El Suprem estudia dur al TJUE la regularització de migrants i obre dubtes sobre el seu encaix a la UE

La Sala Contenciosa Administrativa dona cinc dies a les parts per pronunciar-se sobre una possible qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, després dels recursos de les comunitats de València i Aragó

30 de juny de 2026 a les 11:51h
EuropaPress 7443091 varias personas hacen cola entrar embajada consulado marruecos 15 abril
EuropaPress 7443091 varias personas hacen cola entrar embajada consulado marruecos 15 abril

El Tribunal Suprem ha obert la porta a portar el decret de regularització extraordinària de migrants davant la justícia europea. A través de dues providències dictades per la Sala Contenciosa Administrativa, l'alt tribunal ha traslladat a les comunitats autònomes que van recórrer la mesura, la Comunitat Valenciana i Aragó, que tenen cinc dies per a pronunciar-se sobre la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Aquesta consulta sorgeix davant el “dubte” que aquesta mesura pugui “entrar en col·lisió” amb el que desenvolupa el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea. La Sala planteja a les parts si resulta admissible que les persones en situació irregular a Espanya puguin quedar excloses d'una ordre de retorn, més enllà de les excepcions que la pròpia normativa comunitària contempla, i, en el seu lloc, obtenir un dret de residència temporal de caràcter general pel simple fet de trobar-se en aquesta situació, tot això malgrat que Espanya no hagi traslladat al seu ordenament la Directiva de Retorn europea.

El Suprem ja havia rebutjat frenar la regularització en fase cautelar

En dues interlocutòries de la Sala Contenciosa Administrativa, l'alt tribunal havia respost anteriorment als recursos de Vox i de la Comunitat de Madrid contra el reial decret de regularització de migrants, en els quals es demanava la suspensió immediata de la norma. La petició va ser descartada pel Suprem, rebutjant així les mesures cautelars.

En aquella ocasió, el tribunal ja va deixar entreveure la seva decisió de no paralitzar l'aplicació del decret mentre es resol el fons de l'assumpte. Els jutges van subratllar que en el reial decret qüestionat “subjeu un interès públic especialment qualificat no només per perseguir un interès públic notori sinó per incidir aquest interès públic de manera directa, íntima i qualificada en un substrat humà que transcendeix la mera consideració econòmica”.

Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.

Activar ara
Sobre l'autor
f210778f 03ce 4d91 bd4b 3f093eb753d8
Leidy Castaño

Redactora de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit