades d'assassinats, segrestos, amenaces i extorsions que van deixar una profunda empremta a Espanya. La banda va anunciar la seva dissolució definitiva el 2018, però les diferències sobre com interpretar el seu llegat continuen presents en la política espanyola.
L'aniversari ha tornat a enfrontar els partits polítics. Mentre el PSOE reivindica el final del terrorisme com una victòria de la democràcia i recorda el paper d'Alfredo Pérez Rubalcaba, el PP insisteix que EH Bildu continua tenint presència institucional sense condemnar els assassinats d'ETA. Vox comparteix les crítiques a l'esquerra abertzale, mentre que el PNB i EH Bildu han difós les seves pròpies declaracions sobre la convivència i el futur polític del País Basc.
El PP acusa EH Bildu de continuar sense condemnar els assassinats d'ETA
El vicesecretari de Coordinació Autonòmica del PP, Elías Bendodo, ha aprofitat l'aniversari per a qüestionar el paper d'EH Bildu en les institucions. Durant una roda de premsa a Sant Sebastià, ha afirmat que "ETA continua asseguda a les institucions, tant a Madrid, al Congrés, com a les institucions basques".
Bendodo ha reconegut que és "una bona notícia que estiguem aquí 15 anys després", però ha acompanyat aquesta valoració de crítiques a la formació abertzale. "Nosaltres hem denunciat per activa i per passiva que aquestes persones que s'asseuen a les institucions ara continuen sense condemnar els gairebé mil assassinats que la banda terrorista va realitzar al llarg de tot el nostre país", ha declarat.
Les declaracions reflecteixen la posició que el PP manté sobre EH Bildu: considera que la seva presència institucional no pot desvincular-se del seu passat polític. Vox també manté una posició crítica amb l'esquerra abertzale i rebutja que la fi dels atemptats signifiqui que els objectius polítics associats a ETA hagin desaparegut. No obstant això, no s'ha localitzat una declaració literal d'un dirigent de Vox publicada específicament aquest 20 d'octubre, per la qual cosa no se li atribueixen paraules concretes.
El PSOE reivindica la victòria democràtica i recorda Rubalcaba
El PSOE ha situat l'aniversari en el terreny de la memòria democràtica i del reconeixement als qui van participar en la lluita contra ETA. Una de les figures recordades aquest dimarts ha estat Alfredo Pérez Rubalcaba, exministre de l'Interior durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i un dels dirigents socialistes vinculats a l'etapa final de la banda.
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha participat en un homenatge a Rubalcaba, mort el 2019, durant el qual s'ha batejat amb el seu nom una sala de treball dels periodistes a la Cambra Baixa. Armengol ha destacat la seva capacitat per assolir acords i ha reivindicat el valor de la política basada en el diàleg i el consens.
La presidenta del Congrés ha definit la fi d'ETA com una "gran victòria de la democràcia" i una "fita fonamental". També ha advertit que alguns han oblidat o pretenen que els altres oblidin "com de dur va ser recuperar drets i llibertats". Amb aquestes paraules, ha vinculat el record de Rubalcaba amb la necessitat de preservar la memòria d'una etapa marcada per la violència i el patiment.
EH Bildu descarta que torni la violència mentre el PNB demana no oblidar les víctimes
El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha respost a les preguntes sobre l'aniversari i les recents detencions de dues persones a Irun investigades per presumptes delictes de terrorisme. En una entrevista a Radio Popular-Herri Irratia, ha assegurat que no contempla "ni en un 0,1 % de possibilitats" una tornada a l'activitat armada.
"Enfront d'aquesta notícia vull recalcar que han passat 15 anys d'Aiete en els quals no hi ha hagut cap mena d'acció armada per part d'ETA", ha assenyalat Otegi. També ha defensat la contribució de l'esquerra abertzale al procés que va conduir a l'anunci del cessament definitiu de la violència. "No sé si hi ha nostàlgics que pensen que el país era millor abans, però nosaltres no som d'aquests", ha afegit. Per la seva banda, el Partit Nacionalista Basc ha reivindicat "una Euskadi sense violència" i ha demanat "ni un pas enrere" en la defensa de la llibertat i els valors democràtics. En la seva declaració, la formació ha advertit que "la pau, la llibertat i la convivència han costat massa" com per permetre "un tancament en fals".
El Govern basc, format per PNB i PSE-EE, també ha recordat les víctimes "assassinades, segrestades, coaccionades o amenaçades" i ha reclamat als qui encara no han reconegut "el sense sentit de la violència" que se sumin al camí de la convivència democràtica. L'Executiu autonòmic ha advertit que algunes persones mantenen un "deute moral" amb la societat basca que "no prescriu". Quinze anys després de l'anunci del cessament definitiu de l'activitat armada, l'aniversari demostra que el final d'ETA és un fet històric, però que la seva interpretació continua generant enfrontaments entre els partits. La memòria de les víctimes, el reconeixement del dany causat i el paper actual d'EH Bildu continuen sent els principals punts de discrepància.
Les ferides que va deixar el terrorisme continuen presents en la societat espanyola. No obstant això, ni tan sols una data que recorda el final de dècades de violència ha aconseguit unir els principals partits al voltant d'un missatge comú. Les diferències sobre EH Bildu, la memòria de les víctimes i la interpretació del que va passar continuen marcant l'enfrontament polític. Una divisió que deixa una pregunta sobre la taula: com pot Espanya construir una memòria compartida d'un dels capítols més dolorosos de la seva història si els seus representants continuen sense posar-se d'acord sobre com recordar-ho?
