El debat sobre l'aplicació de la llei d'amnistia continua obert després de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va avalar la norma en concloure que no afecta els interessos financers de la UE ni vulnera la legislació comunitària en matèria de terrorisme. En aquest context, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha decidit portar el cas davant les institucions europees en considerar que les autoritats espanyoles no estan executant correctament la decisió.
Segons ha avançat la 'Cadena SER', la defensa de Puigdemont ha presentat davant la Comissió Europea una denúncia de 86 pàgines en la qual sol·licita una actuació immediata de Brussel·les. L'escrit sosté que la decisió del Tribunal de Comptes de concedir un nou termini de deu dies per a presentar al·legacions en la causa sobre les despeses vinculades al referèndum de l'1 d'octubre de 2017 suposa, en la pràctica, paralitzar el procediment per a resoldre l'aplicació de l'amnistia.
L'advocat Gonzalo Boye considera que aquesta actuació contradiu el pronunciament del TJUE i ha traslladat també les seves queixes al propi tribunal europeu. En tots dos escrits reclama que s'apliqui directament la llei d'amnistia i recorda que la sentència de Luxemburg va assenyalar que la mesura processal adoptada pel Tribunal de Comptes no resultava necessària.
La denúncia, presentada en nom de Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, acusa a més l'òrgan fiscalitzador d'haver "difós una nota de premsa oficial que tergiversa el sentit de la decisió" europea. La defensa retreu que s'afirmés que la resolució comunitària recolzava les vuit qüestions plantejades pel Tribunal de Comptes quan, segons sosté, diverses d'elles van ser rebutjades per inadmissibles.
Els tres dirigents independentistes sostenen que l'"efecte combinat" de les decisions adoptades pel Tribunal de Comptes suposa la "inaplicació de la sentència" del TJUE, ja que, al seu judici, reobre fases processals ja tancades, retarda sense data la resolució sobre l'amnistia i manté cautelars que afecten els denunciants per un import superior a 9,5 milions d'euros.
Per això, la defensa sol·licita a la Comissió Europea que enviï a l'Estat espanyol una carta d'emplaçament "amb caràcter urgent" i adverteix que la situació podria vulnerar diferents principis recollits en els tractats de la Unió. Així mateix, ha remès al·legacions al mateix Tribunal de Comptes en les quals rebutja que les despeses investigades procedissin de fons comunitaris i exigeix que es dicti una resolució que declari amnistiats els fets dins del termini legal previst.
La Fiscalia respon al Tribunal de Comptes
La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal de Comptes que apliqui la llei d'amnistia als responsables investigats per les despeses vinculades al procés, entre ells l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El Ministeri Públic considera "improcedent" obrir la porta a no beneficiar-los de la norma després del recent pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
La resposta de la Fiscalia arriba tot just un dia després que el Tribunal de Comptes demanés a les parts personades en el procediment —acusacions i defenses— que fixessin la seva posició sobre la "possibilitat" d'excloure de l'amnistia aquelles despeses del procés que poguessin estar relacionades amb fons procedents de la Unió Europea.
L'òrgan fiscal ha remès la seva postura en un termini de 24 hores i defensa que la resolució de la justícia europea recolza l'aplicació de la llei d'amnistia en aquest àmbit. El procediment afecta els dirigents independentistes reclamats pel Tribunal de Comptes per les despeses derivades de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre i de l'acció exterior del Govern durant el procés independentista.
El futur de Puigdemont i Turull
El Tribunal Constitucional ja ha posat data a l'anàlisi del primer recurs relacionat amb l'aplicació de la llei d'amnistia presentat per un dels condemnats pel procés. El ple de l'òrgan de garanties debatrà el pròxim 22 de setembre la sol·licitud registrada per l'exconseller de la Generalitat Jordi Turull, en un moviment que arriba tot just uns dies després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) recolzés la norma impulsada pel Govern.
En aquest sentit, el cas de Turull serà el primer a ser examinat pels magistrats. Una vegada resolt aquest recurs, el Constitucional continuarà estudiant la resta de peticions presentades per dirigents independentistes que busquen beneficiar-se de l'amnistia, entre ells l'expresident català Carles Puigdemont.
La decisió es produeix després de la sentència dictada el passat dijous per la Gran Sala del TJUE, que va concloure que la llei espanyola d'amnistia és compatible amb el dret comunitari. Els jutges europeus van considerar que la norma no perjudica els interessos financers de la Unió Europea, no vulnera el principi d'igualtat i tampoc entra en conflicte amb la legislació europea en matèria de terrorisme.
A més, el tribunal amb seu a Luxemburg va rebutjar els arguments plantejats per l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes, en entendre que correspon a cada Estat membre regular aquest tipus de mesures dins de les seves competències. En relació amb les causes vinculades a la malversació del procés, el TJUE va precisar que els fets investigats no afecten fons comunitaris, sinó, en tot cas, a recursos procedents del pressupost nacional.
No obstant això, la justícia europea va introduir un matís rellevant en advertir que l'aplicació de l'amnistia no pot menyscabar el sistema de qüestions prejudicials, considerat un dels pilars de cooperació entre els tribunals nacionals i el TJUE. Per això, va assenyalar que els jutges espanyols podrien deixar sense efecte els terminis previstos en la llei si aquests impedissin esperar una resposta de Luxemburg.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
