La defensa d'Andic posa en el focus la investigació de Mossos: les claus jurídiques per rebutjar el 'storyteller' que demana la fiscal

Els lletrats que duen a terme la defensa d'Andic consideren l'última sol·licitud de la fiscal com un intent de convertir una successió d'indicis dispersos en un relat coherent i convincent per a l'acusació

16 de juliol de 2026 a les 10:02h
EuropaPress 7639758 abogados cristobal martell sebastian juan llegada juzgado n5 martorell
EuropaPress 7639758 abogados cristobal martell sebastian juan llegada juzgado n5 martorell

Els advocats que exerceixen la defensa del fill del fundador de Mango, Jonathan Andic, van presentar el passat 18 de juny un recurs de reforma davant la decisió de la magistrada en haver acceptat la sol·licitud formulada per la Fiscal, de requerir la intervenció de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra com a "unitat policial especialitzada i habitual al tractament d'investigacions sustentades en prova indiciària des d'una perspectiva tecnicooperativa".

En el seu escrit, la defensa sosté que la providència recorreguda no concreta "l'objecte sobre el qual ha de desenvolupar-se la intervenció" d'aquesta unitat i retreu que no "defineix ni singularitza en què ha de consistir" la seva participació en la investigació.

No obstant això, prenent com a referència el contingut de la sol·licitud de la Fiscalia —que reclama "aportar una anàlisi tecnicooperativa dels elements indiciaris ja concurrents" i "contextualitzar els elements indiciaris ja concurrents i obtinguts fins a la data"—, la defensa considera que el mandat judicial envaeix funcions que corresponen exclusivament al jutge. Segons el recurs, aquesta tasca pertany a l'"àmbit valoratiu propi, exclusiu i excloent de l'autoritat judicial", que no precisa per a això d'"auxili policial amb pretensions de saber pericial".

Els lletrats reconeixen que existeixen especialitats policials com la balística, la dactiloscòpia o la grafologia, els coneixements tècnics de les quals poden resultar útils per a la formació de la convicció judicial. No obstant això, subratllen que "no és el cas en allò referent a la prova indiciària", àmbit en el qual, al seu parer, el procés penal no habilita la policia judicial per auxiliar el jutge en el "raonament lògic-inferencial".

Per a la defensa, resulta palmar que ni l'Instructor ni, eventualment l'òrgan d'enjudiciament, precisen d'una anàlisi tècnica operativa de la prova indiciària que requereix la Fiscal, i molt menys, per "contextualitzar elements indiciaris". En la seva opinió, la Fiscal només busca una sort de "relator uniformat" que escenifiqui valoracions probatòries.

Així mateix, el recurs qüestiona l'eventual recurs a la pericial d'intel·ligència, en considerar que en aquest cas "desbordaria el contingut, funcionalitat i abast d'aquest instrument probatori". La defensa argumenta que la investigació d'un accident amb resultat de mort, provisionalment qualificat com a homicidi, "dista de ser un procés complex" que requereixi que l'òrgan instructor o el tribunal se serveixin d'un "analista policial" per realitzar el seu raonament valoratiu sobre la prova reunida.

Per a la defensa, la intenció és trobar un storyteller capaç de convertir una successió d'indicis dispersos en un relat coherent i convincent per a l'acusació. Entén que es busca reforçar mitjançant una narrativa persuasiva el que, al seu parer, les proves per si soles no aconsegueixen acreditar de forma concloent.

Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.

Activar ara
Sobre l'autor
e582bd93 ed0b 4cae ae86 9904e393d3a9 2
Clara Cerrada

Redactora de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit