L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha assegurat que ja prepara el seu retorn a Catalunya i ha descartat la possibilitat d'exercir com a cap de l'oposició al Parlament, en una entrevista a La2 Cat.
"No podria exercir com a tal, però d'altra banda, encara que pogués, em sembla que qui ha estat president de la Generalitat i ha ocupat la presidència, que és una institució, no és correcte que vagi després a controlar el president, sigui qui sigui", ha afirmat Puigdemont, en ser preguntat pel seu futur polític.
L'aval del Tribunal Constitucional i el retorn
Puigdemont ha sostingut que s'està arribant a un punt irreversible després de l'aval del Tribunal Constitucional (TC) a la Llei d'Amnistia, i ha lligat aquest escenari amb la preparació de la seva tornada: "És irreversible i, per tant, hauran d'acabar signant la rendició. I és veritat que ara el meu cap ha començat a pensar que, efectivament, el retorn ja s'ha de preparar. Així com he dedicat molt temps a preparar el meu exili, si calia crònic, ara estic preparant el meu retorn".
El líder de Junts ha explicat que, després de les seves primeres nits a Bèlgica, no va voler amagar-se ni passar desapercebut, i ha defensat que la seva estada al cor d'Europa formava part d'una estratègia política orientada a internacionalitzar el conflicte. "Però em vaig exposar a ser extradit, i a més no he passat desapercebut perquè la meva funció era sacsejar l'opinió pública, internacionalitzar el conflicte i treballar des del cor d'Europa per explicar quin problema hi ha entre Catalunya i Espanya i buscar també solucions polítiques", ha apuntat.
L'amnistia, el PSOE i el rebuig a un indult
Puigdemont ha admès que va arribar a pensar que l'amnistia no s'aplicaria mai en el seu cas, encara que ha precisat que encara no s'ha materialitzat. Sobre aquest procés, ha advertit que no es pot descartar que les institucions actuïn "al marge de tota lògica jurídica".
En el seu relat, ha explicat també que, abans que els vots de Junts resultessin decisius després de les generals del 2023, va rebre la visita discreta d'un polític del PSOE, el nom del qual no ha volgut revelar, que li va oferir "un tracte similar als indults", una proposta que va rebutjar. Puigdemont ha sostingut que va deixar clar que només acceptaria una amnistia i que, si no era així, estava disposat a romandre tota la vida a Bèlgica.
Segons la seva versió, aquell dirigent socialista va tancar llavors la porta a qualsevol amnistia, una posició que, ha afegit, va canviar quan els socialistes van necessitar el suport de la seva formació per a la investidura de Pedro Sánchez.
La sortida de Girona, Bèlgica i la tornada prevista
Preguntat per si hauria actuat igual després de l'1-O del 2017 si hagués sabut que passaria nou anys fora, Puigdemont ha respost que, quan va prendre la decisió, va assumir un escenari d'incertesa i la possibilitat de no tornar mai. "Estava disposat a quedar-me tota la vida aquí a canvi de protegir la institució", ha assenyalat.
L'expresident ha explicat que es va mentalitzar per afrontar una etapa que sabia dura i que no podria resistir sense preparació psicològica. Ha insistit, a més, que el seu objectiu sempre va ser tornar, i ha considerat que el pas del temps i la pressió a Europa acabarien fent insostenible la seva situació per a l'Estat.
Sobre la seva sortida de Catalunya, ha detallat que la nit del 29 d'octubre del 2017 va abandonar Girona assegut en un cotxe amb destinació a Bèlgica, vestit amb americana i corbata i amb una bossa de mà amb l'imprescindible. "No vaig anar mai en cap maleter", ha recalcat, i ha afegit que tampoc va viatjar així quan va tornar el 8 d'agost de fa dos anys a Catalunya i va tornar a anar-se'n a Waterloo.
L'agost del 2024, ha concretat, va voler entrar al Parlament, però era conscient que, si ho intentava, l'haurien detingut abans d'accedir a l'hemicicle. També ha donat per fet que el seu retorn pot implicar més riscos personals i ha admès que, en algun moment, pot haver d'anar a Madrid.
Seguretat, economia personal i vida a Waterloo
Puigdemont ha explicat que dues persones voluntàries l'ajuden en les tasques de seguretat des del primer dia que va viatjar a Brussel·les, i ha indicat que mai ha volgut protagonitzar una «gamberrada» de tornada. Malgrat sentir-se perseguit i vigilat, ha relatat que un dia va fer que una altra persona conduís el seu cotxe belga fins a casa seva a Sant Julià de Ramis (Girona), sense ell, i que ningú el va parar a la frontera.
També ha precisat que a Bèlgica va haver de treure's de nou el carnet de conduir, que l'únic sou que rep és el de diputat ras de Junts al Parlament i que el lloguer de la casa de Waterloo es paga amb diners de donacions, "No la paga ni directament ni indirectament ni un euro públic", ha assenyalat.
A més, ha dit que no troba a faltar el Parlament Europeu (PE) ni els viatges a Estrasburg, i ha destacat que una de les visites que més el va sorprendre va ser la de l'expresident del FC Barcelona Joan Gaspart, a qui ha agraït el suport rebut.
Sobre les conseqüències personals d'aquests anys fora, ha esmentat la mort dels seus pares i la impossibilitat d'assistir al seu enterrament, i ha assenyalat que, una vegada resolt el tema institucional, el primer que farà serà anar al cementiri d'Amer (Girona) per visitar les seves tombes i després tornar a casa seva.