El Tribunal Suprem ha rebutjat la querella presentada per una treballadora de la ultradreta Vox a l'Ajuntament de Madrid contra el diputat del Grup Mixt i regidor no adscrit Javier Ortega Smith, ja fora de la formació, en no apreciar un delicte contra la integritat moral pels comentaris que, segons la denunciant, li va dirigir quan va tornar d'una baixa de maternitat i li va comunicar que prescindia dels seus serveis.
L'empleada va denunciar que Ortega Smith li va comunicar el seu cessament el mateix dia en què es va reincorporar de la seva baixa de maternitat i que, durant la conversa, va vincular la seva valoració negativa de la seva feina amb el període en què havia estat de baixa i li va retreure no haver mantingut contacte amb el grup municipal. El Suprem, però, no aprecia en aquests fets un delicte contra la integritat moral.
En un acte al qual ha tingut accés Europa Press, la Sala Penal desestima la querella “en no apreciar-se indicis suficients de la comissió dels delictes imputats ni concórrer els pressupostos mínims que justifiquin l'obertura del procés penal”.
La reunió després de la baixa de maternitat
La treballadora va tornar el 9 de desembre de 2025 al seu lloc com a directora de comunicació del grup municipal de Vox després del seu permís de maternitat pel naixement del seu tercer fill. Aquest mateix dia, el partit va decidir prescindir d'ella.
Segons la denúncia, l'exdirigent de la ultradreta Vox hauria explicat davant dels regidors que la feina dels qui la van substituir durant la seva absència havia estat “molt més satisfactòria”, i li va traslladar la decisió el mateix dia de la seva reincorporació. La diligent va decidir gravar la conversa.
Segons el relat recollit pel Tribunal Suprem, en ella Ortega Smith hauria vinculat repetidament la seva valoració negativa de la seva feina amb el període de maternitat, a més de retreure-li que no hagués mantingut contacte amb el grup municipal mentre estava de permís. El cas posa sota la lupa l'actuació de Vox i les explicacions donades per cessar una treballadora precisament el dia del seu retorn després de ser mare per tercera vegada.
Les expressions que recull l'acte
La resolució, ponència de la magistrada Susana Polo, recull diverses de les frases atribuïdes a l'exdirigent de Vox, entre elles: “No has mostrat cap interès”, “Zero interessos”, “Ni una visita”, “No has fet un sol comentari”, “No has vingut a un sol ple”, “No has vingut a res” i “Percebo una falta d'interès absolut”.
També s'inclouen expressions com: “Quan estàs treballant en un equip, l'interessar-te com va el teu equip”, “encara estant en el teu dret de no aparèixer perquè estàs de baixa maternal, has demostrat molt poc interès perquè no has preguntat per res, ni t'has preocupat per res, ni has proposat res”, o “I què passa, que quan estàs de baixa no fas visites?”.
Entre les frases reproduïdes per la Sala figuren igualment “Pots venir amb el nen a ensenyar-lo”, “El problema és que em demostres que t'ha importat un rave el grup, no t'ha importat res, t'ha donat igual” i “hi ha gent que ha vingut a preguntar si estaves enfadada amb el grup, que no has aparegut per aquí ni una sola vegada”.
L'acte afegeix referències a altres manifestacions atribuïdes a Javier Ortega Smith, com que quan altres persones estaven de baixa “apareixien amb el seu nen”, “Saludaven un dia”, “Venia amb el nen, te'l presentava”, així com que, quan ella va al·ludir a la lactància materna, va respondre: “Tot el dia?”.
Sobre la continuïtat en el lloc, l'exdirigent hauria indicat que comunicaria a l'Ajuntament que seguirien els qui havien exercit les funcions durant els mesos anteriors, amb expressions com “No et cesso, no et renovo en el teu lloc”, “Avui és el teu dia d'entrada”, “Avui puc comunicar”, “Sí, podràs venir de visita, cosa que no has fet aquests vuit mesos” i “Avui és el dia que correspon”.
Conducta impròpia, però sense rellevància penal
El Tribunal Suprem segueix així la posició de la Fiscalia, que va demanar rebutjar la imputació per un presumpte delicte contra la integritat moral en entendre que els fets relatats en la querella no oferien elements suficients per sostenir que fossin subsumibles en el tipus penal invocat.
La magistrada assenyala que “els fets que es relaten en la querella no són típics” i subratlla que les manifestacions atribuïdes al querellat van tenir lloc en el si d'una reunió de caràcter estrictament laboral, convocada per comunicar una decisió sobre la continuïtat de la querellant com a personal eventual, una decisió que pot considerar-se justa o injusta, i fins i tot reprotxable en altres plans no penals, “indicativa, fins i tot, d'una possible discriminació indirecta per raó de sexe”.
No obstant això, l'acte precisa que “en cap moment es descriuen insults, amenaces, o humiliacions greus que menyscabin de forma greu, com exigeix el precepte penal, la dignitat personal de la querellant”, encara que afegeix que s'aprecia “un tant masclista” en la conducta posada de manifest per la denunciant.
La Sala descarta també que els fets puguin encaixar en una modalitat d'assetjament laboral, en recordar que el mobbing penalment rellevant exigeix una successió de comportaments hostils, sistemàtics, persistents i prolongats en el temps, cosa que, segons el Suprem, no es desprèn del relat, centrat en una sola reunió de desembre de 2025.
La via correcta, segons l'Alt Tribunal
Per al Tribunal Suprem, la querellant situa el nucli dels fets en aquella reunió i no descriu una actitud continuada de menyspreu o pressió en l'àmbit laboral. La Sala considera que es tracta d'una conducta aliena a les relacions que han d'existir entre l'autoritat i l'empleada i que, si escau, pot rebre el retret corresponent per altres vies, però no per la jurisdicció penal.
La resolució conclou, a més, que la revisió del cessament acordat per Javier Ortega Smith correspon a la jurisdicció contenciosa administrativa, i no a l'àmbit penal.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
