El president del Govern, Pedro Sánchez, va encapçalar divendres una reunió de coordinació per videoconferència per analitzar l'evolució de la crisi migratòria a Ceuta i definir els pròxims passos de la resposta de l'Executiu. En la trobada van participar diversos membres del Govern, entre ells la ministra de Defensa, Margarita Robles; el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres; la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz; la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, i el secretari d'Estat d'Afers Exteriors i Globals, Diego Martínez.
Durant la reunió, l'Executiu va avaluar la situació actual a la ciutat autònoma i el desenvolupament de les actuacions desplegades des de l'inici de la crisi. Així mateix, es van abordar noves iniciatives destinades a reforçar l'atenció als migrants que continuen a Ceuta i a garantir la seguretat i el benestar de la població.
El Govern ha reafirmat el seu compromís de mobilitzar tots els mitjans de l'Estat que resultin necessaris amb l'objectiu d'accelerar el retorn a la normalitat a la ciutat autònoma i minimitzar les conseqüències derivades de l'arribada massiva de persones registrada en els últims dies.
A més, l'Executiu va sol·licitar la compareixença, a petició pròpia i en període extraordinari, de quatre ministres al Congrés dels Diputats per informar sobre la gestió de la crisi per a finals d'agost. Estan previstes les intervencions de Robles el 25, Bolaños el 27, Marlaska i Albares el 28.
Les ajudes econòmiques destinades
Després que el Govern destinés una partida extraordinària de 25 milions d'euros per atendre els menors no acompanyats que es troben a Ceuta després de la crisi migratòria, des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions s'ha realitzat una transferència de 6,5 milions d'euros a la ciutat per "reforçar" l'ajuda i acollida amb la finalitat de "garantir l'atenció sociosanitària" de les persones que es troben al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI).
El Ministeri d'Inclusió ha informat que les actuacions posades en marxa per a reforçar el sistema d'acollida han permès incrementar en 72 places la capacitat del CETI de Ceuta. A més, el departament dirigit per Elma Saiz ha assenyalat que ha coordinat amb Creu Roja l'assistència sociosanitària als migrants que romanen tant a la platja com en les immediacions del CETI, on també s'estan repartint kits d'alimentació.
D'altra banda, la ministra participa aquest dijous per videoconferència en una reunió de coordinació del dispositiu d'atenció humanitària organitzada per la Delegació del Govern a Ceuta, en la qual també intervé la secretària d'Estat de Migracions, Pilar Cancela.
Des del Ministeri han reiterat que segueixen "molt de prop" l'evolució de la situació i que mantenen "des del primer moment en permanent contacte i coordinació" amb el Govern de la Ciutat Autònoma, la Delegació del Govern a Ceuta, el Ministeri de l'Interior i la resta d'administracions implicades, amb l'objectiu de "donar una resposta humanitària adequada, coordinada i eficaç davant aquesta situació extraordinària".
L'ofensiva del PP al Senat
La pressió política sobre el Govern per la gestió de la crisi migratòria a Ceuta continua augmentant. Després que el Partit Popular reclamés aquest dijous al Congrés la convocatòria urgent de la Diputació Permanent per exigir la compareixença de diversos ministres i la del president del Govern, Pedro Sánchez, s'ha convocat per a aquest divendres una reunió de coordinació de l'Executiu. Així mateix, el Govern ha anunciat que els ministres Margarita Robles, Félix Bolaños, Fernando Grande-Marlaska i José Manuel Albares, compareixeran a petició pròpia al Congrés a finals d'agost.
Com a resposta, els 'populars' han decidit avançar aquestes explicacions i han citat els mateixos ministres al Senat la setmana que ve perquè rendeixin comptes sobre l'actuació de l'Executiu davant l'arribada massiva de migrants a la ciutat autònoma. Les compareixences estan previstes per als dies 12, 13 i 17 d'agost.
L'advertència d'Espanya a Itàlia
El Govern d'Espanya ha respost al Govern d'Itàlia per la seva iniciativa davant la crisi migratòria a Ceuta després de l'entrada massiva de persones al territori espanyol. En aquest sentit, han instat el país de Georgia Meloni a dur a terme, en dos dies, aquest diumenge, la suspensió de l''espai Schengen', en cas contrari, asseguren des de l'Executiu, "Espanya es veurà obligada a adoptar mesures proporcionals per protegir els interessos i la dignitat dels seus ciutadans".
Espanya ha exigit que es "posi fi als controls i tracti els espanyols com a la resta de ciutadans europeus" que han afectat, des de l'1 d'agost "la mobilitat de milers de passatgers i generant inseguretat jurídica".
De la mateixa manera, han manifestat que aquestes restriccions s'han realitzat "sense avís previ, de forma unilateral i amb arguments espuris que no s'ajusten ni al Codi de Fronteres Schengen ni a la veritat", qualificant l'actuació del Govern de Meloni d'"injusta, contrària als interessos de la UE i discriminatòria".
A més, li han recordat a Itàlia, un dels països amb més encreuaments irregulars de migrants, que pràcticament totes les persones que van entrar al territori espanyol, "ja han retornat al Marroc".
Des de l'executiu de la líder ultra, Giorgia Meloni, han rebutjat l'ultimàtum espanyol: "Itàlia no accepta ultimàtums ni imposicions de l'estranger en matèria de seguretat nacional i control de fronteres", ha afirmat l'oficina de la primera ministra en un comunicat. Així, Itàlia mantindrà els controls extraordinaris almenys fins al 15 d'agost. La negativa de Meloni manté obert el conflicte fins diumenge. El Govern espanyol haurà de decidir llavors si activa les mesures proporcionals anunciades mentre Itàlia prolonga els controls, com a mínim, fins a sis dies després que venci el termini fixat per Madrid.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
