Del registre horari a l'ajuda per criança: els comptes pendents de la coalició aviven el pols entre PSOE i Front Ampli pel "vot útil" en la campanya del 29N

Moncloa deixa ambdues mesures fora de l'agenda dels dos Consells de Ministres previstos abans de les urnes, mentre Ada Colau exigeix baixar el lloguer almenys un 30% per tornar a governar amb Pedro Sánchez

18 de novembre de 2026 a les 08:35h
Montaje político  fuerza y frente amplio
Montaje político fuerza y frente amplio

Yolanda Díaz va sortir ahir del Consell de Ministres amb una pujada del salari mínim a 1.286 euros al mes i dues reformes que continua reclamant als seus socis de Govern. A la mateixa sala en què va presentar l'increment, la vicepresidenta segona i ministra de Treball va emplaçar el PSOE a aprovar el registre horari digital i la prestació per criança. Les dues figuren en els programes electorals del PSOE i del Front Ampli. Fonts de Moncloa asseguren que cap està prevista en les dues reunions que queden abans del 29N, les del divendres 20 i el dimarts 24 de novembre.

L'encreuament retrata la posició en què arriben els socis a les urnes. El PSOE demana concentrar el vot progressista per impedir un Govern del PP i la ultradreta Vox, mentre el Front Ampli, la candidatura que reuneix Sumar i altres forces sota el lideratge d'Ada Colau, reivindica el pes del seu espai per decidir què faria un pròxim Executiu d'esquerres. La disputa es lliura sobre mesures concretes. Els dos programes plantegen retallar la jornada laboral, millorar els permisos de cures i dedicar l'1% del PIB a habitatge, amb diferències en com fer-ho i fins on arribar.

A l'entorn de Díaz situen l'origen del xoc en el que descriuen com un "veto permanent" del PSOE a diverses reformes. Fonts properes a la vicepresidenta, que van confirmar ahir a 'ElConstitucional.es' que participarà en almenys dos actes més del Front Ampli abans de les eleccions, assenyalen directament Pedro Sánchez. "L'ha deixat tirada", diuen. El malestar es va fer públic dilluns, quan Díaz va veure el registre horari en el programa socialista i va demanar que s'aprovés ja. Ahir va insistir davant la portaveu del Govern, Elma Saiz. "El decret està llest, portaveu".

Anit, en una entrevista amb Javier Ruiz a 'La Última Hora' de La Séptima, Yolanda Díaz va tornar a assenyalar directament el seu soci de Govern. "El PSOE no vol aprovar el registre horari", va dir. Hores abans, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta havia proposat aprovar-lo en la reunió extraordinària d'aquest divendres. Treball tramita la reforma com un reglament, per la qual cosa el Consell pot donar-li llum verda sense una votació posterior al Congrés.

El registre horari i la criança continuen fora dels plans del Consell de Ministres

El pacte de coalició del 2023 comprometia reforçar el control de les hores treballades amb noves tecnologies i reduir la jornada màxima a 37,5 hores setmanals sense retallar el salari. Treball va dur les dues mesures en el mateix projecte de llei, que el PP, la ultradreta Vox i Junts van retornar al Govern el setembre del 2025. El PSOE torna a plantejar les 37,5 hores i deixa l'avanç cap a les 35 a la negociació col·lectiva. El Frente Amplio proposa aplicar immediatament la primera rebaixa i continuar reduint la jornada fins a les 32 hores.

Després d'aquella votació, Díaz va recuperar per separat el registre de jornada. El seu departament vol que la Inspecció de Treball pugui consultar a distància les hores reals i comprovar si les extraordinàries es paguen o es compensen amb descans. El Consell d'Estat va qüestionar que es poguessin imposar algunes d'aquestes obligacions per reglament i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades també va formular objeccions. Díaz i el vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, van acordar al juliol dur la reforma al setembre. El termini va passar i Treball sosté ara que el text corregit pot aprovar-se en el Consell de Ministres.

En criança, el pacte del 2023 parlava d'unificar el complement per a la infància de l'ingrés mínim vital i la deducció per maternitat. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha defensat durant la legislatura una fórmula que el Frente Amplio porta ara a les urnes: 200 euros al mes per cada menor de 18 anys, amb independència de la renda familiar. El PSOE planteja una prestació per a totes les llars amb menors, amb una protecció addicional per a les rendes baixes i sense fixar quantia. María Jesús Montero va atribuir el retard a la falta de majoria parlamentària i fonts de l'ala socialista han assenyalat també el cost pressupostari. El 2025, un de cada tres menors de 18 anys vivia en risc de pobresa o exclusió social a Espanya.

Els permisos sí que van avançar, tot i que es van quedar per sota del que es va signar. El Govern va passar de 16 a 19 setmanes de permís per naixement i cura per progenitor, dues de les quals es poden gaudir fins que el menor compleixi vuit anys. El pacte contemplava 20 setmanes per naixement i remunerar almenys quatre del permís parental. El PSOE proposa ara cobrir quatre setmanes d’aquest permís al 100% de la base reguladora i el Front Ampli vol arribar gradualment a deu, fins als 12 anys. Els dos programes recuperen a més la Llei de Famílies, que va caducar en dissoldre’s les Corts, i la reforma de la indemnització per acomiadament improcedent, també compromesa el 2023.

El canvi de posició més fàcil de seguir en una votació és en la fiscalitat. El maig del 2025 el PSOE va votar contra una iniciativa de Sumar per instar el Govern a gravar les emissions dels jets privats i els iots de luxe. La proposta va ser rebutjada per 290 vots enfront de 43. El programa socialista del 29N inclou una taxa específica per als viatges amb una elevada petjada de carboni i posa com a exemples els megaiots i els avions privats.

Colau posa el preu del lloguer com a primera condició per governar en coalició

En habitatge, PSOE i Sumar van signar el 2023 l’objectiu d’elevar el parc públic de lloguer assequible fins al 20% del total. Destinar l’1% del PIB a habitatge va ser una reclamació que Sumar va traslladar després al seu soci i que ara figura en les dues ofertes electorals. El pla estatal aprovat a l’abril mobilitza 7.000 milions d’euros en cinc anys. El PSOE proposa mobilitzar anualment aquest 1% amb la participació de les administracions i de l’Institut de Crèdit Oficial, mentre el Front Ampli el vincula a aixecar un parc públic d’1,5 milions d’habitatges de lloguer assequible.

L’estabilitat dels contractes va arribar més lluny. Ambdós socis van aprovar en el Govern un decret que contemplava la seva renovació automàtica amb determinades excepcions, però la Diputació Permanent el va derogar dijous passat amb els vots del PP, la ultradreta Vox, Junts i el PNB. En aquesta mateixa sessió sí que va tirar endavant l’altre decret d’habitatge, que manté la protecció enfront de determinats desnonaments i permet sol·licitar pròrrogues extraordinàries de fins a dos anys. El PSOE porta ara al programa una ampliació de la durada dels contractes.

Colau va triar precisament el lloguer per a fixar la seva primera condició a Sánchez. Dilluns, en un acte a Madrid al qual va acudir Díaz, va demanar que el primer Consell de Ministres d'un futur Executiu de coalició aprovés un decret per a estabilitzar els contractes i baixar els preus. Ahir va xifrar aquesta rebaixa en almenys un 30%. La candidata posa així sobre la taula una mesura amb la qual els votants puguin mesurar què exigiria el Frente Amplio a canvi d'entrar de nou en el Govern.

El pacte del Senat i la disputa pel "vot útil" de l'esquerra el 29N

El PSOE i diverses forces del Frente Amplio comparteixen candidatures al Senat sota la marca Senado de Progreso per a intentar arrabassar al PP la seva majoria absoluta a la Cambra Alta. En les circumscripcions provincials s'elegeixen quatre senadors i cada votant pot marcar fins a tres noms, un sistema que sol donar tres llocs a la primera força. A Madrid, el 2023, el PSOE va aconseguir un senador amb al voltant d'un milió de vots i els més de 400.000 de Sumar no es van traduir en cap. Ione Belarra, secretària general de Podemos, va qualificar de "bipartidisme 2.0" tant el pacte dels socis de Govern com la coordinació entre el PP i la ultradreta Vox.

Per a Colau, l'acord al Senat fa més important explicar per a què demana una papereta pròpia al Congrés, que és on es vota la investidura. El PSOE apel·la a les seves opcions de disputar la primera plaça al PP i de guanyar diputats allà on la candidatura de Colau té difícil entrar. El Frente Amplio reivindica les seves pròpies opcions de sumar escons enfront de la dreta i el pes que aquests diputats tindrien en la negociació del pròxim Govern. A Saragossa, on la seva candidatura aspira a revalidar el diputat aconseguit per Sumar el 2023, Colau va reivindicar diumenge l'"esquerra útil" per a tirar endavant mesures que, al seu judici, Sánchez ha evitat.

L'últim seguiment de 40dB. publicat dimarts mostra fins a quin punt els dos competeixen per l'electorat de Sumar del 2023. Entre els qui recorden haver votat a aquesta candidatura, un 22,5% declara que votaria ara al PSOE i un 23,2% al Frente Amplio, al marge de les confluències territorials que l'estudi mesura per separat. I l'efecte sobre els escons depèn d'on es mogui aquest vot. El model provincial de DatosRTVE situa el Frente Amplio disputant un diputat al PSOE a Barcelona, al PP a Madrid i Alacant i a la ultradreta Vox a Sevilla. Un escó que canvia de mans entre dos socis potencials deixa intacta la seva suma. Un que acaba en l'altre bloc canvia l'aritmètica de la investidura.

El primer debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo se celebra demà dijous 19. Colau tindrà ocasió de discutir ambdós en la trobada de candidats prevista per al dijous 26, tres dies abans que els electors votin per separat al Congrés i al Senat. Per llavors ja s'hauran celebrat els dos últims Consells de Ministres previstos abans del 29N.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit