El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha defensat aquest dilluns l'aplicació de la llei d'amnistia a la malversació del procés i ha llançat una dura impugnació jurídica contra el criteri seguit pel Tribunal Suprem. La seva ponència proposa concedir l'empara a l'exconsellera catalana Dolors Bassa i ordenar a la Sala Penal que dicti una nova resolució que declari amnistiats el delicte pel qual va ser condemnada.
Conde-Pumpido sosté que l'exclusió acordada pel Suprem respon a una lectura expansiva de les excepcions previstes pel legislador i acaba deixant fora algunes de les conductes que constituïen el nucli de la norma. La conclusió favorable a Bassa seria, segons l'esborrany, "l'única conciliable amb les regles de la lògica i del sentit comú", a més de la més coherent amb l'origen i la finalitat de la llei.
El president del tribunal de garanties acusa el Suprem d'haver realitzat una "reducció teleològica" que restringeix de manera dràstica l'aplicació de l'amnistia. La Sala hauria justificat la seva decisió atenent al que, al seu parer, hauria d'haver establert la llei, allunyant-se de la seva redacció i de la voluntat expressada per les Corts Generals. La ponència considera que aquest raonament "converteix l'excepció en regla".
La llei separa el procés de la corrupció personal
La Llei Orgànica d'Amnistia inclou els actes de malversació destinats a finançar, sufragar o facilitar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, sempre que els seus responsables no busquessin un enriquiment personal. El mateix text precisa que emprar fons públics per a aquelles finalitats no constitueix enriquiment quan no existeixi el propòsit d'obtenir un benefici patrimonial particular.
El Suprem va interpretar, però, que els dirigents independentistes van obtenir un benefici en evitar pagar de la seva butxaca les despeses associades al referèndum. Aquest estalvi, segons la Sala Penal, permetia excloure la malversació de l'amnistia. La conseqüència va ser mantenir les inhabilitacions d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, a més de les ordres nacionals de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.
Conde-Pumpido rebutja que un dels elements propis del delicte pugui utilitzar-se per expulsar automàticament de la norma les conductes que el legislador va decidir incloure. La ponència recorda que la llei distingeix els fons destinats al procés independentista d'aquells emprats amb finalitats de corrupció personal i retreu al Suprem haver reduït aquesta diferència fins a tornar-la irrellevant.
L'esborrany conclou que la negativa a amnistiar Bassa ha vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, relacionat amb els seus drets de participació política i d'accés a càrrecs públics. L'exconsellera continua sotmesa a una pena d'inhabilitació que li impedeix exercir responsabilitats institucionals. El Constitucional considera impredictible i internament contradictòria la interpretació emprada per mantenir aquesta condemna.
La ponència també recupera la finalitat declarada per les Corts quan van aprovar la norma. L'amnistia buscava millorar la convivència, reforçar la cohesió social i integrar diferents sensibilitats polítiques després d'anys de conflicte institucional a Catalunya. Per a Conde-Pumpido, el Suprem es va mostrar "absolutament indiferent" a aquest objectiu i va trencar la coherència necessària entre la decisió adoptada, el contingut de la llei i el propòsit constitucional que la justificava.
La contradicció sobre els interessos europeus
El segon argument utilitzat pel Suprem per excloure la malversació va ser la possible afectació als interessos financers de la Unió Europea. Els magistrats van entendre que una eventual independència de Catalunya hauria reduït l'aportació espanyola al pressupost comunitari i generat un perjudici econòmic per a la Unió.
Conde-Pumpido enfronta aquesta tesi amb la pròpia sentència del 'procés', que va descriure la independència com una "ensoñación" sense possibilitats reals de materialitzar-se. La ponència aprecia una contradicció difícil de sostenir entre considerar inviable la secessió en dictar les condemnes i presentar després aquest mateix projecte com una amenaça efectiva per a les finances europees.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja va descartar el juliol passat que una hipotètica reducció de la contribució espanyola pogués interpretar-se en aquests termes. La sentència va explicar que la variació pressupostària seria una conseqüència ordinària que un territori deixés d'estar sotmès als tractats europeus. Conde-Pumpido considera que aquesta interpretació del Dret comunitari preval sobre la plantejada pel Suprem.
El Ple del Constitucional estudiarà el pròxim 6 d'octubre la ponència sobre Dolors Bassa i la nova proposta del magistrat conservador José María Macías per resoldre el recurs de Jordi Turull. Macías ha hagut de refer el seu primer esborrany, favorable al criteri del Suprem, després de quedar en minoria davant una majoria partidària de concedir l'empara.
La futura doctrina afectarà els quatre dirigents condemnats per malversació i servirà de referència per als procediments de Puigdemont, Comín i Lluís Puig. La seva aprovació permetria aixecar les ordres nacionals de detenció que encara impedeixen a l'expresident català tornar a Espanya sense ser arrestat. El magistrat instructor Pablo Llarena haurà d'aplicar el criteri constitucional quan rebi les sentències.
Conde-Pumpido proposa que el Suprem dicti una nova resolució en la qual declari amnistiada la malversació de Dolors Bassa. L'esborrany acaba recordant que la pròpia llei obliga a resoldre aquestes peticions amb caràcter "preferent i urgent".
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
