L'Audiencia Provincial de Barcelona ha aplicat la Llei d'Amnistia a Marta Rovira, ex secretària general d'Esquerra Republicana, pel delicte de desobediència que se li atribuïa en relació amb el procés independentista català. La decisió afecta una de les dirigents d'ERC que va tenir un paper destacat en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, declarat il·legal pels tribunals.
Rovira va ser processada en el marc de la causa del procés i va romandre durant anys fora d'Espanya, en traslladar-se a Suïssa el 2018. Ara, l'aplicació de la llei d'Amnistia permet deixar sense efecte la seva responsabilitat penal pels fets vinculats a la consulta independentista. La resolució es produeix després que el Tribunal Suprem processés Rovira per un presumpte delicte de desobediència, en considerar que la seva actuació estava relacionada amb la preparació i organització de l'1-O.
Llum verda a l'amnistia de Rovira
Els jutges consideren que el cas de Marta Rovira encaixa dins dels casos que la Llei d'Amnistia permet perdonar. A més, entenen que no existeix cap de les excepcions que la pròpia llei estableix i que impedirien aplicar-li l'amnistia. Per això, decideixen aplicar l'amnistia a Rovira per aquest delicte de desobediència.
El passat maig, el Tribunal Suprem va remetre la causa de Marta Rovira a l'Audiència Provincial de Barcelona després de confirmar que havia de ser processada únicament per un delicte de desobediència i després de deixar d'estar aforada. Ara, el tribunal català ha aplicat la Llei d'Amnistia a aquest delicte, en considerar que els fets estan inclosos entre els supòsits que contempla la norma, com ja ha passat amb altres dirigents independentistes encausats pel mateix delicte. Rovira també va estar investigada en el cas Tsunami Democràtic, una causa que finalment va ser arxivada.
Una victòria judicial amb la mirada posada en el futur
ERC ha celebrat la decisió judicial, encara que ha lamentat, a través d'un comunicat, les 'dilacions' que han marcat el procés. La causa va quedar en suspens durant el temps que Marta Rovira va romandre a Suïssa i no es va reactivar fins al seu retorn a Espanya. A això es van sumar els recursos presentats per la seva defensa, exercida per Iñigo Iruin, que també han prolongat els terminis fins a l'aplicació de la Llei d'Amnistia.
Els republicans han aprofitat la resolució per reclamar que l'amnistia s'apliqui sense més demores al conjunt de persones encausades pel procés, amb l'objectiu de 'restaurar els seus drets polítics' i facilitar el retorn dels qui continuen fora d'Espanya. ERC defensa que la fi de les causes judicials permeti obrir una nova etapa de normalització i abordar el conflicte entre Catalunya i l'Estat des de la política i el diàleg democràtic, 'sense repressió'.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
