L'Advocacia de l'Estat s'oposa que el Tribunal Suprem elevi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la regularització extraordinària de migrants aprovada pel Govern. Els serveis jurídics de l'Executiu defensen que la mesura entra dins de les competències nacionals d'Espanya i que el Dret europeu permet concedir autoritzacions de residència per raons humanitàries o d'un altre tipus.
L'escrit, registrat aquest divendres davant la Sala Contenciosa Administrativa, respon al tràmit obert pel Suprem en els recursos presentats per Aragó i la Comunitat Valenciana, ambdues governades pel Partit Popular. Els dos governs autonòmics sostenen que la regularització pot xocar amb el Pacte Europeu de Migració i Asil i demanen portar l'assumpte a Luxemburg.
L'Advocacia rebutja aquesta via i retreu al Suprem que els seus dubtes s'acostin més a un “dictamen consultiu sobre qüestions generals o hipotètiques” que a una necessitat real d'interpretació del Dret de la Unió. També sosté que no es pot demanar al TJUE que valori l'oportunitat política d'una decisió que correspon a l'Estat espanyol.
El nucli del xoc amb el Suprem
El Suprem ha posat el focus en les disposicions del reial decret que permeten concedir una autorització temporal de residència per arrelament a persones que haguessin demanat protecció internacional abans de l'1 de gener de 2026, fins i tot si aquesta sol·licitud va ser denegada i existeix un procediment de devolució o expulsió.
La norma també preveu que la concessió d'aquesta autorització pugui implicar l'arxivament d'aquests expedients d'expulsió o devolució. Per a la Sala, aquí sorgeix el dubte de si el decret espanyol pot entrar en col·lisió amb la normativa europea sobre retorn de persones en situació irregular.
L'Advocacia respon que la legislació comunitària deixa marge als Estats membres per concedir permisos nacionals de residència per motius humanitaris, socials o d'arrelament. Segons els serveis jurídics del Govern, aquesta possibilitat no desapareix per l'existència d'una decisió de retorn prèvia.
L'escrit insisteix que Espanya no està creant un permís europeu ni una via de circulació general per l'espai comunitari, sinó una autorització nacional vinculada a la seva pròpia legislació d'estrangeria. La competència, segons l'Advocacia, continua estant en mans de l'Estat.
Una regularització ja tancada amb més d'1,17 milions de sol·licituds
El xoc judicial arriba just després que acabés el termini per acollir-se al procés. El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha registrat 1.174.978 sol·licituds fins al tancament del 30 de juny. Més de 600.000 expedients ja estan admesos a tràmit i al voltant de 11.000 persones han rebut resolució favorable.
El Govern ha defensat la regularització com una via per treure de la invisibilitat administrativa persones que ja vivien a Espanya, treballaven en sectors essencials i no podien cotitzar de forma ordinària. L'Advocacia subratlla en el seu escrit que la incorporació plena al sistema enforteix la Seguretat Social, millora la recaptació i ajuda a prevenir situacions d'explotació laboral.
La mesura va néixer després d'una iniciativa legislativa popular recolzada per més de 700.000 signatures i va acabar aprovant-se per reial decret. L'Executiu la va plantejar com una regularització temporal, amb requisits concrets i resolució individualitzada de cada expedient. Entre ells, estada prèvia a Espanya, absència d'antecedents penals i acreditació de circumstàncies personals o socials.
Aragó i València demanen frenar el procés
El Govern d'Aragó ha reiterat aquest divendres la seva petició perquè el Suprem suspengui la regularització mentre es resol la possible via europea. La Comunitat Valenciana ja havia defensat també que l'assumpte arribi al TJUE i que el procés quedi paralitzat de forma cautelar.
Els dos recursos autonòmics es recolzen en la idea que la regularització pot debilitar la política comuna europea de retorn i alterar el repartiment de responsabilitats entre Estats membres. L'Advocacia ho nega i sosté que la mesura espanyola no envaeix competències comunitàries ni incompleix la cooperació lleial amb la Unió Europea.
Els serveis jurídics del Govern també veuen prematur plantejar ara una qüestió prejudicial. Recorden que el procediment està encara en una fase vinculada a mesures cautelars i que el Suprem no ha entrat encara en el fons dels recursos. Al seu parer, no hi ha base suficient per enviar la consulta a Luxemburg en aquest moment.
L'escrit afegeix un altre retret tècnic. L'Advocacia considera que la providència del Suprem conté “omissions rellevants” i una motivació insuficient, fins al punt que una qüestió prejudicial plantejada en aquests termes podria tenir problemes d'admissió davant el TJUE.
El Suprem haurà de decidir ara si manté la tramitació a Espanya o si envia la consulta a Luxemburg. Mentrestant, Migracions continua resolent expedients i el Govern manté el missatge de tranquil·litat a les persones que ja han presentat la seva sol·licitud.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
