Leire Díez ha portat davant l'Audiència Provincial de Madrid la seva denúncia per les suposades gravacions il·legítimes que van donar origen a la primera causa judicial oberta contra ella. L'exmilitant socialista nega que les seves reunions busquessin desestabilitzar procediments que afectaven el PSOE i sosté que les seves gestions formaven part d'una investigació periodística.
El recurs presentat per la seva advocada, Eva Bejarano, combat la decisió del jutge Arturo Zamarriego de rebutjar diverses diligències sol·licitades per la defensa. Díez reclama que s'investigui si membres de la Guàrdia Civil van consultar les seves dades o van seguir les seves trobades abans que fos imputada.
La defensa admet que Díez es va reunir amb empresaris i membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, encara que ofereix una explicació allunyada de la tesi que manegen els investigadors. Aquells contactes tenien com a finalitat "aconseguir informació en el si d'una investigació que estava duent a terme com a periodista sobre diverses causes judicials", segons recull l'escrit.
Díez rebutja que pretengués "desestabilitzar cap tipus de causa judicial que afectés els interessos del PSOE" i descarta qualsevol "finalitat espúria". La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció investiguen, per contra, si les seves gestions estaven dirigides a obtenir informació comprometedora contra guàrdies civils, jutges i fiscals relacionats amb procediments sensibles per al partit i el Govern.
Una "campanya de desprestigi" amb gravacions manipulades
La defensa sosté que Leire Díez va ser "objecte de gravacions il·legítimes" durant converses privades celebrades en un despatx d'advocats. Aquests àudios haurien estat posteriorment "modificats", "tallats" i difosos en diferents mitjans per impulsar una "campanya de desprestigi" que va acabar desembocant en el procediment judicial.
Entre les gravacions figura una reunió telemàtica mantinguda el febrer de 2025 amb Alejandro Hamlyn, empresari investigat a l'Audiència Nacional per un presumpte frau d'hidrocarburs i fugit de la Justícia a Dubai. En aquella conversa se sent Díez sol·licitar informació comprometedora sobre el tinent coronel de la UCO Antonio Balas i parlar de possibles favors per a l'empresari.
L'exmilitant identifica Pedro Gil com a presumpte responsable de la filtració d'aquest àudio i torna a demanar que declari com a testimoni. També reclama que la Guàrdia Civil aclareixi si manté o va mantenir alguna relació amb el cos i quina activitat va poder exercir.
La defensa vol, a més, que el Delegat de Protecció de Dades de la Guàrdia Civil entregui un registre de les cerques realitzades amb el nom de Leire Díez a les bases reservades de l'Institut Armat. La petició inclou les dates, les adreces IP i la identitat de les persones que van accedir a aquesta informació.
També sol·licita els informes, actes o comunicacions internes que puguin existir sobre les reunions celebrades els dies 10 i 16 de març de 2025 entre Díez i Rubén Villalba. El comandant roman investigat en el 'cas Koldo' per haver facilitat suposadament telèfons segurs a la trama formada al voltant de Víctor de Aldama, Koldo García i l'exministre José Luis Ábalos.
Dues causes obertes i encara separades
El jutge Arturo Zamarriego investiga Leire Díez per presumptes delictes de suborn i tràfic d'influències juntament amb l'empresari Javier Pérez Dolset i el periodista Pere Rusiñol. Les diligències examinen possibles maniobres contra comandaments de la UCO, jutges i fiscals, així com les contraprestacions que haurien pogut oferir-se a canvi d'informació.
Aquest procediment continua separat de la causa que instrueix Santiago Pedraz a l'Audiència Nacional. Allà s'investiga una presumpta estructura dedicada a interferir en procediments judicials que afectaven el PSOE i el Govern, suposadament dirigida per l'exsecretari d'Organització socialista Santos Cerdán i coordinada per Díez.
Pedraz ha sol·licitat l'acumulació d'ambdues investigacions perquè tots els fets quedin sota la direcció de l'Audiència Nacional, tot i que la unificació encara no s'ha acordat. Els dos procediments romanen en fase d'instrucció i les acusacions formulades contra Díez encara hauran de ser acreditades judicialment.
L'Audiència Provincial de Madrid haurà de decidir ara si confirma el criteri de Zamarriego o permet practicar les diligències reclamades per la defensa. Fins que arribi aquesta resolució, les dues causes seguiran avançant per separat i els registres de la Guàrdia Civil sol·licitats per Leire Díez romandran fora del procediment.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
