Santos CerdánSantos Cerdán ha triat un llibre per reaparèixer públicament un any després de la seva entrada a presó provisional. L'exsecretari d'Organització del PSOE publica ‘La caída. Poder, relato y destrucción en la era del juicio político’, una obra autoeditada i distribuïda a Amazon en la qual es presenta com a víctima d'una persecució política, reivindica el seu paper en les majories que van sostenir Pedro Sánchez i denuncia el dany dels judicis mediàtics abans d'una sentència.
El llibre arriba amb les investigacions encara obertes. Cerdán figura en la causa derivada del cas Koldo, on la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil li atribueix un paper rellevant en una presumpta trama d'adjudicacions públiques i comissions. També apareix vinculat al 'cas Leire Díez', que investiga suposades maniobres per desacreditar agents, fiscals i jutges relacionats amb procediments que afecten l'entorn socialista. Ell ho nega tot i situa la seva caiguda en un altre terreny: el del relat, l'exposició pública i la sospita convertida en condemna social.
“En política, quan incomodes prou, deixes de ser útil”, escriu Cerdán. “Et converteixes en un problema, i els problemes no es gestionen. S'eliminen”. Aquesta frase resumeix bona part del to del llibre. L'exdirigent socialista sosté que el seu cas forma part d'una dinàmica més àmplia en la qual la via penal pot convertir-se en una eina de desgast polític. Cita precedents com Lula da Silva, António Costa o Podemos, i acusa el sistema d'activar una maquinària on “els fets deixen d'importar”.
Cerdán amb prou feines ofereix explicacions concretes sobre les causes que han marcat la seva sortida del PSOE. No desenvolupa el paper de Koldo García, evita entrar a fons en José Luis Ábalos i amb prou feines aborda la trama atribuïda a Leire Díez. L'obra se centra més en la seva vivència personal, en la caiguda política i en la defensa de la presumpció d'innocència que en respondre punt per punt als indicis que manegen els investigadors.
Puigdemont, Sánchez i la dimissió
Un dels passatges amb més càrrega política és a la foto amb Carles Puigdemont a Brussel·les, durant les negociacions de la investidura de 2023. Cerdán assegura que aquella imatge va marcar un abans i un després. “Per a mi va ser l'inici de tot el que vindria després”, escriu. Segons el seu relat, fins aleshores havia estat una figura orgànica, discreta, encarregada d'obrir canals amb el PNB, EH Bildu i Junts per fer possibles acords que semblaven bloquejats.
L'exnúmero tres socialista es defineix com a “arquitecte de les majories impossibles” i reivindica el seu paper en la moció de censura de 2018, en la formació del Govern de Navarra de María Chivite i en els pactes parlamentaris que van sostenir Sánchez. També relata que el canal amb Junts va arrencar abans de les generals de 2023 i que va recórrer al PNB per organitzar una primera reunió amb Jordi Turull a Bilbao.
Cerdán també corregeix el relat que va circular després de la seva caiguda. Assegura que Sánchez no li va demanar la dimissió a La Moncloa. “Vull deixar-ho clar, a mi ningú em va demanar la dimissió”, afirma. Segons la seva versió, va acudir al despatx del president amb la decisió presa i va deixar els seus càrrecs convençut que era l'única manera de poder defensar-se.
El relat xoca amb la versió política que el PSOE ha utilitzat durant mesos per defensar la seva reacció davant els casos de corrupció: apartar de forma immediata els dirigents esquitxats per investigacions. Cerdán no carrega directament contra Sánchez, però sí que deixa entreveure la solitud posterior. Parla de sentir-se “abandonat i apallissat” després que l'advocat del partit deixés de representar-lo i l'assegurança de responsabilitat civil rebutgés assumir la seva defensa.
Soto del Real i la foto filtrada
El llibre dedica diverses pàgines al seu pas per la presó de Soto del Real, on va romandre 142 dies, des del 30 de juny fins al 19 de novembre de 2025. “La primera nit a la cel·la no és una experiència. És una bufetada”, escriu sobre la seva arribada al mòdul 13. Explica que no va tenir company de cel·la, que només el van visitar la seva dona, la seva germana, el seu cunyat i els seus advocats, i que les trucades costaven 2,20 euros cadascuna.
També relata l'episodi de les fotografies preses dins de presó i publicades per un mitjà digital. Segons Cerdán, un pres el va avisar que s'estaven oferint fins a 50.000 euros per una imatge seva a la presó. Dies després, les fotos van sortir publicades. L'exdirigent assegura que els interns que les van fer van ser enviats a cel·les d'aïllament.
La seva sortida de presó també apareix narrada amb to personal. Cerdán explica que es va assabentar per televisió que quedava en llibertat i que després va sortir entre càmeres i periodistes. “La porta de la cel·la s’havia obert, però la història no havia acabat”, escriu.
‘La caída’ funciona així com una defensa pública de l’antic home fort de Ferraz, més centrada en el dany reputacional i el paper dels mitjans que en el contingut judicial dels sumaris. Cerdán intenta fixar el seu relat abans que parlin els tribunals, en plena ofensiva judicial i política sobre el PSOE després d’Ábalos, Leire Díez i les investigacions que continuen encerclant l’antic aparell socialista.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
