Les claus del programa electoral del Front Ampli per al 29N: 1,5 milions d'habitatges públics, jornada de 32 hores i un topall a les grans herències

La coalició d'esquerres liderada per Ada Colau planteja lligar els lloguers a la renda del barri, pagar 200 euros al mes per cada menor i elevar la despesa en sanitat pública fins al 8% del PIB nacional

16 de novembre de 2026 a les 14:14h
Cartel político con Bustinduy y Frente Amplio
Cartel político con Bustinduy y Frente Amplio

El Front Ampli proposa dedicar cada any l'1% del PIB a ampliar el parc públic d'habitatge, reduir de forma progressiva la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals sense rebaixa salarial i gravar al 100% la part de les herències que excedeixi els 10 milions d'euros per beneficiari. Són tres de les mesures amb què la coalició d'Ada Colau es presenta a les eleccions generals del 29N i que portaria a la negociació d'un eventual Govern progressista.

El programa dedica 18 capítols a explicar com traslladaria aquesta agenda a una legislatura. En habitatge combina una inversió que trigaria anys a ampliar l'oferta amb mesures que busquen alleujar abans la despesa de les llars. En el treball, a més d'escurçar la jornada, planteja que les plantilles tinguin veu en els consells d'administració i participin dels beneficis. Aquesta última proposta, menys visible en campanya, canviaria qui intervé en decisions com el tancament o la deslocalització d'una empresa.

Lloguers lligats a la renda del barri i habitatge públic des del primer any

El Front Ampli calcula que l'1% del PIB equival a uns 17.000 milions d'euros a l'any i permetria incorporar 125.000 habitatges públics anuals fins a assolir 1,5 milions en dotze anys. La xifra inclou construcció, compra, recuperació d'immobles buits i expropiacions. Per a un pis públic tipus de 80 metres quadrats, el lloguer tindria un màxim de 600 euros al mes i s'ajustaria perquè no depassés el 25% de la renda de la llar. L'escala del pla s'aprecia en l'últim informe anual del Banc d'Espanya. Entre 2021 i 2025 es van acabar uns 750.000 habitatges menys que llars es van crear.

En el lloguer privat de les zones tensionades, el topall seria la menor de dues xifres, el 25% de la renda neta mitjana de les llars de la secció censal o el límit que marqui l'índex estatal. El programa afegeix una rebaixa del 30% sobre el preu regulat en municipis de més de 200.000 habitants o amb massificació turística severa i convertiria el contracte indefinit en la modalitat per defecte. La declaració de zona tensionada seria automàtica si es compleixen els requisits legals. Si una comunitat es negués a tramitar-la, el Ministeri d'Habitatge podria actuar d'ofici o a petició de l'ajuntament.

Per a mobilitzar habitatges ja construïts, la coalició proposa expropiar en tres fases immobles de grans propietaris corporatius. Començaria pels que tenen més de 1.000 habitatges, seguiria pels de més de 700 i acabaria en les empreses amb més de 50. També planteja un impost del 10% sobre el valor dels pisos, amb exempció per als destinats a un lloguer assequible i estable. Afectaria les empreses des del primer immoble i els particulars a partir del quart quan les seves propietats superin conjuntament els 800.000 euros. En zones tensionades, preveu retirar les llicències de pisos turístics en edificis residencials.

El capítol inclou a més una prohibició permanent de desnonar llars vulnerables sense alternativa habitacional. Els grans tenidors haurien d'oferir-los un lloguer social d'almenys set anys abans d'acudir als tribunals per a reclamar el cobrament o el desallotjament. Per als petits propietaris particulars, l'Administració assumiria el pagament del lloguer a preu d'índex mentre es proporciona una alternativa. La coalició vol elevar també l'habitatge a dret fonamental mitjançant una reforma de l'article 47 de la Constitució.

Menys hores de feina, 200 euros per menor i més impostos a les grans fortunes

El primer pas cap a les 32 hores setmanals seria implantar les 37,5 hores i fixar la jornada dels empleats públics en 35. L'Estatut dels Treballadors manté el màxim general en 40 hores setmanals de mitjana anual i el Congrés ja va retornar el 2025 el projecte de les 37,5 després de prosperar les esmenes del PP, Vox i Junts. El Frente Amplio recupera aquesta batalla i afegeix un sòl legal per al salari mínim del 60% del salari mitjà net. En les pensions proposa blindar en la Constitució la pujada amb l'IPC, equiparar la mínima al salari mínim i retornar l'edat ordinària de jubilació als 65 anys.

La prestació universal de 200 euros al mes per menor arribaria primer a les llars amb fills de fins a sis anys, s'ampliaria fins als dotze el segon any i cobriria tots els menors de 18 al final del mandat. Hisenda l'abonaria de forma automàtica, amb independència dels ingressos o la situació laboral dels seus progenitors. El 2025, el 33,9% dels menors de 16 anys estava en risc de pobresa o exclusió social a Espanya, segons l'INE. La coalició suma a l'ajuda el menjador escolar gratuït i planteja fixar preus màxims en aliments bàsics quan existeixi una emergència o s'acrediti un abús.

El finançament passa per gravar més el patrimoni i alleujar l'IRPF de les rendes del treball de fins a 27.000 euros. El text fiscal recull dues mesures diferents sobre les herències. Una és un impost estatal complementari per a transmissions superiors al milió d'euros nets per beneficiari, que descomptaria el pagat a la comunitat autònoma. L'altra és el tipus marginal del 100% en Successions per al tram que excedeixi els 10 milions per hereu, comptant les donacions rebudes en vida. A l'ajuda per criança es destinaria la recaptació d'un altre gravamen, un mínim efectiu del 3% per a patrimonis a partir de 50 milions. Per als grans grups empresarials, el programa fixa un mínim efectiu del 20% en Societats sobre el resultat comptable ajustat.

En sanitat pública, l'objectiu és dedicar el 8% del PIB i reservar una quarta part del pressupost sanitari a atenció primària. La coalició vol ampliar la cobertura bucodental, visual, auditiva i de salut mental i donar prioritat a la gestió pública directa. Fixa a més un sòl de despesa educativa del 7% del PIB per al 2030, amb més places públiques de zero a tres anys i menys alumnes per aula. Per a aquest mateix any vol elevar la despesa en dependència a l'1,7% del PIB. En cultura proposa fixar per llei un mínim d'inversió i estendre la xarxa de biblioteques públiques.

Renovables amb participació pública i més poder per a les plantilles

La coalició planteja dedicar el 3,5% del PIB anual a la transició ecològica, des de l'adaptació a la calor i a les inundacions fins a la descarbonització industrial. El seu fons energètic entraria amb un 30% de participació pública en els nous projectes petits i mitjans de renovables i emmagatzematge. La meitat dels beneficis tornaria al fons i la resta finançaria habitatge públic, rehabilitació i pensions. Abans de 2030, les comunitats de veïns amb teulades aptes haurien d'instal·lar plaques solars d'autoconsum. L'Estat avançaria el cost i els veïns el tornarien sense interessos amb part de l'estalvi en la factura.

En transport, el programa vol estendre l'abonament estatal a les xarxes urbanes i autonòmiques i recull una tarifa plana combinada de 50 euros al mes. L'abonament general vigent costa 60 euros. En el ferrocarril, el Frente Amplio proposa integrar Renfe i Adif en un operador públic i recuperar l'explotació pública de l'alta velocitat. Per al medi rural planteja fixar per llei que els serveis públics bàsics estiguin a menys de 30 minuts, a més d'un banc públic de terres, suport a la pesca artesanal i més controls perquè els agricultors cobrin per sobre dels seus costos de producció.

La proposta industrial passa per convertir la SEPI en una agència amb capacitat per a invertir en sectors estratègics i crear un banc públic a partir de Correos, amb la xarxa d'oficines i les accions de CaixaBank en mans de l'Estat. Per als autònoms i les petites empreses que facturin menys de 85.000 euros anuals, planteja substituir les liquidacions periòdiques de l'IVA per una declaració informativa anual. En les companyies amb 50 treballadors o més, el 10% del benefici es repartiria entre la plantilla. Els seus representants ocuparien un terç del consell d'administració en empreses de 50 a 1.000 empleats i la meitat en les de major grandària. Amb el repartiment de beneficis i els llocs en el consell, la coalició obre dues vies diferents perquè els treballadors participin en l'empresa.

Per a les comunitats autònomes planteja un nou model de finançament i una quitança de deute condicionada al fet que evitin rebaixes fiscals per a les rendes altes. Els ajuntaments guanyarien participació en els tributs de l'Estat i marge per a invertir els seus estalvis en habitatge públic. El programa fixa també un objectiu del 8% de temporalitat en l'ocupació pública i exigeix que les grans plataformes expliquin com funcionen les seves recomanacions, a més de preveure auditoria per als sistemes d'intel·ligència artificial contractats per l'Administració.

El programa incorpora mesures de transparència salarial, el reconeixement de les persones no binàries i una llei integral contra el racisme. En estrangeria, planteja un procediment permanent de regularització i el tancament dels centres d'internament. En política exterior, rebutja l'objectiu de l'OTAN de dedicar el 5% del PIB a defensa i despeses associades, i proposa un embargament integral d'armes a Israel que suprimeixi les excepcions que pot autoritzar el Govern.

L'últim capítol situa com a horitzó una república federal i plurinacional amb una prefectura de l'Estat elegida. Aquest canvi exigiria dos terços de cada Cambra, la dissolució de les Corts, una nova aprovació per dos terços després de les eleccions i un referèndum. Per a la pròxima legislatura, el Frente Amplio proposa també derogar per complet la 'llei mordassa', regular els grups de pressió i facilitar l'accés als arxius sobre la repressió franquista.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit