El Tribunal Suprem ha tornat a tancar la porta a Álvaro García Ortiz. La Sala Penal ha confirmat que l'exfiscal general de l'Estat haurà de pagar 39.009,48 euros en costes processals pel procediment que va acabar amb la seva condemna per revelació de dades reservades d'Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso.
L'acte rebutja els recursos presentats per la Fiscalia i per l'Advocacia de l'Estat, que actua en representació de García Ortiz. Ambdues parts demanaven una nova rebaixa de la taxació, però el tribunal considera que la xifra ja va ser prou moderada quan va passar de gairebé 80.000 euros als 39.000 euros ara ratificats.
La decisió afecta les despeses de l'advocat i de la procuradora de González Amador, que va exercir l'acusació particular en la causa. El Suprem entén que les actuacions incloses en la taxació no van ser inútils ni supèrflues, i que van formar part d'una investigació especialment complexa des del punt de vista material i processal.
García Ortiz queda així obligat a assumir un altre cost derivat de la sentència que el va apartar de la Fiscalia General de l'Estat. La condemna ja incloïa dos anys d'inhabilitació, una multa de 7.200 euros, una indemnització de 10.000 euros a favor de González Amador i el pagament de les costes del procediment.
La multa i la indemnització ja van ser abonades amb fons canalitzats per la Unió Progressista de Fiscals, associació que va presidir García Ortiz. Quedava pendent la batalla per les costes, una qüestió econòmica però també política, perquè torna a situar el cas de l'antic fiscal general en el centre del xoc entre Justícia, Fiscalia i poder polític.
González Amador, investigat per frau fiscal i falsedat documental, va arribar al centre de la crisi després que es difonguessin correus vinculats a les negociacions entre la seva defensa i la Fiscalia. Aquells missatges incloïen el reconeixement de delictes fiscals per part de la parella d'Ayuso, mentre l'entorn de la presidenta madrilenya sostenia públicament una versió que la Fiscalia va tractar de desmentir.
El Suprem defensa la complexitat del cas
La Sala Penal rebutja l'argument de l'Advocacia de l'Estat sobre la suposada escassa complexitat del procediment. Per al tribunal, la causa tenia una gravetat institucional singular, en afectar la revelació d'informació reservada per qui ocupava la màxima representació del Ministeri Fiscal.
El Suprem també subratlla la complexitat processal del cas. La investigació va arrencar al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i va acabar a la Sala Segona per l'aforament de García Ortiz. Durant la tramitació es van obrir quinze peces separades, es van practicar nombroses diligències i es van tramitar recursos d'apel·lació. Entre aquestes diligències hi va haver fins i tot comissions rogatòries remeses a Irlanda i els Estats Units. Aquest recorregut, segons la Sala, justifica que l'acusació particular pogués reclamar el rescabalament d'actuacions necessàries per fixar la seva posició processal i defensar els seus interessos durant la causa.
La Fiscalia havia defensat que només s'havien d'incloure les actuacions estrictament imprescindibles per al procediment. El Suprem contesta que aquesta lectura deixaria fora treballs que, encara que no sempre van prosperar, van contribuir al desenvolupament de la investigació i no poden ser tractats com a mers tràmits prescindibles.
De gairebé 80.000 euros a 39.009,48
La primera taxació de costes va ascendir a 79.942,70 euros. Aquesta quantitat recollia la minuta de l'advocat de González Amador, l'IVA corresponent i els honoraris de la procuradora. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van impugnar aquell càlcul per considerar-lo indegut i excessiu.
La lletrada de l'Administració de Justícia va admetre parcialment aquesta impugnació al març i va rebaixar la xifra pràcticament a la meitat. Va deixar fora determinades partides vinculades a recursos i va fixar la quantitat en 39.009,48 euros, la mateixa que ara ratifica la Sala Penal.
García Ortiz i la Fiscalia van intentar una nova reducció. L'Advocacia de l'Estat va arribar a reclamar una rebaixa molt més gran, fins a situar les costes en una xifra molt inferior. El Suprem rebutja aquesta via i sosté que la resolució anterior ja va fer una tasca de ponderació i moderació suficient.
L'acte també descarta separar artificialment la fase del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de la fase posterior al Suprem. Per a la Sala, les diligències inicials van servir per construir l'exposició raonada que va portar el cas a l'alt tribunal, per la qual cosa formen part de la mateixa seqüència processal.
Un altre capítol d'una causa inèdita
La condemna de García Ortiz va marcar un precedent inèdit en democràcia. Mai abans un fiscal general de l'Estat en exercici havia estat condemnat pel Tribunal Suprem i inhabilitat per al càrrec. La sentència va tirar endavant per majoria i va comptar amb vots particulars que defensaven l'absolució.
El cas va deixar una ferida profunda dins del Ministeri Fiscal i va alimentar durant mesos la guerra política al voltant d'Ayuso, González Amador, Moncloa i el propi paper de la Fiscalia. La dreta va presentar la condemna com a prova d'una utilització partidista de les institucions, mentre l'entorn progressista va denunciar una causa marcada per una enorme pressió política i mediàtica.
El nou acte no reobre el fons de la sentència, però sí que en consolida les conseqüències econòmiques. García Ortiz ja va perdre el càrrec i ara veu confirmat el pagament de les costes principals reclamades per l'acusació particular de González Amador.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
