El polèmic jutge Juan Carlos Peinado ha vist com dues de les sis queixes examinades pel Consell General del Poder Judicial superaven la proposta d'arxivament. La Comissió Permanent ha acordat aquest dimarts remetre-les al Tribunal Superior de Justícia de Madrid perquè determini si l'instructor del 'cas Begoña Gómez' va incórrer en sengles faltes lleus de desconsideració i retard.
La decisió ha necessitat el vot de qualitat de la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, després de l'empat entre els vocals partidaris de continuar i el bloc conservador, que ha anunciat vots particulars. L'acord s'aparta del criteri del promotor de l'Acció Disciplinària, Ricardo Conde, que havia demanat arxivar les sis diligències obertes contra Peinado.
La remissió tampoc implica que l'òrgan de govern dels jutges consideri acreditada una infracció. L'última paraula correspon ara al TSJM, que podrà tancar les actuacions o iniciar el procediment per sancionar-lo.
L'abast del càstig ja està limitat per la qualificació dels fets. La Llei Orgànica del Poder Judicial estableix que una falta lleu únicament pot rebre una advertència, una multa màxima de 500 euros o ambdues sancions conjuntament. L'etiqueta jurídica redueix així el possible retret contra el magistrat, encara que una de les conductes afecta directament els agents encarregats de protegir la família del president del Govern.
Peinado va posar la Policia dins d'una fuga hipotètica
La primera diligència procedeix de l'acte en què Peinado va retirar el passaport a Begoña Gómez, li va prohibir sortir d'Espanya i li va imposar compareixences periòdiques. El jutge va sostenir que els seus escortes podien col·laborar en una eventual fugida, "bé per iniciativa pròpia o seguint ordres dels seus superiors jeràrquics".
L'afirmació convertia els policies encarregats de protegir Gómez en possibles col·laboradors d'una fuga que tampoc apareixia recolzada en dades concretes. L'Audiència Provincial de Madrid va revocar posteriorment totes les mesures cautelars i va qualificar de "poc afortunada" la referència realitzada per Peinado als agents.
Ricardo Conde defensava que les expressions incloses en una resolució judicial només podien examinar-se per la via disciplinària si el tribunal encarregat del recurs remetia prèviament testimoni. La majoria de la Comissió Permanent ha rebutjat aquesta interpretació i recorda que el Tribunal Suprem ja ha permès sancionar expressions desconsiderades sense exigir aquest tràmit.
El precedent citat correspon a una sentència de 2014 que va confirmar la suspensió d'un magistrat per utilitzar en diverses resolucions desqualificacions contra la Generalitat de Catalunya. El Suprem va apreciar llavors una elevada càrrega de menyspreu impròpia de qui exerceix funcions jurisdiccionals.
La segona diligència afecta a un procediment per presumptes calúmnies contra el periodista Nacho Abad. La seva defensa va demanar el sobreseïment el 12 de juny de 2024, però Peinado no va respondre fins al 14 de gener de 2026, quan va rebutjar tancar la causa i va decidir continuar cap al judici. El TSJM estudiarà si aquests 19 mesos van constituir un retard injustificat, malgrat que el promotor disciplinari tampoc va trobar motius per sancionar-lo.
Quatre arxius i el rellotge de la jubilació
El CGPJ ha arxivat les altres quatre diligències examinades aquest dimarts. La més rellevant havia estat promoguda pel ministre Félix Bolaños després de la seva declaració com a testimoni a La Moncloa. Bolaños va denunciar el tracte rebut per Peinado i diverses exigències que considerava anòmales, entre elles la petició d'un vehicle oficial per entrar al complex presidencial i d'una tarima que situés el jutge per sobre del declarant.
La majoria ha considerat que aquelles actuacions estaven vinculades a interpretacions processals discutibles, però mancaven d'entitat disciplinària. També admet que l'interrogatori es va desenvolupar "en un clima de tensió", tot i que descarta que existissin desconsideracions explícites contra el ministre.
Els vocals progressistes Argelia Queralt i Bernardo Fernández es van oposar a l'arxiu. Ambdós sostenen que la conducta havia d'examinar-se en el seu conjunt i que la reiteració d'advertiments, els retrets sobre les respostes i les censures als gestos de Bolaños van superar una simple discussió durant l'interrogatori.
També queda arxivada la queixa de Cristina Álvarez per la filtració a un mitjà del contingut d'una providència que encara no havia estat dictada. El promotor va concloure que no hi havia indicis suficients per atribuir la filtració al mateix Peinado, tot i que diversos vocals van retreure que les comprovacions realitzades resultessin insuficients per localitzar-ne l'origen.
El Consell tanca igualment les diligències promogudes per Más Madrid i el diputat socialista Guillermo Hita per la pròrroga fora de termini d'una causa per malversació. La quarta queixa, presentada per una investigada que va denunciar un tracte desconsiderat i la negativa a declarar per videoconferència, ha estat arxivada per unanimitat en afectar decisions que podien recórrer-se davant un altre òrgan judicial.
El calendari pot acabar sent la principal protecció del polèmic jutge. Peinado es jubilarà el pròxim 27 de setembre i deixarà llavors d'estar sotmès al règim disciplinari de la carrera judicial. Qualsevol expedient que romangui obert quan abandoni el servei actiu decaurà sense sanció.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
