Espanya afronta una nova etapa en el seu sistema públic de cures. El Congrés va tancar aquest dimecres l'aprovació definitiva de la reforma més gran de les lleis de dependència i discapacitat des del 2006, un canvi que amplia prestacions, redueix els temps d'espera i concedeix més capacitat de decisió als qui necessiten suports per desenvolupar la seva vida quotidiana.
El text situa la voluntat de cada persona en el centre del sistema. Els qui tinguin reconeguda una situació de dependència podran participar en l'elecció de les ajudes que reben, decidir on volen viure i combinar serveis que fins ara resultaven incompatibles en bona part del país. L'atenció deixarà de concentrar-se gairebé exclusivament dins dels habitatges i les residències per estendre's també als barris i a la vida comunitària.
El Ple es va pronunciar aquest dimecres sobre les esmenes incorporades durant la tramitació al Senat. La reforma havia tirat endavant al Congrés el juliol passat amb 179 vots a favor, 33 en contra de Vox i 137 abstencions del Partit Popular. De les més de 60 modificacions aprovades posteriorment a la Cambra Alta, al voltant d'una vintena han quedat incorporades al text definitiu.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha presentat la llei com una "refundació" del model de cures i "la reforma social més gran en dècades". El seu departament sosté que el sistema comença a abandonar una estructura rígida, marcada durant anys per les incompatibilitats i els llargs procediments administratius, per avançar cap a una atenció més propera i personalitzada.
Triar com i on rebre les cures
Un dels canvis més rellevants serà la possibilitat de combinar prestacions i serveis. Una persona que acudeixi a un centre de dia podrà rebre també ajuda al seu domicili, mentre les comunitats autònomes hauran d'adaptar progressivament les seves normes i eliminar les incompatibilitats abans del 2030.
L'ajuda a domicili podrà utilitzar-se per acompanyar la persona fora de casa, anar al metge, fer la compra o participar en activitats del seu entorn. També s'amplia l'assistència personal, es creen serveis de préstec de productes de suport, com cadires de rodes, llits articulats o caminadors, i s'obre la porta a noves fórmules d'habitatge amb cures per als qui necessitin suports intensos.
La teleassistència passarà a ser un dret universal dins del sistema de dependència i podrà incloure dispositius de geolocalització i altres eines dirigides a prevenir situacions de risc. Els centres de dia ampliaran igualment les seves funcions i podran oferir àpats, activitats i atenció a persones que continuïn vivint a les seves llars.
La reforma reconeix a més una realitat que durant anys va romandre fora de la llei. La persona cuidadora principal podrà ser un familiar, una parella amb la qual no hi hagi matrimoni o algú de l'entorn afectiu que assumeixi aquesta responsabilitat. L'Estat cobrirà les cotitzacions dels qui cuiden i el sistema haurà de garantir la continuïtat de l'atenció quan el cuidador emmalalteixi o sigui hospitalitzat.
El programa individual d'atenció haurà de construir-se escoltant les preferències de la persona dependent. També es permetrà compatibilitzar l'ocupació amb les prestacions, es reconeixerà el dret a rebre cures lliures de subjeccions físiques o farmacològiques i s'habilitaran procediments urgents per a les situacions d'especial vulnerabilitat.
La simplificació administrativa constitueix un altre dels pilars de la llei. El termini màxim per reconèixer una situació de dependència i resoldre l'ajuda corresponent baixa de sis a tres mesos. La reforma crea a més una finestreta única per evitar que les famílies hagin de presentar diverses vegades la mateixa documentació.
El canvi arriba amb més de 255.000 persones pendents d'algun tràmit i esperes que superen de mitjana els 300 dies. Bustinduy ha fixat com a objectiu reduir aquesta llista a la meitat durant 2027 i eliminar-la el 2028. "El nostre compromís és total i ara toca que totes les comunitats autònomes remin a favor per fer-ho una realitat", va defensar des de la tribuna.
La llei també estableix que l'Administració General de l'Estat haurà d'assumir el 50% del finançament certificat per les comunitats autònomes, una reivindicació històrica dels territoris que gestionen el sistema. El 2024, l'aportació estatal rondava el 27%. El Govern preveu assolir el nou percentatge el 2027 i ha aprovat una injecció addicional de 6.200 milions d'euros per als exercicis de 2026 i 2027.
L'accessibilitat passa a ser un dret exigible
La segona part de la reforma actualitza la legislació sobre discapacitat i desenvolupa el mandat del nou article 49 de la Constitució. Les persones amb un grau I de dependència obtindran automàticament el reconeixement d'un 33% de discapacitat, mentre els graus II i III donaran accés al 65%. Aquesta equivalència evitarà procediments paral·lels i anys de tràmits duplicats.
L'accessibilitat universal queda reconeguda com un dret que podrà reclamar-se davant les administracions. Les comunitats de propietaris hauran de sol·licitar ajudes públiques per adaptar els edificis quan ho demani un veí amb discapacitat o major de 70 anys. L'Estat posarà en marxa un programa específic per finançar intervencions en habitatges, serveis públics i altres espais.
La mesura afecta de forma directa les al voltant de 100.000 persones que romanen atrapades a casa seva per l'absència d'ascensor, rampes o altres adaptacions. Les estacions, aeroports i altres infraestructures de transport públic hauran d'incorporar també banys preparats per a persones amb ostomia.
L'atenció primerenca per a nens i nenes de fins a sis anys amb trastorns del desenvolupament o risc de patir-los es converteix en un dret subjectiu, amb independència de la disponibilitat pressupostària o del nombre de places existent a cada territori. Les asseguradores tampoc podran aplicar preus diferents per raó de discapacitat i els procediments judicials hauran de comptar amb facilitadors quan una persona necessiti suport per comprendre i participar en el procés.
El director general de Drets de les Persones amb Discapacitat, Jesús Martín Blanco, ha qualificat l'aprovació com un "gran èxit de la democràcia" perquè retorna a les persones la capacitat de decidir sobre el seu propi projecte de vida. La Fundación CERMI Mujeres ha parlat d'un "dia històric" i ha destacat el mandat per preparar una futura llei de reparació destinada a les dones amb discapacitat sotmeses a esterilitzacions forçades o realitzades sense el seu consentiment.
Les entitats que presten serveis de dependència han rebut la reforma amb satisfacció, encara que reclamen que el finançament arribi realment als centres i a l'atenció professional. La Federación Empresarial de la Dependencia considera el nou marc un "pas important" i demana contractes públics ajustats al cost dels serveis, millors condicions laborals i una estratègia nacional davant la falta de treballadors.
La tramitació ha deixat pendent l'ampliació de la prestació per cuidar fills amb càncer o altres malalties greus més enllà dels 26 anys. El Govern va vetar les esmenes que eliminaven aquest límit pel seu impacte pressupostari, mentre unes 300 persones es concentraven davant el Congrés. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha anunciat una iniciativa legislativa "imminent" per revisar l'edat màxima i reforçar la protecció d'aquestes famílies.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
