Marta i Mireia Pujol Ferrusola, filles de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, han reconegut davant l'Audiència Nacional que la fortuna familiar dipositada a Andorra era “opaca”, en no estar declarada a Espanya ni formar part del testament oficial del seu avi, Florenci Pujol. “No formava part de l'herència oficial del meu avi. No estava declarat a la Hisenda espanyola”, va afirmar Marta durant la seva declaració.
Les compareixences s'emmarquen en el judici que mira d'esclarir si el patrimoni de la família Pujol té origen il·lícit o si respon, com defensen, a una herència familiar. D'aquesta manera, diversos dels germans —entre ells Oriol, Marta, Mireia, Pere i Oleguer— han coincidit a desvincular el seu pare d'aquests fons, assegurant que mai no va tenir coneixement de la seva existència ni comptes a Andorra.
Segons la seva versió, va ser Florenci Pujol qui va decidir deixar aquest llegat fora dels canals oficials. Mireia va explicar que el seu avi “tenia molta admiració pel seu fill”, però que al mateix temps no compartia la seva dedicació plena a la política, cosa que hauria influït en la seva decisió de llegar els diners directament a la seva nora i als seus nets.
L'origen de la fortuna es remunta, segons han relatat, a 1980, quan Florenci Pujol va deixar a Andorra uns 140 milions de pessetes en dòlars. Amb el pas dels anys, aquests fons es van revaloritzar fins a assolir aproximadament 500 milions de pessetes en diferents productes financers. El 1992, el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, va comunicar als seus germans que procediria al repartiment del llegat.
Cadascun dels germans va obrir aleshores comptes individuals a Andorra, on van ingressar quantitats superiors als 60 milions de pessetes. Els ingressos es van realitzar entre 1992 i 2000, i posteriorment es van completar amb quantitats addicionals. El 2014, després de fer-se pública l'existència d'aquests comptes, els fons van ser regularitzats. “El motiu de regularitzar els fons és la captura de pantalla d’‘El Mundo’”, va reconèixer Marta.
Finalment, els germans han defensat que l'ús dels diners va ser limitat i no va formar part de la seva activitat quotidiana, alhora que han negat qualsevol intent d'influir en decisions polítiques o administratives. També han rebutjat que els fons provinguin d'activitats il·lícites, insistint que es tractava d'un patrimoni familiar heretat, tot i que no declarat, la gestió del qual ha estat ara objecte d'escrutini judicial.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
